Desembarcament a Punta Nati

Abans de continuar, vull dir que personalment, com –imagino- deu passar a molta gent, el tema és dolorós, perquè es giren uns valors contra altres i la discussió obliga a tenir davant oponents amb trajectòries amb les que t'identifiques, persones amb les que comparteixes moltes coses, i veure impotent, però no resignat, com actuen objectivament com a portaveus d'un promotor que, per la seva banda, no es cansa de repetir que tot o res, que sinó no hi ha inversió, és a dir negoci prou atractiu. No cal dir que aquesta intransigència es tan incomprensible com insostenible sense l'aval del Consell, perquè estem parlant d'un parc solar d'una extensió enorme, el tercer d'Espanya en la petita Menorca. Resulta dolorós sentir que «fer política és repartir sofriment», que «cal un bany de realitat», que «el projecte està aprovat», que «s'acompanya per evitar divisió social», que «trenta anys no són res i només es segresta el gaudi del paisatge a una generació» i resulta dolorosa -i, a més, ofensiva per a la intel·ligència- l'afirmació que «perilla la consideració com a Reserva de la Biosfera si s'atura l'ampliació de Son Salomó».

La realitat, efectivament, és la que és i tothom que vulgui sap o pot saber que hi han altres solucions, alternatives i/o complementàries, això si, en termes econòmics més cares, inabastables per a un govern mancat de recursos i d'una política pública al respecte i poc o gens atractives pels inversors. El Consell hauria de tenir clar que no tot val en nom de les renovables, que el valor suprem de Menorca després dels seus ciutadans i ciutadanes és el paisatge, que mai pot ser una bona solució aquella que malbarata patrimoni, que en nom de la sostenibilitat no es pot atemptar contra el paisatge. A partir d'aquí el Consell ha d'actuar en conseqüència: mostrar fortalesa i capacitat negociadora i recolzar les propostes de la seva pròpia Comissió de Patrimoni de reduir l'ampliació i l'impacte visual.