Cartas de los lectores

Davant el caramull d'opinions que han sorgit arrel del tema de les llengües a les escoles, no he pogut resistir la temptació de dir la meva, segur que com totes les altres opinions que he pogut llegir a la premsa, la meva no serà una excepció i també serà polèmica.Recularé en el temps, quan van començar a venir catalans per Menorca. Suposo que la majoria eren barcelonins, i ens donava l'impressió que xerraven castellà traduït al català, a més que ells eren de ciutat, i venien a les seves colònies a mostrar-nos el que era correcte dir en la nostra parla, com havíem de rallar bé, ja que dir "busón, papalera, senisero" etc. era horrorós. I la veritat és que realment aquestes paraules no són correctes, i és que la nostra llengua ha estat reprimida des de fa molt temps, molt abans del franquisme i no s'ha normalitzat fins fa relativament poc. Ja ho deia mon pare en una poesia seva: "i per rallar hi ha banaula/ que fa lo que li ve en gana/ quant no sap una paraula/ i posa sa castellana". La realitat era açò, però la nostra manera de parlar, conservava tota l'essència de la llengua que ens era pròpia, amb les seves formes gramaticals i les expressions tan nostres, que encara record quant sent a un vell mariner o a un vell pagès que no s'han contaminat i xerren de la nostra manera d'abans.També me pareixia que hi havia la política mesclada pel mig: Mallorca havia sigut un regne, València també, en canvi Catalunya tan sols va ser un comtat, llavores per què la nostra llengua s'havia de dir catalana i no balear o valenciana? De que era la mateixa llengua, no hi havia dubte, de lo que he dubtat sempre és si realment foren els catalans els qui ens la varen portar després de la reconquesta, o si ja era la nostra pròpia, cosa que seria molt normal degut a la poca distancia que ens separa de València i Catalunya i si no era la nostra, en quina llengua parlàvem abans? No pot ser que els balears fóssim els primers en parlar-la, degut a que el punt en que estan situades les Illes era un lloc estratègic per al comerç?

Amb el pas del temps he anat assimilant els canvis i les meves fòbies s'han esvaït. He comprès que els qui han lluitat realment perquè la nostra llengua sigués tinguda en compte i es normalitzés són el catalans i es fàcil de comprendre que aquesta s'anomeni així: catalana.

A pesar de tot comprenc als qui encara recelen del catalanisme i dels qui primen l'anglès per damunt del castellà, els hi agrada més un anglicisme o una expressió anglesa, que un castellanisme o una expressió castellana, oblidant que el castellà o espanyol és la segona llengua del món, que la tenen com a llegua materna i tan sols el xinès els supera en nombre.

No crec que sigui per enveja, si no que és per lo marginats que ens han tingut sempre els castellans que ens han volgut desprendre de la nostre cultura imposant-nos la seva. A Menorca durant la dominació britànica se va prosperar i es va viure millor que sent espanyols. Segur que la majoria de menorquins se estimarien més tenir el jou dels anglesos que el dels espanyols.

Margarita Bosch Mesquida
Ciutadella

Carta a Horacio

Unes retxes per recordar a l'amic Horacio que ens ha deixat fa uns dies. Tenia 86 anys, i, com bé diu Emili de Balanzó al diari amb una carteta molt polida com a comiat, "era tot un senyor, discret, amable, poc rallador, de paraules justes i encertades, bon republicà de sempre". Fadrí, un pel tímid, iamb els seus amics era obert i rallador.Recordaré sempre les converses agradables i lúcides que tenia amb ell quan el trobava, pel carrer o a qualsevol reunió d'amics en els anys 70-80-90, ja que tots dos teníem uns pocs amics i amigues en comú. Com ara, na Lia, al cel cia, na Maria i en Manre, Salvador Castelló, que morí fa pocs anys, encara prou jove, professor recentment jubilat de l'Institut Ramis, esper o vull creure que ara és d' alguna manera a un altre indret o "dimensió", com diu la meva germana que anem quan el nostre cos se'ns "evapora" per sempre més. Recordo amb alegria aquell dinar al "blocao" de la seva estimada Mesquida, que na Margarita, la dona de S. Castelló hi va cuinar un arròs excel·lent!.... les tertúlies de l'American Bar, es feien des dels anys 70 fins fa ben poc, ell no hi solia faltar quasi mai. Tenien lloc els matins dels dissabtes, crec recordar. Ha plogut molt des d'aleshores!Els tertulians, uns quants intel.lectuals de Maó i polítics com Antonio Casero, una gran persona de conviccions fermes, Tirso Pons, que fa poc ens ha deixat, tot un senyor i antic president del C.I. de Menorca ,del PSOE, Pedro J. Bosch, metge oftalmòleg i columnista fidel del diari "Menorca" des de fa molts anys. També en Miquel Vanrell, e.p.d., mestre d'escola des Castell, Tomeu Gili, director de Viajes Iberia fins fa pocs anys, columnista també dels diaris, sempre a peu del canó! , Arturo, Lluís Real, els dos Tonis i ara.... ja no recordo, si hi anaven més persones que les anomenades aquí. Si de cas, els demano disculpes als altres.De vegades, Horacio em comentava aspectes interessants de les xerrades on ell estava d'acord i altres, no tant! Això sí, puc dir que em tenia (sempre que en veia ho deia) molta confiança i estimació. Estic molt contenta d'aquestes paraules que em solia dir quan ens trobàvem pel carrer o allà on fos i, sobretot, per la nostre bona amistat. Deia més o menys això: "M'agrada molt parlar amb tu una bona estona, Berta! Estic content de fer-ho. Ens hem de veure més sovint!"...

