Cartas de los lectores

Deim això perquè el passat 27 de març, vam anar al Col.legi Mestre Duran d'Alaior.Ens havien demanat la nostra co.laboració, juntament amb el nostre estimat instrument, l'acordió (instrument que per desgràcia és poc conegut). La raó de la nostra co.laboració era que feien una festa de final de trimestre, en la qual hi van participar avis i àvies ensenyant jocs antics, i nosaltres vam anar a sonar i cantar cançons menorquines. Havíem de fer mitja hora i al final es va allargar fins més d'una hora, però veure les cares i l'alegria d'aquells fiets i fietes i com s'ho estaven passant feia ganes de no aturar. És en coses com aquestes que te n'adones que és molt fàcil fer riure i disfrutar uns amb els altres sense necessitat de donar-nos res més a canvi que es gust que varem passar tots junts.Voldríem agrair als mestres del col.legi Mestre Duran que ens vagin convidar i dir que ens ho varem passar molt bé, moltes gràcies.

Ja aprofitam per dir que nosaltres formam part de l'única orquestra d'acordions que hi ha a Menorca que pertany a l'Escola de Música i Dansa des Mercadal.

Janet Vinent i Merce González
Alaior

Los problemas y
las responsabilidades

Aunque no soy racista ni me manifiesto en contra del sistema de las viviendas en alquiler y aunque considere que no voy a conseguir ser escuchada, al menos me permito exponer mis dificultades con la esperanza como mínimo de ser comprendida.

Mi problema consiste en que la mitad de los que habitamos en los pisos de nuestra comunidad de propietarios, lo son en régimen de alquiler. La circunstancia en si misma no implicaría ningún problema, lo que resulta molesto es la poca estabilidad en la permanencia, ya que constantemente estamos en situación de traslado. Lo que realmente resulta insoportable es el excesivo número de personas que ocupan dichos pisos, se supone que repartiendo el alquiler entre más residentes toca a menos euros cada uno. Es muy respetable vivir en alquiler, también lo es el sacar una rentabilidad a una propiedad. Pero se tiene que tener en cuenta que los que somos propietarios, estamos realizando un servicio con los que alquilan la propiedad, y que se desentienden de la alternancia de la presidencia, del cuidado del motor del agua, de la atención a la limpieza, estamos soportando las negligencias de los alternativos ocupantes, que con frecuencia dejan la puerta del ascensor abierta, entran con perros y otras circunstancias que debido a la escasa permanencia no llegan a tomar en consideración.Lo deseable es que se habilitaran cantidad de bloques de vivienda, para uso exclusivo de alquiler, y el propietario que no habitase su vivienda que la vendiera y comprara otra de uso exclusivo de alquiler.
No quisiera incurrir con la presente en desconsideración con nadie, pero dejo expresado mi problema, por si consigo alguna solidaridad entre personas afines.

Juana Pons Tudurí
Mahón

Els quarters des Castell i l'exconseller Josep Portella Coll

Sr. Portella: no val la pena retreure fets passats. La distància en el temps ens dóna una perspectiva que ens ha de servir per aprendre, rectificar i redreçar el camí. Els Quarters de la plaça Explanada des Castell encara podrien ser públics. Tot depèn d'un Pla General d'Ordenació Urbana pendent de revisar, pendent d'adaptar a la resta d'ordenació insular i sobretot depèn de la voluntat política per escoltar, per consensuar i per buscar solucions i no deixar perdre les oportunitats.La majoria dels que han exercit la responsabilitat de governar i de representar-nos, s'han distingit per la improvisació i la manca de planificació, per l'absència d'encert i d'apostes valentes amb les que afrontar el futur. Tot això ha tingut una sèrie de conseqüències greus pel poble des Castell.- L'absència d'adquisició de sòl i de patrimoni públic. El Pla General d'Ordenació Urbana havia de ser un instrument de contenció a l'especulació. Amb els anys, els responsables polítics de torn l'han anat desvirtuant i manipulant segons el mercat immobiliari especulatiu, la qual cosa ha provocat que, després de vint anys de vigència, l'estat d'execució de les unitats d'actuació previstes al PGOU mostri un balanç desesperançador i com a conseqüència un alt grau d'insatisfacció. La nostra població és un espai menys habitable que no satisfà les expectatives de qualitat de vida que la major part de ciutadans desitjaríem.

- La pèrdua de patrimoni social i cultural. És llarga la llista de camins rurals, camins per sa vorera del port, molls i espais tancats del domini públic marítim terrestre i d'accessos cap a la mar (urbanitzacions de Santa Anna i Sol del Este) que s'han anat perdent per l'abús d'alguns particulars , la desídia dels responsables municipals i de l'autoritat portuària corresponent. Algun polític ha fet res per retornar-nos espais públics com ara el Mirador de dalt Sa Punta de Calasfonts, tal com preveu el Pla General d'Ordenació Urbana des de l'any 1989 ?

