TW

En pocs decennis l'economia de Menorca ha esdevingut predominantment turística. Durant aquests mateixos anys també ha augmentat considerablement el pes del turisme en l'economia del Principat de Catalunya, sobretot a la ciutat de Barcelona. No és estrany, per tant, que bona part d'allò que economistes i periodistes catalans afirmen sobre aquesta temàtica en llibres o articles sigui també aplicable a la nostra illa. N'és un clar exemple l'article «Deures que no són d'esquerres», de Xavier Roig, publicat el desembre de l'any recentment finit. En reproduesc a continuació algunes línies, que en ben poc espai diuen molt i que em semblen mereixedores de ser seriosament tingudes en consideració per part de nosaltres els menorquins.

«(…) arribar a la conclusió que el turisme de masses, en contraposició a l'economia productiva, no és un sector que ens convingui, no resulta difícil. (…) El sector turístic no contribueix ni tan sols a cobrir la despesa social que generen els seus empleats. Pel simple fet que estan molt mal pagats. A més, és un sector que, si se n'abusa, degrada l'entorn físic i social, que després cal arreglar (pagar) entre tots. En resum, som davant d'una activitat que ajuda a crear un país low cost. I els països low cost no tenen l'estat del benestar assegurat, pel simple fet que no se'l poden permetre».

Eladi Saura
Maó