TW

El nostre Ajuntament ho ha decidit... No, millor l’equip de govern, perquè dubt que la resta de la Sala (treballadors i polítics a qui no s’ha consultat) vulgui ser corresponsable de les conseqüències. Ha decidit que la gent gran del geriàtric i del centre de dia ha de tenir el seu lloc al carrer Margalida Comas, un carrer en l’extrem sud, a la perifèria pura i dura. En un carrer en què no tindran vesins, només altres equipaments. Ni places, ni jardins en molts anys.

Serà així perquè el poble li ha atorgat una majoria suficient per fer açò i algunes iniciatives més, prou dubtoses. Es veu que açò de les conseqüències de les decisions no és tan important com les fotos i els anuncis.

Els qui entenen de gent gran, professionals i persones empàtiques i solidàries, insisteixen contínuament i arreu, que el més important per als majors és mantenir el vincle amb l’entorn. És mantenir viva l’ànima. Que puguin ser visitats fàcilment per amics, familiars i coneguts del poble, que puguin passejar per places i carrers ben vius… els seus de sempre. Per açò la situació del geriàtric des Ramal és exemplar, envejable. Tot el contrari de les intencions d’ara.

Aquests darrers anys a Alaior hem avançat en convertir el centre en atractiu per a gent de fora, per a turistes i cotxes, però els majors aniran a la perifèria. Per què? Perquè l’Ajuntament hi tenia uns terrenys, que havien de ser per a altres coses. I qualque il·luminat va pensar que feia un ou de dos vermells aprofitant-los per a la gent gran, passant de la destinació prèvia, de qualsevol altra conveniència dels majors i de qualsevol contrast obert amb la resta de la societat local.

El govern ha tingut temps de llogar propietats per a pàrquings, de rehabilitar propietats per a art de turistes, per interessar-se per comprar edificis per fer oficines municipals, per comprar en el centre i fer un casal de joves. Però la gent gran, demà, i per moltes generacions, anirà a la perifèria.

Ni els tècnics, ni cap junta municipal participada de ciutadans han tingut ocasió de dir la seva. Per por? No hi ha absolutament res que avali aquesta ubicació… sí, una, la majoria absoluta obtinguda pels governants, en què aquests tipus d’arguments que expòs ni es tenen en compte, perquè els interessats ja procuren que els votants es fixin en altres coses.

El grau d’improvisació i de poca fonamentació de la decisió queda demostrat que aquesta zona del poble, lluny, i on s’hi haurà d’anar amb cotxe, i amb altres equipaments que hi faran desplaçar més cotxes, tindrà una zona d’aparcament més petita que actualment, que ja és insuficient. Ni vesins, ni on aparcar els cotxes.

Encara més, el geriàtric i el centre de dia mal ubicats, a part dels perjudicis per als majors, condicionaran que hi hagi superfície per a altres equipaments que sí serien convenients en aquest mateix carrer. No és un bona planificació.

Tot per aquesta obsessió d’entendre la política com un front en què s’ha de rebutjar tot quan sigui proposta dels altres, com si acceptar altres idees sigui reconèixer un menor valor electoral. Les evidències no compten res contra aquestes passions de poder. Ni la veritat val res.

Calladet estaria més còmode i tranquil, però no vull ser còmplice d’aquests disbarats, ho seran els que callin i consentin. Del seu pa faran sopes. Unes quantes més així i... El problema és la fórmula, però costa d’entendre.