Cartas de los lectores

Al nostre centre una majoria aplastant s'ha decantat cap a la vaga. La vaga l'ha convocada la plataforma per l'escola pública que està formada per pares i mares. Aquesta vaga està secundada pels sindicats educatius i hi estan cridats a participar tots els nivells educatius. La vaga que fa la resta de l'Estat es fa contra l'anomenada llei Wert.A les Illes Balears, no només protestam contra aquesta llei. A les Illes Balears protestam per moltes coses més, perquè els mestres esteim cansats de veure com un camp tan delicat i important per als nostres alumnes com és l'educació es converteix en un camp de batalla política per aconseguir beneficis polítics.

Pel que fa a la llengua, ja va intentar eliminar el català a través de la lliure elecció dels pares. No va sortir, llavors van tornar a insistir amb una campanya de cartes a les famílies. Tampoc va sortir, llavors ara han decidit aplicar un decret (imposar el seu criteri). El famós TIL, pretén que es facin un terç de les classes en anglès, un terç en castellà, i un terç en català. Algú ha pensat, que en quatre mesos ja tots els centres disposaran de mestres per fer classes en anglès (una part considerable del nostre claustre en quatre mesos haurà d'adquirir un nivell d'anglès equivalent a un anglès de 5è de l'Escola Oficial d'Idiomes). Com que no podrem, ja que es tracta d'un nivell molt alt, el decret ja preveu que llavors el 33% destinat a l'anglès es faci en castellà i català. Podria ser que la majoria dels centres acabassin fent 50% en català i 50% en castellà. Ara s'entén tot, l'anglès els importa ben poc, és el castellà el que volen recuperar (un castellà que no pateix cap problema entre els alumnes, segons informes fets entre els alumnes en acabar l'ESO).

Els projectes lingüístics d'escoles i instituts ja determinen de manera consensuada de quina manera els alumnes acaben les etapes amb els coneixements lingüístics adequats al nivell, el Govern diu que això no val, que ells en saben més.

En tost d'ajudar els docents a realitzar la seva tasca en les millors condicions possibles, posen pals a les rodes constantment. Però el més greu de tot és que una vegada més es vol fer recular el català a les escoles. El català, que nosaltres anomenem menorquí, és la llengua pròpia del nostre poble.

També feim vaga perquè esteim preocupats davant la instauració d'una manera d'actuar autoritària i per la cada vegada més comuna política de "fer por" que es materialitzarà amb la "llei de convivència".

Les polítiques d'aquesta Govern es fan per imposició, el Govern no negocia amb els sindicats ni amb ningú i, a més, orquestra una campanya de desprestigi contra els mestres (una directora general ha declarat al parlament "hi ha 2.000 mestres que fan política", per no parlar dels insults a les mestres que ells anomenen "pancatalanistes". Esteim retrocedint en els temps?

Ens trobam que cada any lleven places dels equips de suport, que augmenten les ràtios escolars (ara podem arribar a tenir 30 alumnes per aula), això vol dir que una tutora podrà tenir a la seva aula 30 alumnes i 2 hores de suport setmanal, la qual cosa es tradueix en un greuge molt gran per a aquells alumnes que tenen dificultats. Mentre retallen en ajudes a l'escola pública concertaran dues escoles de l'Opus que separen els alumes per sexe!

Mentre no hi ha doblers per les escoles públiques, treuen una subvenció de 70.000 euros per llibres escrits en la suposada "llengo baleà".

Els mestres esteim cansats i ja n'hi ha prou. Feim vaga avui, i protestarem fins que faci falta.

Assemblea de mestres del CEIP Margalida Florit
Ciutadella

Sin una ayuda del Consell

Esta siendo un año muy difícil para todos, pero también lo es para todas y cada una de las personas y familias que padecen una enfermedad.Para ellas la palabra crisis se agudiza pues en Menorca esto lleva añadido:

Traslados, desestructuración familiar, doble economía...

Si las administraciones públicas admiten públicamente que asociaciones como ASPANOB, llegan y dan servicios que ellas no puede…. nos preguntamos casi a mediados de 2013:

¿Qué representatividad y credibilidad tienen estas frases, cuando a día de hoy los Consells insulars no han otorgado ninguna ayuda a nuestra entidad?

