Cartas de los lectores

En moltes ocasions els ciutadans i ciutadanes no tenim coneixement de determinats serveis que pot donar una Administració pública com pot ser el nostre Ajuntament.El Pla de Prestacions Socials Bàsiques és un d'aquests serveis que l'Ajuntament com a administració propera als seus ciutadans i ciutadanes pot oferir a aquelles persones que, en un determinat moment i per determinades circumstàncies, es poden trobar en situació d'emergència.

Aquest Pla de prestacions Socials Bàsiques és un instrument dirigit fonamentalment a facilitar recursos per mantenir i desenvolupar una Xarxa de Serveis Socials d'atenció primària gestionada per les corporacions locals. D'aquesta manera els ajuntaments poden oferir als veïns i veïnes en situació d'urgència, de pobresa o de risc d'exclusió social uns serveis socials que els permetin tenir cobertes les seves necessitats més bàsiques.

El Pla de Prestacions Socials Bàsiques es sustenta econòmicament amb fons procedents de l'Estat i de les comunitats autònomes. Les dues administracions atorguen aquests fons al Consell insular i aquest ho redistribueix als ajuntaments.

Durant els dos darrers el Pressupostos Generals de l'Estat ha vingut reduint, de manera considerable -fins a un 65%-, l'aportació econòmica per a aquest Pla. Un fet que ha implicat una situació molt complicada per a les administracions locals i autonòmiques ja que ha dificultat el sosteniment dels serveis més bàsics dirigits a la ciutadania.

Pel que fa a la responsabilitat de l'equip de Govern del Consell, des de l'any 2011 l'executiu insular no ha estat capaç d'obtenir cap tipus de recurs extraordinari per cobrir les necessitats que van en augment, de manera alarmant, segons constaten els informes de Caritas. La darrera memòria de l'entitat adverteix que durant l'últim any han augmentat les persones que han demanat ajuda d'emergència per primera vegada, de la mateixa manera que creix el nombre de ciutadans i ciutadanes sense ingressos i sense feina ateses pels serveis de Caritas.

En el ple del mes de març d'aquest any des del Grup Socialista vam presentar una proposta perquè s'instés al Govern d'Espanya a reposar els fons d'aquest pla que s'havien vist reduïts. Però l'equip de Govern hi va votar en contra.

El passat 22 de maig a la Conferència Sectorial de Serveis Socials de les Illes Balears es va acordar entre el Govern autonòmic i els consells insulars incrementar els recursos econòmics pels Plans de Prestacions Socials Bàsiques de cadascuna de les illes, així com també la dotació destinada a les Rendes Mínimes d'Inserció.

Aquest acord representa per a Menorca –i ho hauria de representar pels seus ajuntaments– incrementar de manera important els recursos econòmics principalment en un moment en el que una part important de persones a la nostra illa viuen una situació d'emergència i/o pobresa. Per aquest motiu hem demanat a la batllessa que sol·liciti al Consell insular la redistribució urgent d'aquests ingressos per poder donar atenció, amb caràcter d'urgència, a la difícil situació de moltes persones.

Des del Grup Socialista a l'Ajuntament de Maó volem manifestar que és aquest un acord positiu per a Menorca -encara que pensem havia d'haver arribat molt abans- i com a tal estem satisfets perquè, una vegada estigui redistribuït, es veuran cobertes necessitats de persones que ho estan passant malament. De tota manera considerem que aquest no pot ser en cap cas un motiu d'agraïment, com sembla s'espera després de sentir la defensa que fan els nostres governants, perquè no podem acceptar haver de donar les gràcies per aportacions extraordinàries que tan de bo no s'haguessin de fer per cobrir necessitats bàsiques que garanteixin viure a les persones amb dignitat... perquè senzillament, viure dignament és de justícia, de justícia social.

Maria Membrive
Regidora grup socialista
a l'Ajuntament
Maó

Una curiosa conversación

En una soleada mañana de verano, hora del aperitivo, sentados en una mesa a la sombra, estaban dos compañeros de profesión, José y Juan Miguel, a su lado un amigo común, Antonio, representante de comercio, ya retirado, nos saludamos y me dijeron que estaban prejubilados desde hacía unos meses, a lo que contesté que dentro de unos días yo estaría igual que ellos, y que sería bueno poderlo celebrar en algún lugar como ese.

Por lo que después contaron, supe que al marcharme habían decidido entre ellos la inclusión en su grupo si me interesaba.Empezamos nuestros almuerzos realizando una ruta itinerante que nos fue llevando primero de un lugar a otro en Mahón, seguidamente hicimos un recorrido por los diferentes pueblos de la Isla, cambiamos en varias ocasiones el día de la semana, y nos afincamos durante un largo periodo en el puerto (El muelle), bar que fue cerrado y que nos trajo al Casino de Sant Climent, en el cual seguimos por ahora.

Así pues sin prisa pero sin pausa, este cuarteto ha cubierto ya más de una década dedicando un día a la semana, bien una mañana o una tarde al placer de un almuerzo o una comida, e incluso alguna ocasional cena.

Como es lógico a lo largo de este tiempo algún que otro almuerzo aplazado o bien alguna comida, normalmente por alguna obligación familiar o algún viaje, no han hecho sino aun más sólido el lazo de volver a verse, y en ello hay que ser justos, algo ha tenido que ver el dominó, juego este, presente después del almuerzo o la comida, con el café, copa y puro, esto último sin que el que suscribe participe, aunque ahora haya alguno más por la edad.

Este juego del dominó, permite a quien lo practica sin carácter competitivo llevar una conversación amena, ligera y a veces monolingüe ya que permite también introducir el móvil, siempre que se esté en "cobertura", como si tuvieras allí la oficina virtual, en fin, que forma parte de la partida.

Hubo un tiempo que cambiamos las parejas, por aquello de variar, pero no tuvo excesiva duración, pues es sabido entre nosotros cuatro que hay dos que se fijan más en el juego, los otros dos pierden más fácilmente la concentración y claro los errores a veces molestan, hay llamadas de atención y así no es tan ameno. Evidentemente las parejas ideales son José y Lorenzo/ Juan Miguel y Antonio, los dos últimos citados cuando juegan juntos tienen la rara habilidad de ganar la partida después de las comidas, siendo perdedores al finalizar el almuerzo.

Ocasionalmente en algunas de las comidas, al ser más, la partida o partidas de dominó tuvieron algún que otro jugador no habitual, a veces más experto que todos nosotros, por lo que, cuando cedía su sitio y miraba se llevaba las manos a la cabeza al ver alguno de nuestros despistes, uno de ellos famoso, se describe así: "me voy, no puedo más, acaba de ahorcarse el doble por tercera vez en tres partidas y tenía dominó en ellas", David dixit.

Al transcurrir de estos años, no hemos sido ajenos a todo lo que a nuestro alrededor ha ido pasando, desde nuestra mesa hemos saludado a políticos de diferentes ideologías, uno de nosotros ha sido concejal de la ciudad, y posteriormente tertuliano de la radio así como colaborador en el diario Menorca.

Con el paso del tiempo todos somos ya abuelos de más o menos nietos, y la familia se ha hecho más numerosa, sin embargo eso tampoco ha dificultado nuestras reuniones semanales, dicho de otra manera, siempre hay tiempo para ello.

Y, con cada año que pasa nos es más y más necesario este tiempo de ocio y disfrute con una de las cosas mejores que tiene la vida, la amistad.

Va esto dedicado al "motxiler", al no sé, no sé, Uh, Uh,…y al "baixet", por muchos años.
Llorenç "el gruixat".

Lorenzo Cardona Seguí
Mahón