Fa uns dies s'ha divulgat que la Conselleria d'Educació del Govern ha concertat el Batxillerat amb La Salle de Maó a partir del curs 2014-15. L'argumentació que ofereixen els nostres dirigents té com a idea principal la defensa de la llibertat d'elecció de centre per part dels pares... fins i tot en un nivell educatiu no obligatori com és Batxillerat. Crec que, en aquest cas, el motiu que realment els empeny té connotacions -i repercussions- sociològiques més fondes perquè romp el model educatiu existent des de fa molts anys a Menorca.
Hom pot malpensar i entendre que la decisió de concertar el Batxillerat amb un col·legi privat religiós és una conseqüència directa de la resistència a la implantació del TIL que mostraren els instituts públics de Menorca, que fa un any van encendre la metxa del conflicte educatiu que té plantejat al Govern. Però crec que, si bé aquest fet ha pogut influir, la decisió no està motivada per esdeveniments, diguem-ne, circumstancials o conjunturals, sinó que és una decisió estructural que va més enllà, que ha arribat per no anar-se'n a les primeres de canvi. La decisió obeeix al desig i a la necessitat que té una certa dreta sociològica menorquina de diferenciar-se de la resta de la societat per a mantenir el seu estatus. Supòs que era una antiga reivindicació que ara, un Govern com aquest, tan ideologitzat i radicalitzat, ha materialitzat.
A Menorca hi ha una important cohesió i convivència educativa -i social- perquè, entre altres coses, el pes de l'educació pública és considerable (un 70%) i tot el jovent rep una educació postobligatòria homogènia. M'agrada equiparar el model menorquí -per dir-ho així- al finlandès, on l'ensenyament públic és preponderant. A ambdós llocs s'obtenen uns resultats bons. Ara es romp aquesta convivència. A alguns -començant per les nostres autoritats educatives- no els agrada la paraula cohesió perquè els recorda a homogeneïtzació.
La mixtificació i falsificació que han sabut crear els dirigents del PP no diu, evidentment, que la primera obligació de les autoritats educatives és oferir un ensenyament públic de qualitat, mentre que el Govern actual, paradoxalment, no està fomentant l'ensenyament públic, ans al contrarti, incentiva els pares a optar pel privat o privat-concertat. Ho va afirmar Bauzá al Parlament. No ens ve de nou: és la seva ideologia i aquesta passa per davant de l'obligació cívica que tenen de protegir l'interès col·lectiu per davant del privat. Dir que el PP té interès per l'educació és un sarcasme, basta veure qui han posat al capdavant de la Conselleria. El que realment els interessa és treure endavant el vessant ideològic que hi ha darrere un aspecte tan decisiu per a una societat com és l'educatiu, i açò ho duen a terme amb disciplina i ritme gairebé militar. A Balears hi ha 16 concerts amb centres privats en nivell post-obligatori, i, sobretot a Palma, es nota molt la fractura social entre públics -amb una elevada taxa d'alumnat immigrant- i privats o privats-concertats, que s'han convertit en el lloc 'natural' per als fills de moltes famílies 'mallorquines'.
Voldria pensar que aquesta decisió no es notarà gaire en la societat menorquina, però en som més aviat pessimista perquè veig que, a la llarga, s'obrirà o s'eixamplarà una fractura escolar -i social- que fins ara era gairebé imperceptible o inexistent. I no és que els professionals dels instituts públics menorquins siguin dolents; ben al contrari, són uns bons professionals, però aquest factor té poc pes a l'hora que els pares prenguin decisions sobre el futur educatiu dels fills. Pesa més el factor sociològic de diferenciació que el factor pedagògic de qualificació... a no ser que els pares n'estiguin clarament convençuts de fer una opció per l'educació pública.
Vaig ser alumne de La Salle Alaior i de l'Institut Joan Ramis i Ramis quan encara no tenia aquest nom, i, com molts altres ciutadans, estic content de l'educació que vaig rebre a un centre i a l'altre, on, com és natural, hi havia de bo i de xerec. Supòs que, si volen que hi hagi més opcionalitat a l'hora d'escolaritzar, ho haurem d'admetre. Com a pare, som el primer que vull tenir llibertat d'elecció, però, com a ciutadà -i pare-, m'indigna que es tergiversi o es desvirtuï o s'embruti el sentit de la paraula llibertat de la manera que ho fan els dirigents populars amb la intenció de salvaguardar determinats interessos privats en detriment del benestar col·lectiu. Entenc que la inversió -per segons què sí que n'hi ha de doblers públics- que es durà a terme per concertar el batxillerat amb un col·legi religiós s'hauria de redireccionar cap a centres públics, que bona falta els fa.
