Ètica i estalvis

Són preguntes de difícil resposta. Tanmateix en totes elles hi ha la nostra decisió personal, a vegades moguda pel desconeixement o per la publicitat enganyosa, d'obrir un compte o una llibreta a un lloc o un altre.

La crisi ha posat de manifest molts temes i problemes que fins ara desconeixíem. Tanmateix ara resulta que les fusions bancàries són la panacea i la solució a la crisi que patim. Hi ha diners per apuntalar bancs i caixes, però no n'hi ha per inversions necessàries. És que els diners són en sí mateixos contaminants i ens empenyen a ser cada vegada més insolidaris? O és més tost l'ús que en feim dels diners el que contamina i fa que les desigualtats siguin cada vegada més evidents? Jo crec que és això darrer. Les persones tenim tota la responsabilitat quan decidim confiar els nostres estalvis, per petits que siguin, a un banc o a un altre, a una caixa o a una altra. Amb això vull dir que la tant anomenada crisi comença en darrer terme per noltros mateixos quan decidim que en feim dels nostres diners.

La banca ètica és un exemple i una resposta a moltes de les preguntes plantejades abans. I és que potser no es tracta de ser els més grans, sinó de ser els millors. Ho diu l'eslògan d'una caixa, petita pel seu volum però gran pel seu contingut. Totes les decisions que prenem en la nostra vida, incloses les financeres, tenen a veure amb el desenvolupament social, econòmic, i fins i tot religiós de l'ésser humà i la seva relació amb els altres. Igual que els 4 pans i 2 peixos de què parla l'evangeli, la banca ètica no és més que un intent de definir d'una manera concreta la solidaritat.