Bosco Martí31/03/10 0:00
TW
0

Entre mig d'aquesta societat nostra, tan plural i a la vegada tan individualista i tan divergent a vegades, resulta un tant difícil descobrir petites llavors que donen color a una vida, moltes vegades aparentment grisa, mancada d'entusiasme, de generositat, de valentia, de decisió, d'opció personal, de convicció profunda, de capacitat de canvi, d'esforç per a que el nostre món vagi essent de cada dia un poc més diferent, per a que vagi agafant diferents matisos que no mostren només una pluralitat, sinó que, a més, mostren harmonia dins aquesta pluralitat.

Encara que resulti difícil, aquestes petites llavors estan sembrades en aquest nostre món. I a més d'estar sembrades creixen i floreixen. Són tots aquells petits gestos (però no per petits poc importants) de totes aquelles persones que cada dia, cada setmana, cada mes dediquen una estona als altres.

És tota aquella gent voluntària que és capaç de donar un poc del seu temps per a fer reforç escolar, per a preparar bosses de menjar pels qui ho necessiten, per a acompanyar els que se senten al marge de la normalitat de la societat, per a reciclar paper fent bosses per a les botigues de Càritas, per visitar malalts i gent que viu tota sola, per fer una estona de dependenta a les botigues de segona mà i de comerç just, per fer escola de castellà i d'anglès a immigrants; també tota aquella gent que en aquesta època de crisi ha fet un esforç per a fer aportacions econòmiques...

No podem oblidar tampoc tots els professionals que treballen dins aquest camp, que a part d'ofici necessiten i mostren una dosi de vocació altruista. Ells i elles són les treballadors socials, orientadors laborals, administratius, monitors...

Així i tot, aquestes llavors no queden reduïdes al camp de Càritas, sinó que hem de reconèixer i valorar tots els altres serveis socials i de voluntariat que hi ha en la nostra societat, que no són pocs. I ho hem de reconèixer perquè estam obligats per la nostra fe.

Com a cristians que som, creim que tota persona és filla de Déu, i per tant, si és filla, també és hereva de la bondat de Déu. Per açò, qualsevol persona que és capaç de veure en l'altre un germà necessitat i fa el què pot per ajudar-lo "no està enfora del Regne de Déu". Per açò volem i hem de treballar junts.

Com podem veure, de llavors no n'hi ha poques en el nostre món. A lo millor no surten totes pels mitjans de comunicació, però açò no vol dir que no existeixin, aquests mitjans no mostren mai tota la realitat, però és igual. Allò que importa és que sortir per la premsa o per la televisió no ens importa. Allò que importa és que avui hi ha moltes persones que dediquen temps a moltes altres persones per a que la seva vida tengui "color d'esperança".