Cartas de los lectores

Diego Amer Teixidor

Mahón

Força Llorenç

Els membres del Comitè d'Empresa d'UGT i els de la Junta de Personal funcionari del mateix sindicat, així com els afiliats del sindicat d'UGT de l'Ajuntament de Ciutadella volem manifestar públicament el suport al nostre company i secretari general d'UGT de Menorca, Llorenç Valls, per totes les crítiques infundades vessades contra la seva persona aquests darrers dies.També volem agrair-li la seva col·laboració i assessorament constant i la seva disposició per arribar a acords en favor de tots els empleats públics de l'Ajuntament de Ciutadella amb la regidora de personal de l'Ajuntament, esforços que, malauradament, han resultat inútils per la via del diàleg, obligant-nos a manifestar el nostre desacord amb la concentració silenciosa i pacífica al ple municipal del passat dia 14. Força, Llorenç!!

La Secció Sindical d'UGT de l'ajuntament de Ciutadella.

Carta d'adéu a mon pare!

Mon pare! te n'has anat al cel. Ara descanses en pau. Com cristians i creients que som estem segurs que després d'aquesta vida algun dia tornarem a estar junts amb tu.Tota la teva vida ho vas fer tot per la mamà i per jo, el teu únic fill. Sempre vas dipositar en mi tota la confiança del món. I per això te don una vegada més mil gràcies.Vas tenir una infantesa dura com tots els fiets de la Guerra Civil. No vas tenir dret d'anar a l'escola (amb 9 anys ja feies feina), no vas tenir dret a tenir joguines (tant sols una), com me contaves.

Però com Déu és just te va donar una bona esposa que ha estat amb tu i per a tu tota la teva vida (67 anys junts ). I també te va donar una feina a Aviaco que te va permetre tenir una vida més que digna. Quan tu deies que mai t'havia tocat la loteria, jo te responia que no era veritat, que el dia que vas entrar a Aviaco, aquesta dia sí que t'havia tocat. I amb el cap em deies que sí, que era veritat. I me comentaves com "al començament de l'aviació a l'Illa, els empleats de Aviaco eren com una família".

I Déu també te va deixar gaudir d'una llarga vida, per veure com creixia la teva neta, na Katia.

Has estat un valent davant la mort, tu vas decidir que ja n'hi havia prou, que tots ens hem de morir i ara te tocava a tu. Vas decidir que prou diàlisi. I vas decidir que volies morir a ca teva, envoltat dels que tu estimaves. Aquesta va ser la teva darrera voluntat, i així ha estat

Adéu per sempre, mon pare. Fins que ens tornem a trobar. Sentiré a faltar la teva presència física, després d'haver-te vist cada dia aquests 48 anys que tinc de vida.
Gràcies per tot. Adéu per sempre mon pare!

PD: Des d'aquí vull donar, en nom teu i de tota la família Tudurí, gràcies a molta gent que ha fet possible tenir a mon pare entre nosaltres aquests dotze anys darrers de la seva vida amb les seves malalties de persona gran.

Gracies al Dr. Soler (metge de capçalera), a la infermera Juana (Unitat Sanitària de Sant Lluís), gràcies al personal sanitari de l'Hospital Mateu Orfila, gràcies al Dr. Gibernau, (Urologia), gràcies a la Dra. Heras i a la Dra. González (Cardiologia), gràcies al Dr. López Lillo i al Dr. Luis Domínguez (Unitat d'Hemodiàlisi) i a totes les infermeres que aquests tres anys darrers heu atès mon pare, en especial a la infermera Loli (mon pare sempre deia que quan hi havia la infermera de Sant Lluís, na Loli, sempre tot anava bé). Gràcies als empleats de les ambulàncies que amb unes condicions deficitàries de mitjans heu fet tot el que heu pogut per mon pare. I gràcies també a na Bel (assistenta social de Sant Lluís), i a n'Ester (cuidadora dels Serveis Socials)
Gràcies a tots vosaltres per la vostra professionalitat.

TOMÉ TUDURí SINTES
Sant Lluís