Toni GómezAlaior01/09/14 0:00
TW

El reportatge sobre les llistes d'espera quirúrgiques i de consultes ens sacseja i ens torna a la crua realitat. Mai he estat partidari de tractar el tema de les llistes d'espera com una arma en contra. Pot conduir a confusió, i ja fa estona que els que entenen de gestió sanitària demanen que es canvií el concepte. Actualment, al donar una dada com la que recollia l'article, 1.280 persones estaven pendents d'una intervenció quirúrgica el 30 de juny d'enguany (555 pacients que en 2009), es posa dins el mateix calaix intervencions de substitució coxofemoral a una persona de 80 anys i un meniscectomia a una persona de 30 anys. I no és igual. Que una persona de 80 anys que te una coxartrosis (artrosis crònica a la cadera) hagi d'esperar 85,25 dies com es diu que esperen, no és igual que una persona de 30 anys, que en plena vida laboral, hagi d'esperar aquest temps i estar de baixa. Per tant , i dit açò, i amb la prudència que em dona haver conegut l'Àrea de Menorca per dintre, hauran de convenir que un augment tan alarmant de les llistes d'espera quirúrgica és un mal presagi. Per acabar de jutjar la situació, però, ens faltarien mes dades, com quantes persones estan esperant més de 150 dies, ja que l'actual Govern va suspendre el decret de garanties, que assegurava que cap illenc hauria d'esperar més de 150 dies. La consulta diària ens dóna a conèixer molt de casos que han d'esperar mes de 4 mesos. Hi ha especialitats que ni donen cita per primeres visites. També seria interessant conèixer el número d'intervencions programades, ja que veuríem, si la qüestió es que han crescut les urgències i han col·lapsat les programades, o es que hi ha menys activitat programada. Però, a pesar de tot açò, no puc estar d'acord en les raons esmentades des de l'Àrea de Salud de Menorca per justificar l'increment del 76% en els darrers 5 anys. Com es pot argumentar que l'augment de les llistes d'espera és degut a un increment d'intervencions de noves especialitats i al envelliment de la població?

De les noves intervencions que es citen, la maxil·lofacial té un llista d'espera més que respectable, i les intervencions de columna per ara són testimonials, i per açò cap de les dues poden col·lapsar els quiròfans. En quant a l'envelliment de la població, pot ser causa d'un increment, però no d'aquest 76 %. A més , a l'article s'aclareix, que la llista d'espera de consultes (suposo que primeres) s'ha mantingut estable (sobre les 4.000 al any), el que demostra que no ha augmentat la pressió assitencial.

Els dos factors que han causat aquest increment són la política d'austeritat sanitària de l'actual govern conservador a nivell estatal i balear. Si els professionals no són substituïts quan tenen vacances o estan malalts, les intervencions no urgents s'aturen. Si els professionals son «maltractats», emocional i econòmicament, la productivitat davalla. Si s'han suprimit les jornades extraordinàries que servien per reduir les llistes d'espera dels casos mes urgents, les llistes d'espera sobrepassen els 150 dies.

I que fan els pacients quan han d'esperar tant de temps?

Els que tenen doblers van a la sanitat privada, i paguen per recuperar la salut. Una intervenció a la privada pot valer entre 3.000 € i 6.000 euros segons la complexitat, però qui te mal té venal, i les clíniques privades han remuntat el vol. Els que no tenen tant de doblers, esperen, esperen i esperen.

Aquest desprestigi de la sanitat publica obeeix a un pla ben estudiat pels poders conservadors (Fundació FAES). L'objectiu es deixar la sanitat pública en uns mínims per als més desfavorits, i fomentar la sanitat privada on hi ha un gran potencialitat econòmica. De moment, l'increment de les llistes d'espera és un mal presagi pels menorquins. Els gavinots volen avall.