En l'inici d'aquest plenari m'heu de permetre que, com a presidenta d'aquesta Corporació, i amb el suport dels grups majoritaris, del PP i PSOE, faci una breu referència a un fet transcendent i històric que el país acaba de conèixer fa tan just uns dies: l'anunci de l'abdicació del Rei Juan Carlos I, circumstància que posa fi a una llarga etapa política que no ens és gens aliena.
És probable que aquest sigui el darrer plenari en què l'efígie d'aquest soberà que ens deixa com a tal ens acompanyi en les nostres sessions. No estarà de més recordar que el Rei va ser coronat l'any 1975 i que tot d'una es va posar al costat del convenient esperit democràtic que precisava Espanya per a deixar enrere èpoques molt doloroses per a molta gent.
Va ser el Rei, com a cap d'Estat, qui va triar al president Adolfo Suárez per a pilotar el canvi polític en unes circumstàncies molt dures, gens fàcils, que tingueren el punt més important en l'aprovació de la Llei de Reforma Política, més endavant en l'inici de les Corts Constituents, com a fets que van obrir les portes a partits que havien quedat en la clandestinitat.
També trobarem al Rei Juan Carlos posant-se al costat i sancionant una Constitució democràtica, recolçada majoritàriament en referèndum, per la que Espanya adopta la forma política d'una monarquia parlamentària.
El Rei Juan Carlos ha estat i és un protagonista indiscutible d'aquesta jove democracia amb la qual el país ha sofert, probablement, les més grans transformacions de la seva història. El restabliment de les relacions internacionals –s'ha de recordar que abans pràcticament no n'hi havia—forma part d'una feina immensa que a uns agradarà més i a altres menys, però que queda fora de qüestió.
Les vinculacions evidents, constants i emotives de la Casa Reial amb la nostra Comunitat Autònoma, subratllant implícitament amb aquesta tria l'excel·lencia d'un paisatge i una tranquilitat dignes d'un rei, són igualment aspectes que convé destacar.
Hi ha, a més, altres raons històriques que han fet que, una de les primeres celebracions de cada nou any, el dia 6 de gener, precisament el dia de Reis, presidís a Madrid la Pàsqua Militar, en commemoració de la recuperació de Menorca a la sobirania espanyola, contribuint amb aquesta celebració a ressaltar l'existència d'aquesta petita roqueta periférica, que quasi se surt del mapa, però que hi és i que ha sigut també important per a la Casa Reial. Tots els seus membres han demostrat reiterats gestos d'estimació cap a aquesta illa, en succesives visites institucionals o particulars, participant en fites importants com la Declaració de la Reserva de la Biosfera, posant-se al costat de la cultura, del sector turístic, de la industria i també dels més desfavorits.
Com a presidenta de la Corporació i amb el recolçament majoritari, més enllà de les crítiques, al Rei que abdica, i a la reina Sofia, que passarà també a ocupar un segon pla, considero de justícia donar les gràcies pels serveis prestats al país, encara que sigui des d'un poble petit com és aquest que, per cert, també han visitat en més d'una ocasió. Formen part de la nostra història i som molts els que així ho reconeixem.
