Elena Olèo Cortés, metgessaCiutadella28/12/17 0:16
TW

Avui per avui, la societat balear és bilingüe. Des de fa segles tenim una llengua pròpia: el català i una altra que, sense ser la nostra, es la comuna a tot l'Estat: el castellà. A la comunitat autònoma ambdues són oficials. Açò significa que tant l'una com l'altra han de poder ser utilitzades tant en l'àmbit públic com en el privat. Tots tenim el mateix dret de parlar el castellà o el català segons ens vengui de gust. Tots hem de tenir la mateixa llibertat. Ningú n'ha de tenir més que l'altra pel fet de parlar una o altra llengua. Què passa quan anam al metge i parlem en català i ell no ens entén? Senzillament el dret a expressar-nos en la llengua pròpia queda automàticament anul·lat. El cas contrari no es dona, pràcticament mai, perquè a tots ens han obligat (cosa que em sembla molt bé) a aprendre el castellà.

És una qüestió de justícia. És una qüestió de igualtat de drets. I la llei ha de garantir els drets de tots per igual, no sols els dels castellanoparlants.

Tant els hi costa a professionals de carrera aprendre, a nivell elemental, la llengua de la terra que els hi dona feina i els acull? És demanar massa que respectin la nostra manera de parlar tal com noltros ho feim amb la seva? Els menorquins sempre hem estat gent integradora, però açò no es possible si no hi ha bona voluntat per cada banda.

L'obligació, per part de les persones que estan al servei públic, de conèixer el català (llengua oficial) no es una imposició arbitrària, en tot cas no ho és més que per a nosaltres la de conèixer el castellà i, per mi, no és una imposició sinó un enriquiment.