No mos movem

Tot això, si algú és seguidor habitual de les xarxes socials i de la web d'«Es Diari», sembla que no ha agradat a certs sectors de la població menorquina, que, emparant-se sovint en l'anonimat de la xarxa, s'han cenyit a una autèntica política que podríem qualificar com 'antilingüista'. Alguns d'ells, defensant de forma recurrent el bilingüisme, curiosament la majoria de vegades en castellà, defensen que el català -aquesta paraula que tants d'ells odien- i que, mal que els hi pesi, continua sent la seva pròpia llengua, la de tots es menorquins, continuï sent un mèrit en l'administració pública, ja que, al fin y al cabo, en la llengua de tots i per a tots, la oficial española, ens entenem perfectament.

Particularment, no pens moure un dit a favor d'aquest moviment. Jo no em moc per anar contra la meva llengua, la que em van ensenyar els meus pares i l'avis, amb la que estan escrits els meus llinatges, amb la que pens cada dia i rall, amb la que somïi i estim, i amb la que vull expressar-me amb llibertat quan, Déu no ho vulgui, hagi d'acudir al metge.