Alguns problemes s'han convertit en tan habituals que ja no són ni notícia. Un exemple n'és el caos circulatori a Maó.
Els conductors que circulem per Maó ens hem convertit en autèntics pilots de rally. Sabem d'on sortim i a on volem arribar, però mai sabem per quin camí hi arribarem. És molt habitual que alguna barrera, algun con, algun cartell, algun saig o també -ara hi hem afegit una nova modalitat- alguna càmera ens faci canviar d'itinerari. Un itinerari que sempre és més llarg perquè, òbviament, el camí més curt era aquell que teníem pensat fer i no farem.
Som purs especialistes en trobar rutes alternatives i en donar voltes per la ciutat. Fins i tot, alguns han descobert nous carrers. Altres, com jo, hem passat per carrers que no transitàvem des de feia temps. A més, també hem millorat la nostra capacitat de reacció: trobes una barrera i, lògicament, no esperes 15 segons a definir el segon itinerari més curt. Gires per on pots per evitar que els de darrere hagin d'esperar i, a més, facin aquell comentari habitual... «aquest, que no sap on va, o què?». I, per tant, agafes el primer carrer que pots. Pocs segons després, assumeixes que no ha estat una bona decisió perquè el carrer adequat era un altre. I ja està, la culpa ha estat teva per no saber reaccionar a daveres i bé.
També hem desenvolupat la comprensió i l'empatia. A Maó ja ningú et diu res per arribar tard. És suficient amb fer un comentari: «Me sap greu, però m'han tancat un carrer i he hagut de voltar tot Maó». És alguna cosa que, en els darrers anys, li ha passat a tothom. Quasi setmanalment. La resposta és instantània: «Ah, mira, per variar. Jo s'altre dia...». Encara que hagis arribat tard, sempre hi ha un minut o dos per comentar les darreres gimcanes que ens ha posat la Sra. Reynés.
Sembla increïble que el govern de l'Ajuntament, que té tanta facilitat per comunicar a tort i a dret el que li interessa, no sigui capaç d'informar sobre allò que ens interessa als ciutadans. Si més no, l'argument del carrer tancat sempre ens pot servir com a excusa. Al cap i a la fi, ningú sap mai ni perquè, ni quants, ni quins carrers es deuen haver tancat aquell dia a Maó.
Héctor Pons Riudavets
Maó