Durant aquestes dues últimes dècades resulta evident que aquella empenta que Es Castell mostrava fa anys, ha estat reemplaçada per una profunda atonia i per la desmotivació social, provocades per l'absència d'un projecte de poble prou clar i ambiciós. Durant aquests últims anys els partits polítics han prioritzat la defensa dels interessos estratègics, envers la satisfacció de les necessitats col·lectives, atents a les consignes electorals i al desprestigi de l'adversari per tal de guanyar electorat i poder.

La ciutadania i la societat civil per una banda s'ha cansat que els dirigents no donin la talla i els ignorin de forma sistemàtica. Les entitats culturals, esportives i d'oci s'han vist arraconades i inevitablement han anat perdent protagonisme i força, també a causa de la manca de participació ciutadana en general.

Es Castell és barri dormitori de Maó. Pensam fer res per canviar-ho? L'Associació de veïns des Castell creu que el nostre poble necessita urgentment un Institut d'Ensenyament Secundari i que un lloc idoni pot ser, perfectament, a l'antic quarter d'Enginyers. Només falta la voluntat, el consens i el recolzament a nivell insular, autonòmic i estatal. Quan s'enrecordaran dels 8000 habitants des Castell els nostres representants a les institucions insulars, autonòmiques i estatals? Com pot ser que als anys setanta érem poc més de tres mil habitants i ara fregant els vuit mil tinguem pitjors serveis i menys infraestructures! Es Castell se'n va cap a enrere...L'Associació de veïns esteim disposats a lluitar per canviar aquesta tendència.

Pensam que ha arribat l'hora de fer propostes per sumar en positiu i cercar aliances i consens a nivell insular.

La primera proposta, que s'hauria de prendre des d'una bona gestió política i administrativa, és fer reserva de sòl públic i adquirir edificis singulars. La singularitat vol dir que són únics i irrepetibles: els quarters d'Enginyers i d'Intendència són únics són l'origen i la història des Castell. No cal ser molt intel·ligent per endevinar i poder preveure que Es Castell necessitarà els propers anys, com a mínim un Institut d'Ensenyament Secundari i també pot ser una petita Residència Geriàtrica. Quantes persones de la tercera edat, residents des Castell, s'han vist obligades a demanar plaça a una residència geriàtrica a altres poblacions de l'illa? Ens dol tot el que aquesta situació comporta de soledat i desarrelament familiar i social... És aquest el futur que volem pels nostres avis i les nostres avies, els nostres pares o per a nosaltres mateixos?

La segona petició fa referència a l'interès general. Però no l'interès que els polítics interpreten com interès del seu partit i de les consignes que els venen marcades de més amunt. L'Associació de veïns vol reivindicar l'interès col·lectiu que afecta a tots aquells que no són ni d'un color ni de l'altre, ni saben ni volen saber res de política partidista, que simplement són ciutadans que paguen els seus impostos i volen reclamar que se'ls retorni el seu esforç amb qualitat de vida!

La tercera petició de l'Associació de veïns és l'esforç a nivell insular, autonòmic i si fa falta a nivell de l'estat, per adquirir els dos quarters.- Esteim convençuts que Es Castell només té futur amb l'adquisició d'aquests dos edificis. Els ciutadans des Castell volem deixar de ser de tercera categoria i aspiram a gaudir d'una Sala Polivalent, d'un Geriàtric, d'un Institut i molts altres projectes que només són possibles amb l'adquisició d'aquests edificis singulars.

Esteim contens i orgullosos que Menorca pugui disposar d'espais com, entre d'altres, el Palau Saura o la segona seu del Consell davant de La Catedral, com els quarters des Mercadal, com el Pati de Sa Lluna a Alaior, com el Palau Victori a Maó, les Sales Multifuncionals des Mercadal i de Ferreries, com altres instal·lacions públiques que poden oferir oferta educativa, cultural, lúdica... Què hem fet els ciutadans des Castell per no merèixer el mateix tracte?

Pepe Tadeo i la Junta Directiva de l'Associació de veïns des Castell

No hi ha demanda suficient per a persones amb Alzheimer o altres problemes mentals

Ara mateix acab de llegir una notícia on es diu que l'Ajuntament de Ciutadella no obrirà el centre d'Alzheimer perquè la llista d'espera per aquest és només de dues persones i aquestes sembla que ja estan ateses.Donat que a Menorca una plaça de dependència (a un geriàtric) tarda a ésser atorgada un mínim de dos anys i l'única opció que tens mentre no et sigui atorgada és pagar la mòdica quantitat de 2.080 euros mensuals per a rebre assistència. Llegir notícies com aquestes et fan pensar que hi ha gent que no està prou al corrent del que passa a aquesta illa en els temes de dependència.Potser no hi ha llista d'espera però quantes persones amb aquest tipus de trastorn o trastorns semblants estan ocupant places a geriàtrics de l'Illa que podrien ocupar altres persones? O els menorquins no tenim aquest tipus de patologies?

Sincerament estic al·lucinada davant les declaracions que acab de llegir.

Anna Pons Sans
Fornells