El remake Zetapero

Volen anul.lar inversions promeses sense concretar-les, per a major inquietud de la societat. Volen reformar el mercat de treball, i només l'anunci ja ens posa alerta (se'n recorden de les reformes del mercat de treball de Felipe González?): més precarietat, més inestabilitat, menys drets, que és igual a menys força dels treballadors en la negociació. Volen (i ho faran) pujar l'IVA general d'un 16% a un 18%, i l'IVA reduït d'un 7% a un 8%, quan l'IVA és un import indirecte, que es paga per igual independentment de la renda, i que ocasionarà un major cost de la vida, un retraïment del consum, principalment entre la majoria (pensionistes, aturats i mileuristes). Volen reduir la despesa social, per exemple, en qüestions directament relacionades amb el desenvolupament de la llei de dependència.

Volen tallar pel cap de les inversions, la qual cosa voldrà dir que la iniciativa pública per a l'activació de l'ocupació minvarà. Algunes veus ja parlen un altre cop del copagament de la sanitat, res, una mòdica quota en la visita al metge i coses així... Totes les mesures Zetapero són un remake de les solucions neoliberals dels manuals de "cómo salir de la crisis".

No són, en cap cas, mesures socialistes, no són, en cap cas, mesures que vagin en el camí d'una major i millor redistribució de la riquesa. Segurament tornarem sentir els discursos socialistes dels ministres i els portaveus diversos, més que segur que en la pròxima campanya electoral el PSOE ens parlarà del perill de la dreta, clavat que serà així.

Després de quaranta anys, aquestes situacions que ara vivim no són més que una repetició, una mala còpia d'altres situacions. Molt malament està el món de les idees perquè no es pugui generar una sortida a la crisi que sigui també un canvi de sistema.