Cartas de los lectores

Preservar i dignificar les modalitats insulars de la llengua» com a objectiu primordial de l'associació Foment Cultural de ses Illes Balears em sembla, d'entrada, mereixedor de respecte i agraïment; tant i més quan, segons declaren els seus promotors, aquesta associació no està en contra de la llengua estàndar ni de la unitat de la llengua que rallam a les Illes, València i Catalunya. Però a la vista de la primera informació donada dimarts passat per aquest diari i llegint escrits del seu president, m'assalten alguns dubtes que planteig en forma de qüestions:

1.Aquesta nova entitat dita «Foment cultural» vindrà a enriquir la unitat de la llengua, que reconeixen, o més tost es tancarà en un ghetto localista de fet secessionista? Els nostres escriptors insulars - Pau Faner, Joan Pons, Ponç Pons... i molts d'altres - sí que enriqueixen la unitat de la llengua amb les seves obres que, anant més enfora dels nostres límits insulars, introdueixen en el bagatge de la llengua catalana moltes modalitats insulars, sobretot lèxiques.

2.La nova entitat contribuirà a enriquir la nostra parla menorquina com ja ho fan els nostres glosadors, o ho han fet folkloristes i escriptors com per exemple Ruiz i Pablo i Francesc d'Albranca? Em fa por que en comptes d'una tasca que véngui a sumar esforços no emprengui el camí inquisitorial de qui pretén controlar i censurar tot allò que, segons el seu bel·licós president, els hi sembli una imposició deguda a obscurs interessos polítics.

3.S'animaran, d'ara endavant, a escriure en menorquí o seguiran emprant la llengua castellana en els seus manifests? Sospit que escriure en menorquí només emprant modalitats insulars els hi deu resultar una mica arriscat si es volen cenyir estrictament a dites modalitats: fàcilment podrien travessar la retxa d'allò que és menorquí i manllevar qualque mot mallorquí, o fer servir expressions avui en desús però que antigament eren corrents. Escrivint en castellà s'esquiven aquests perills.

4.Les llengües en contacte s'influeixen mútuament, perquè els parlants no viuen aïllats i més avui amb els mitjans de comunicació que arriben pertot arreu. Quan parlen de la substitució d'algunes modalitats insulars lèxiques o morfològiques per modalitats emprades a Catalunya, tenen igualment en compte l'influx del castellà i de l'anglès en el nostre parlar insular o els seus tirs només apunten contra la influència de Catalunya?

5.I si no qüestionen el nivell estàndar necessari per a una llengua única com a vehicle de comunicació més enllà dels límits locals, quins seran els paràmetres d'aquest nou estàndar que volen fer oficial? No els va bé l'estàndar que fa servir p.e. IB3? Més en concret, l'article salat ¿és apte com a únic article estàndar tota vegada que, a Menorca, empram també el literari en un cert nombre de casos com la sala, l'orgue, el cel, el món...o l'han fet servir en discursos més formals insignes lingüistes menorquins com p.e. Francesc de Borja Moll, Josep Salord i molts altres?

I darrera pregunta: aquest escrit meu és correcte segons el seu punt de vist o obeeix a la imposició imperialista de Catalunya? Sincerament, l'he escrit animat pel desig manifestat pel Foment Cultural d'obrir debat i crear un clima de pluralisme i diversitat d'opinió.

Joan Febrer Rotger
Ferreries