Cartas de los lectores

L'escola no ha començat amb normalitat, això ja ho sabem tots, per molt que els polítics ens vulguin fer creure el contrari perquè a més de tots els problemes que hi ha dins la comunitat educativa, no és normalitat que aquest any ens tornin a faltar professors, i ara ja són tres, un d'ells el tutor que hauria de separar 5è i 6è. Durant els quatre cursos anteriors els fillets que ara faran 6è han compartit aula i tutor tant en cursos inferiors com superiors, i aquest que és el darrer any abans de anar a l'E.S.O. i en el que la necessitat de disposar d'un tutor per a ells sols està fora de tot dubte, una altra vegada els han ajuntat amb un altre curs.

Aquest és el cinquè curs que es fa al Mestre Duran, és una escola petita que es va obrir amb l'esforç dels docents que van començar aquest projecte amb més il·lusió i ganes que mitjans, però també amb l'estima dels pares que crèiem en una escola que va més enllà d'aprendre les matèries, un lloc on aprenguin a ser curiosos, a fer-se preguntes i que sàpiguen on han de buscar les respostes, que siguin crítics a la vegada que respectuosos amb les opinions dels demés i on l'important és el grup per damunt dels individualismes i on tots, del primer al darrer, són importants dins aquest engranatge. Però això no vol dir que no hagin d'aprendre a fer comptes com els demés o llegir i escriure, l'únic és que suposa un esforç més gros per als mestres i professors.Però això es veu que no agrada als polítics, sinó no s'entén que a cada inici de curs tinguem els mateixos problemes, però ara ja n'estem tips, si l'any passat ja ens faltaven dos professors aquest any amb 184 alumnes, 18 més que l'any passat ens quedem amb un professor menys que el curs 2012/13. Ja l'any passat els pares van reclamar mitjançant pancartes pels balcons que ens fessin cas, va ser l'únic que va funcionar, al cap de pocs dies ens vam poder reunir amb el delegat d'Educació a Menorca, semblava que començàvem a veure una solució al problema, es va comprometre a fer tot el possible per solucionar-ho per a aquest curs, però a dia d'avui el senyor Hernández ja no hi és, de la seva feina no en sabem res i a la Conselleria no ens donen cap solució. Però, això sí, per aprovar un Real Decret en menys de 24 hores quan els interessa sí que en troben de solucions, es veu que els nostres fills no són prou importants. De debò creuen que no es mereixen ells una educació de qualitat? Ens la van prometre en campanya electoral quan xerraven de les autopistes per a l'educació i de tot el que farien per millorar l'educació, al final a l'únic que han dedicat esforços es a aprovar el TIL, tant si agrada com si no agrada a la comunitat educativa, però com ja no estem en campanya, del demés res de res.

I mentrestant els curs s'ha iniciat i els alumnes són els més perjudicats d'aquest despropòsit, perquè això no té ni cap ni peus, i no és just per als nostres fills i si vostès, des del Govern o la Conselleria, creuen que sí que ho és, apliquin-ho als seus fills, que segur no els falta cap professor, però clar és molt fàcil imposar als altres els esforços que vosaltres no esteu disposats a fer. No demanem res de l'altre món, només el que en justícia ens correspon.

BIEL PONS
Pare de tres alumnes
del 'Mestre Duran'
Alaior

Precisando algunos datos

He leído con sumo gusto el trabajo (lunes, 16 de septiembre 2013) titulado: "Francisco Hernández Carreras (Maó, 1794-1868), platero y grabador", firmado por Juan Hernández Andreu y, teniendo en cuenta que parece ser no se posee toda la documentación referente a la dinastía de los plateros y grabadores Hernández y que, debido a ello, se va repitiendo un error, he creído conveniente aclarar algunos puntos. Francisco Hernández Seguí no era nieto de aquel Juan Hernández al que se refiere el escrito en el párrafo que indico a continuación "Francisco Hernández Seguí (1762-1841), nieto de aquél," .De esta familia Hernández existen referencias, a partir de 1550, de Francesc Hernández, casado con Margarita Carreras. Un hijo suyo, Miguel Hernández Carreras, casó con Caterina Prats. Juan Hernández Prats, con Juana Ponsetí y Francisco Hernández Ponsetí, nacido en Mercadal, de profesión herrero y calderero que fue nombrado almotacén por el gobernador Josep Pardo, casó con Caterina Sitges Pons. Tuvieron, por lo menos, siete hijos. Nos centraremos en dos de ellos; Juan, nacido en 1663 y José, nacido alrededor de 1700, Hernández Sitges.

Juan casó con Ángela Llufriu Corantí y José, primero, con Antonia Cardona y, al quedar viudo, casó con Margalida Olives Pons.
José Hernández Sitges casó con Magdalena Olives Pons, un hijo suyo, Francisco Hernández Olives con Antonia Seguí Orfila, progenitores de Francisco Hernández Seguí, padres de Francisco Hernández Carreras, casado con Magdalena Pons, cuyo hijo Juan Hernández Pons, casado con Margarita Sanz Femenías, era el padre de Francisco Hernández Sanz y abuelo de Juan Hernández Mora.

Juan, residente en Alayor, el casado con Ángela Llufriu, fue el padre de Juan Hernández Llufriu, platero, casado con María Tudurí, padres de Juan Hernández Tudurí, que nació en 1730, platero, grabador de metales, cincelador, que parece ser fue quien hizo la cuchara para el agua bendita de la Universidad de Mahón, 1774, y la cruz de plata de la iglesia de San Luís, la maza y la cuchara de plata para la Universidad de Alayor la hizo él, o su padre. Casó con Magdalena Vidal, teniendo su domicilio en Sa Ravaleta. Dos de sus hijos fueron frailes de Monte Toro. Juan Hernández Tudurí fue maestro de grabado de Antonio Riudavets (Patacó) y de José Grases. A su vez Antonio Riudavets (Patacó) lo fue de Francisco Hernández Carreras.

En el siglo XIX se encargó una maza para la Universidad de Mahón y esta la hizo Francisco Hernández Carreras.

Por lo tanto, y concluyendo, Francisco Hernández Seguí, orfebre, era nieto de José Hernández Sitges, no de Juan Hernández Sitges. Juan Hernández Sitges era su tío abuelo, o sea, un hermano de su abuelo, otra rama, por lo tanto hermano del bisabuelo de Francisco Hernández Carreras.

Espero haber podido aclarar este punto y, si en algo me he podido equivocar ruego asimismo me lo rectifiquen.
Gracias

MARIANA VINENT CARDONA
Maó