Josep Portella29/04/10 0:00
TW
0

El 2008 la Conselleria de Treball i Formació del Govern de les Illes Balears va ajudar decisivament per a posar a disposició dels treballadors i de les treballadores de les Illes Balears un total de 9.338 places d'escoles d'estiu —tant per a infants com per a persones dependents— per fer efectiva la conciliació de la vida familiar i la vida laboral. Concretament, a Mallorca 4.600 places; a Menorca, 2.365 places, i a les Pitiüses, un total de 2.373 places. Era la resposta a una realitat: i és que com a conseqüència de l'alta intensitat d'ocupació que en determinats períodes de l'any es dóna en el nostre mercat de treball, les famílies amb infants i persones majors a càrrec seu tenen greus problemes per poder atendre les seves obligacions professionals i familiars. Per a dur a terme aquesta iniciativa el Govern dotà un pressupost total de 2.100.000 euros. El 2009, en atenció a l'èxit obtingut pel primer pla, el govern posà en marxa una segona edició.

Aquest Pla Concilia de 2009 va estar dotat amb 2.240.000 euros per al conjunt de les Illes Balears. No obstant, l'execució del Pla només podia ser a través dels Ajuntaments. Ells són, en la seva capilaritat, els que van posar a l'abast de la població l'oferta d'escoles d'estiu en una franja horària millor. En alguns casos, el Pla Concilia va permetre la creació d'una oferta municipal nova, en altres casos va permetre abaratir les taxes de les ofertes preexistents i ampliar-les. En altres casos, amb la intermediació dels ajuntaments, el Pla Concilia va ajudar a fer possible les ofertes estivals que sorgien de les APIMES i altres tipus d'entitats.

Ja vaig dir llavors el perill que suposava, per als Ajuntaments, iniciar o millorar una oferta que s'havia de finançar, a través del Pla Concilia del Govern de les Illes Balears, anualment, sense cap garantia de continuïtat. El risc era que, si el Govern de les Illes Balears decidia retirar o reduir el Pla Concilia, els Ajuntaments o altres entitats promotores (com les APIMES) es trobarien en una situació molt difícil: a) la de reduir l'oferta a la població; b) la d'incrementar les taxes o preus públics que haurien de pagar els usuaris, fent el servei insostenible; c) la de renunciar a l'oferta. Això és el que ha passat i una altra vegada són els Ajuntaments els que han de mostrar la cara.