Sobre la nació dels menorquins (i III)

No és petita, doncs, la contribució del nacionalisme menorquí d'emancipació, representat essencialment pel PSM, a la construcció d'un bagatge polític sòlid i genuïnament menorquí, que ha condicionat, i continua condicionant, la direcció global de la política menorquina. La seva aportació i rellevància és, sense cap dubte, més gran que la seva traducció en vots i en representació a les institucions, circumstància que, si més no en part, es veu afavorida per la mala premsa de l'etiqueta nacionalista que vèiem més amunt –i aquest dèficit, òbviament, és una assignatura pendent del menorquinisme polític–. En qualsevol cas, el nacionalisme menorquí s'ha desenvolupat durant les darreres dècades, i continua fent-ho avui, com l'espai de debat polític de Menorca més productiu i significatiu. És el debat de Menorca amb ella mateixa i amb les seves possibilitats, l'àmbit de confrontació de les distintes vies que té el poble de Menorca si vol ser subjecte del seu destí i no simple espai provincià i sucursalista d'execució d'unes decisions preses a fora.
Aquest debat, naturalment, no s'ha produït d'una manera automàtica. Ha necessitat unes ments i unes voluntats que el fessin explícit, que li donassin forma, que l'abonassin i el construïssin. Els mitjans de comunicació, sobretot la premsa escrita, i cada vegada més la xarxa d'internet, així com alguns llibres de reflexió política que han comptat amb la col·laboració d'autors menorquins, són testimonis de la gran elaboració que, des de la transició democràtica i fins avui mateix, fan els representants del menorquinisme polític, aportant reflexió crítica al debat sobre el fet nacional, tant des d'un vessant teòric com amb una perspectiva més pràctica, creant un corpus de pensament polític propi, si no sistemàtic sí prou abundós. Diria més: la quantitat i qualitat de reflexió política elaborada des del menorquinisme polític, al costat de tota la resta de reflexions fetes des d'altres sectors de la militància política, presenta una relació absolutament asimètrica, de manera que no crec que sigui agosarat afirmar que el pensament polític elaborat a Menorca –des de Menorca i per a Menorca–, la Menorca analitzada i pensada en clau política és, essencialment, la reflexió dels autors que se situen en files nacionalistes. I cal destacar que la major part d'aquestes aportacions han estat fetes per persones que han compaginat la reflexió intel·lectual –pensar el nacionalisme, pensar des del nacionalisme– amb l'activitat, amb la pràctica: la militància pròpiament dita, des del partit i des de les institucions públiques, i l'activitat des del teixit associatiu, des dels moviments socials, o en l'exercici de la professió.