Sa mamà, al cel cia, també rallava alguna vegada amb ell quan es trobaven, o millor dit, quan ell passava per casa seva amb aquella elegància innata, alt i prim amb la cara sempre somrient, encara que semblava, pels que el coneixien poc, una mica... "enjuto". No, no era així, era educat i amable i sobretot una excel·lent persona! Destacaria una virtut en comú amb tots aquests amics, la lectura!

Descansa en pau, amic Horacio, en aquest món que vivim ara mateix, necessitem uns quants "Horacios" perquè tot rutlli una mica millor per a tothom. Home de pau, home de bé.

C. Berta Veiga Gomila
Maó

La meva llengua
és de nom "Fernando"

Deixant acudits a part... seriosament, senyor Antoni Camps Casasnovas, vostè creu que el problema del fracàs escolar radica en la manca de domini de tres llengües, en la imposició catalanista de "vagancia y mediocridad"? Em resulta inquietant aquesta afirmació i em fa mal als ulls el tracte de "aldeanos", de grups de professors irresponsables, immobilistes, còmodes... Trob que li ha mancat ètica i respecte.En la seva carta escriu que hi ha grups de docents amb prejudicis ideològics que defensen interessos catalanistes davant la millora en educació. No deu ser que fa bo el refrany de "ver la paja en el ojo ajeno, pero no la viga en el propio"? No té cap prejudici ideològic, ni un, quan parla d'obsessions catalanistes, d'imposicions?El concepte de catalanisme que vostè deixa anar té molt més rerefons i és molt més complexe i completament diferent a la senzilla realitat de que la nostra parla és catalana. O és que en parlar de català a vostès la boca se'ls fa petita? Jo crec que el problema únicament radica en el seu nom. Imaginem que es digui "Fernando", llavors deixaríem de rallar amb la boca petita i començaríem a defensar amb ganes el fet de parlar una llengua que s'anomena "Fernando". A mi tant me fa que la llengua es digui d'una forma o d'una altra, és la meva llengua la que estic defensant, no la seva forma d'anomenar-la, cosa que sembla que fa córrer a més d'un carrer avall.

"El partido popular ha decidido afrontar el problema"...evitarem el fracàs escolar parlant en tres llengües? Si és així, serem molt bons. A mi ja em sembla molt correcte que penseu que s'ha de millorar l'educació, però que una de les solucions al fracàs escolar que anomenau sigui el trilingüisme, és com dir que per una sopa que és fada, li posem aigua. No crec que una cosa arregli l'altra. Ja està bé que coneguem diferents llengües, però estudiar en una llengua que després no és utilitzada ni a casa, ni a l'oci, ni en grup d'amics... serveix per poca cosa.

L'ensenyament en català no té res a veure amb el fracàs escolar. O és que "hablando tres idiomas entenderemos mejor las sumas de números de dos cifras"?
No són els docents els que no volen avançar en l'educació, sinó que, coneixedors del món educatiu, es posen les mans al cap quan veuen el procés a correcuita que han de fer per a complir uns terminis imposats per implementar el famós TIL que, com bé anomenava Florit Nin, resulta ser un gran projecTIL. Una llengua no són només paraules o mots que s'ajunten per atzar... Per conèixer una llengua i/o ensenyar es necessita molt més que un títol.

Ja fa temps que m'estic embolicant perquè no ho acab d'entendre: ens hem de globalitzar o ens hem de localitzar? perquè per una banda, ens hem d'obrir al món europeu encara que sigui despullats, però en canvi, penseu en el "privilegi" d'estudiar en varietats dialectals del català... la sabeu ben llarga. Pot ser darrera d'aquest enorme projecte s'hi ensumen altres interessos "Fernandistas"?

I sí, ens seguirem movent senyors del Govern, i seran el grup de professors immobilitzats (com els anomenau) i també els que no som del món educatiu que defensarem allò que creim.

Maria Rotger Julià
Ciutadella