¿Los enfermos dónde deben vivir lejos de su casa, en un hotel a 40 euros por día, si el responsable de la empresa es considerado y observa que son enfermos, o en un Casal Balear a 9 euros por persona y día , en un lugar lejano al hospital de referencia de Son Espases, sombrío?

No entendemos las noticias que nos llegan:
Estamos al día con las asociaciones
Con ASPANOB, no.

El Consell de Menorca no ha otorgado, ni asignado, ninguna cantidad económica correspondiente a 2012 y, ni decimos, presentación de convocatoria para 2013.
En un pleno del Govern Balear de 2012, se acordó unánimemente otorgar a ASPANOB, por su labor social, todas y cada una de las partidas económicas.

¿A qué se espera?....

En el 2010 ASPANOB ahorró al Govern balear más de 900.000 euros con los servicios prestados.

Nadie lo comenta.

ASPANOB está al borde del cierre, no se podrá alargar mucho más esta agonía.

¿Quién será el responsable?

Familias Aspanob Menorca

Retrobar la il·lusió

Són temps difícils pera la cultura i per a tots els sectors en general, ho sabem. Però, nosaltres la companyia de teatre La Impaciència hem retrobat la il·lusió amb la gent, amb el públic i amb empreses que sí que creuen amb la cultura, amb els valors humans que podem arribar a transmetre amb espectacles com L'Etern Mecanoscrit. Sis funcions hem representat amb la nostra obra, quatre a Ciutadella i dues a Alaior, i en totes elles ens hem sentit respectats, ben acollits i estimats.

Però aquesta mini gira no hagués estat possible sense l'ajuda inestimable i totalment desinteressada de Vacances Menorca, Iscomar i Ajuntament de Ciutadella, que ens han posat totes les facilitats per poder venir a actuar. L'Ajuntament d'Alaior també es va sumar a la proposta que varen encetar na Tonyi Coll, Glòria Pons i Toni Gener. Aquest tres amics que estimen al teatre i que fan feina per la seva ciutat de manera voluntària.
Gràcies, gent de Menorca per lluitar per la cultura, tasca que hauria de fer el Govern Balear i que com ja sabem no pensa una altra cosa que aniquilar-la.
La Impaciència som en Rodo Gener, Luca Bonadei i un servidor.

Salvador Oliva Suau
Palma

Desitjos en veu alta

Quina és l'educació que volem?

M'agradaria ensenyar i aprendre dins una reforma educativa pensada entre tots i totes, que reflectís sobretot l'experiència de les persones que treballen dins l'escola, que proposàs propostes metodològiques de països on l'educació és vital, que seguís les directrius i l'opinió de persones realment expertes en educació...

M'agradaria una reforma coherent, seriosa i professional que no tingués color de partits polítics, que perduràs davant els canvis de govern. Propostes àmplies i plurals que incorporassin els sentiments i les visions d'uns i altres.

M'agradaria que les decisions que es prenguessin en la nova reforma tinguessin una base en la investigació, en el coneixement científic, que anessin a favor d'una veritable qualitat educativa.

M'agradaria crear harmonia entre l'escola, les famílies, els governants. Que tots ens sentíssim escoltats i aconseguíssim que l'escola fos un lloc de pau en el futur. Al contrari del que passa ara on les maneres de ser, viure i educar s'imposen per decrets.

M'agradaria una major responsabilitat de les administracions, sembla que hem perdut el sentit comú.

M'agradaria que si utòpicament ens proposessin noves maneres de fer als mestres, a part de ser consensuades, se'ns oferissin els mitjans adequats.

M'agradaria que a l'escola hi hagués un clima que permetés donar sentit a l'educació, que no estigués obsessionada en els resultats. Una escola on les mesures organitzatives, les condicions i les mesures de suport fessin possible l'atenció a la diversitat, la participació, l'orientació competencial.

M'agradaria una escola portadora de valors, una escola que educàs, una escola on ens sentíssim acollits, que escoltàs a les criatures, que confiàs en elles. Una escola on es donàs importància al diàleg, al "ser" i no al "tenir".

M'agradaria que ningú ens prengués el do de somiar.

No tot és vàlid! Cerquem entre tots el camí correcte; la creació de fites comunes.
Gràcies.

Joana Piris LLufriu
Ciutadella