TW
0

El procés lent però ferm de generalitzar l’etapa 0-3 a una gran majoria d’infants constitueix una de les «revolucions» educatives que més potencia les capacitats dels menorquins dels darrers temps. La qualitat de la bona estimulació, l’assentament de bases substancials de la personalitat i una bona sociabilitat tenen conseqüències que posaran aquestes generacions en nivells de partida sòlids. En sortiran beneficiats tant l’equilibri d’aptituds i actituds com la capacitat intel·lectual. Sempre que després no es malmetin per excessos en processos degradants (per exemple ja s’ha constat que una exposició substitutòria i negativa al pantellisme o a situacions de pobresa redueixen els efectes beneficiosos).

El que segueix és una anàlisi sobre exemples de bones pràctiques d’avui a Menorca, que podreu trobar a la pàgina on les hem guardades (https://educaciomenorca.org/experiencies-innovadores-actuals/).

Allò que anomenem innovació en educació no tenen per què ser propostes vistoses, llampants o trencadores. Moltes vegades allò innovador són noves mirades sorgides de reflexions asserenades sobre aspectes quotidians.

Les escoles d’educació infantil ens han compartit algunes experiències que estan referides a quatre conceptes fonamentals en aquesta etapa educativa:

- Establir moments d’interacció individuals de qualitat.

- Fomentar les relacions socials.

- El valor de l’espai educatiu més enllà de l’aula.

- La importància dels llibres i dels contes en aquesta etapa.

Aquests conceptes no els podem donar per «superats» o per assolits. Sempre hi ha molt per fer si ens exigim temps per reflexionar. La reflexió sobre l’acció és el temps més profitós en el quefer de les escoles. Gran part de la resta és superflu.

Allò quotidià, allò que fem cada dia, allò que anomenem rutines són estructura que permet integrar el temps en la personalitat. Ordenar el temps, en fillets petits, implica fer-los previsible el que succeirà. Que puguin preveure en funció d’uns indicadors que es repeteixen els proporciona seguretat i confiança i açò fa que l’energia que inverteixen en aprenentatge tengui més efectes.

Des de l’escola i des de la família hem de ser capaços de tenir en compte aquests moments i dotar-los de significat. El canvi de bolquers pot semblar quelcom intranscendent. Tots hem après a canviar-los en un tres i no res. Possiblement no és la millor estratègia. El canvi de bolquer és una activitat que ens permet interaccionar positivament amb cada fillet i filleta, dedicant-hi temps, que és, precisament, el que ells desitgen per la interacció que es genera.

Vegeu les experiències sobre el canvi de bolquers de les escoletes infantils de Sa Galera i Es Busquerets i us n’adonareu de la importància.

Un altre moment que podem passar per alt és el dinar. Aquesta situació incorpora el vessant social. Dinam junts, amb l’ajuda i el suport de les educadores i aprofitam l’ocasió per fomentar les relacions i establir rutines adients.   

Paral·lelament també és important fomentar les relacions més enllà de l’aula de referència i de l’educadora d’un grup per eixamplar l’àmbit de relacions amb altres grups i altres educadores. Vegeu les experiències sobre el dinar de l’EI Francesc de Borja Moll    i els grups internivells de l’EI Es Mussol, ambdues de Ciutadella.

Tot l’espai educa. No només l’aula s’ha d’acomodar a les necessitats dels fillets i de les filletes. Tots els espais d’un centre educatiu i molts del seu voltant esdevenen espais per aprendre. Aprendre i jugar, jugar i aprendre. Tot l’espai educatiu del centre esdevé espai estimulador. Vegeu l’experiència de l’EI Sant Climent de Maó.

Un darrer aspecte que no convé oblidar és la importància dels llibres, del relat, de les històries, dels contes. Algú diu que allò d’explicar contes un poc abans d’anar a dormir ja ha passat de moda. Ni de prop. Encara és més necessari que mai. El relat es troba a la base del nostre pensament. Pensam en forma d’història. Contar-los històries i compartir-les estructura la forma de concebre. Vegeu l’experiència de l’EI Es Mussol de Ciutadella.