Cartas de los lectores

Hola Simón, m'agradaria explicar-li una història.Conec en Pere Marqués de ses Casetes Velles ( un lloc del terme des Mercadal) des de que va néixer, era molt petit i el seu joc preferit era un garrot de garnera amb un cap de cavall adornat amb flocs i un capell de Sant Joan antic que era de l'avi Pericu. Son pare en Pedro i sa mare na Nina, el pujaven sempre que podien dalt el seu cavall, tenia una locura!! Amb 4 anys va començar a qualcar tot sol de la mà d'un gran excavaller de les festes, en Toni de "Son Morro" conco de son pare. A la fi amb 7 anys va estar prou preparat i va poder sortir, l'alegria d'aquest fillet no tenia preu!!

Així ha sortit 8 anys, cada any amb més il·lusió, fent de bon cavaller i estimant Sant Joan també amb l'ajuda i ensenyança de son pare, que és també un bon cavaller.

Ara que té 16 anys no pot anar a la qualcada, només perquè hi ha una norma que diu (no sé qui l'ha posada a aquesta norma) que per anar a Sant Joan no pot estudiar, només pot fer feina, o estudiar a sa granja. En Pere fa feina a casa seva i a més estudia un títol de grau mitjà. (És igual quin tipus de títol, tots poden servir a la llarga per fer feina al camp).

Jo li deman, no poden estudiar els nostres joves pagesos? Per què? Tots sabem que avui en dia un lloc és difícil de dur, has d'estar preparat, has d'estudiar. Troba que aquest jove per sortir a Sant Joan només pot seguir estudiant una cosa, no pot triar?

Quina desil·lusió!! Tota la família i amics esteim tristos, val la pena per normes que avui no tenen sentit?

Que consti, en Pere no és l'unic, sé que n'hi ha 3 o 4 o 5 més d'al·lots amb aquesta situació, li torn dir, val la pena disgustar-los? Sé que hi ha d'haver normes, però sense fer mal.

Només dir als cavallers ja adults que veuen bé aquesta norma, que siguin més tolerants, Sant Joan només són dos dies en l'any, i els nostros joves han de poder formar-se en diferents aspectes sense pensar si amb allò poden sortir o no a les festes. En ser grans si no segueixen al camp, ells mateixos deixaran de sortir, però ara qui ho sap el que faran, són joves.

Una cosa Caixer Senyor, rectificar és de savis, segur que tothom li agrairia i ho celebraria.
Sense ànim d'haver-lo importunat en cap moment, li desig un Bon Sant Joan, en companyia de tota la seva família i també de tot el poble de Ciutadella.

Mª Antònia Torrent
Ciutadella

Les paraules gruixudes de la consellera Camps

Les declaracions de la consellera d'Educació Juana Mari Camps són tan greus que no me les puc treure del cap. Són declaracions públiques que donen una imatge del tot negativa dels docents. Que "los alumnos tienen miedo a las represalias de los professores" són unes paraules tan gruixudes que mai de la vida m'hauria pensat que tota una consellera d'Eduacció les digués. A part de ser una mentida grollera, aquestes manifestacions minen la confiança, malfien de la professionalitat dels professors i creen un malestar tan gran que hauria de disculpar-se immediatament i desdir-se de tals afirmacions. Si no ho fa, la seva imatge pública i la dels polítics, prou baixa no és, la soterrerà. ¿No té el Govern Bauzá una persona amb una mica més de talla intel·lectual, amb una mica més de seny, amb una mica més de coneixement, i sobretot amb una mica més de responsabilitat? Els professors no amenacen els alumnes, res més faltaria! La vertadera amenaça que tenim és la dels polítics irresponsables que ara ens governen.

Francesc Florit Nin
Professor de l'IES J.M. Quadrado
Ciutadella