L'aprenentatge d'una llengua diferent a la materna és una riquesa i cal preguntar-se fins a quin nivell de desorientació, per dir-ho finament, estem arribant quan la promoció del seu ús s'ha de fer a base de multes.
La reflexió ve a compte de la Llei del Codi de Consum de Catalunya que tramita el Parlament català. Vull pensar que ho he entès malament i que no és cert que qui no retoli, emeti efectes i documents comercials i atengui en català podrà ser sancionat amb multes que poden arribar als 10.000 euros i, fins i tot, als 100.000 o el quíntuple del valor dels béns o serveis objecte d'infracció en cas de reincidència.
Perquè de ser així (també si la sanció recau per no emprar el castellà, encara que sembla que d'acà no va la cosa), que no es molesti ningú, ho trobo una bogeria.
Fins a quin punt podem seguir convertint en motiu de confrontació el que és, en essència, vehicle d'enteniment (als comentaris abocats després de donar-se a conèixer la notícia em remet)? Què diferencia la repressió de les llengües vernacles a l'època de Franco de la potestat sancionadora que preconitza el legislador d'avui? Estic confusa, més be "patidifusa i transponía". Algú m'ajuda?
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.