Avui he decidit contar la meva situació com a mestra i com a mare. Això no és una carta en contra de ningú sinó una carta d’una mare opositora indignada i desesperada per intentar tornar a casa amb la seva família. Sóc mare de dos fills menors, tenc un home, família i casa a Menorca.
El curs passat després d’invertir esforç i hores d’estudi vaig aprovar unes oposicions docents. Unes oposicions autonòmiques a cegues on la majoria de les places de la meva especialitat en realitat eren destinades a cobrir places a Eivissa i Formentera. El meu destí primer va ser a Mallorca i després a Eivissa. Mallorca em resultava familiar; ho tenia més fàcil i més a prop, però al final vaig haver de partir cap a Eivissa.
Ara visc separada dels meus fills, home i família amb una doble insularitat i cada setmana he d’agafar 2 avions per anar i dos per tornar. Per prest arribo a casa els divendres a les 19:30 i per tard he de partir a les 16:30 de Menorca per arribar a Eivissa a una hora decent. Per motius variats familiars no tenim fàcil i hem de reorganitzar-mos per intentar tenir els fillets ben atesos i intentar mantenir la normalitat. Ells són a Menorca i jo a Eivissa. Per sort, amb ajuda familiar tenim els nens ben atesos. Gràcies pel vostre suport i ajuda!
La nostra situació no és gens fàcil, però tampoc ens posen massa solució per tenir una conciliació familiar decent. Jo necessito tornar a casa amb la meva família, però no tan sols per mi i el meu marit, sinó sobretot pels dos fills que pateixen tota aquesta situació.
«Mami, no te vayas», «mami, ¿cuándo te quedarás aquí?», «mami, te echo de menos», són algunes de les frases més repetides a casa meva durant aquest curs. Paraules molt dures per a una mare que ha de marxar per un desplaçament que considero poc just. Evidentment no fa falta que digui que jo també els enyor molt i que no és fàcil mantenir la compostura al 100% ni aquí ni allà. Vos estim amb locura!
A part de tot això, també hi podeu afegir les despeses que estem fent aquest curs, que ningú ens paga res. Lloguer de dues cases, 4 avions setmanals, llum, aigua, menjadors per als dos fills, etc.
L’any que ve tenc una plaça definitiva a Eivissa i he demanat una comissió de servei, però tampoc està fàcil perquè la conciliació familiar ha quedat en les darreres opcions del tràmit. Com és possible que la conciliació familiar quedi en darrer lloc? Malgrat hagi demanat comissió, per davant meu igualment pot passar gent amb més punts que jo (ja siguin persones estabilitzades que no han passat per cap oposició ni cap inspecció o amb justícia altres opositors/es amb plaça definitiva) que vulguin canviar d’illa sense tenir cap motiu (només simplement pel fet de canviar d’illa), ja tinguin fills o no. És just això? La conselleria ha posat aquest sistema infravalorant la conciliació familiar.
Menorca-Eivissa, unes oposicions aprovades i una família separada. Els/les mestres tenim una família i una vida.
Seguim cercant maneres de tornar a casa i poder estar tots quatre junts.
Fills meus, vos estim amb locura! Esper que en poc temps acabi aquest malson i tornar a casa prest.
