Cartas de los lectores

Comentamos que eso era una vergüenza que no entendíamos cómo la gente era tan guarra, tan mal educada y con tan poco civismo. Seguimos andando y... Pum-mm!! Para nuestra sorpresa pisamos una, luego sí que sí, que nuestra boca maldijo a todas esas personas que tienen perro y no recogen sus "minas". Para acabar nos gustaría pedir a los Reyes Magos de Oriente que les lleven un rollo de bolsas para que no dejen dichas "minas".

Àngela Seguí Pons
Miguel A. Villa Amarilla
Alaior

Aces High
a L'Akelarre
"… y el aquelarre del metal se está volviendo a celebrar". Ja ho van dir els mestres, però ahir ho vàrem tornar a viure, va ser al Bar-Concert "Akelarre" del port de Maó. Fou com agafar una màquina del temps i tornar quasi vint-i-cinc anys enrere, al gran 1988. Va ser com tornar a ser a la plaça Monumental de Barcelona al "Monsters of Rock" junt amb "Metallica", "Helloween" i "Antrhax" (i Manzano), aquell mític 22 de setembre de l'any en què la Donzella de Ferro va treure el "Seventh Son of a Seventh Son", el disc més estrany i conceptual dels britànics... i potser el millor.

De sobte: "Seven deadly sins, seven ways to win..." ... tornava a tenir 16 anys. La gent que m'envoltava era bon i bé la mateixa que fa vint-i-cinc anys. Sí, més alopècics, més grassos, amb més papada, o sigui, més vells, però amb la mateixa il·lusió del bon heavy metal i per tornar a sentir en directe als Maiden... però a Menorca.

Però no, no eren els components originals. Era Maiden sí, però el grup era maonès. El sou nom, en honor a la primera cançó del Powerslave: "Aces High".
Tot el disc de cop, sense presentacions, sense perdre el temps (com va dir el cantant: Ja havíem sentit el disc, i ja el vàrem gastar afegeixo jo). Des de "Moonchild" fins a "Only de Good die Young". Ni un sol error d'execució. Ni una sola errada en la lletra. Perfecte!!! Em sap greu no haver tingut més temps per xerrar amb aquesta bona gent. Només vaig poder felicitar al cantant i a al guitarra que més s'assembla a Dave Murray. Una altra ocasió suposo que hi haurà. Els "Aces High" ara per ara, són el millor grup menorquí d'aquest gènere. Tindran més concerts.

Després de les vuit cançons del disc (impactants "Infinite Dreams", la cançó que dóna nom a l'album i el tros acústic de "The Prophecy"), un petit descans i més tralla. Com no, les insuperables "Hallowed be Thy Name" i "Rime of the Ancient Mariner" (més de vint minuts de heavy sinfònic per a una història èpica) i la gran sorpresa, Eddie cantant, i molt bé, "The Trooper"... fotos de la bèstia al fons de l'escenari. Tot fabulosament treballat, col·loquialment dit: Ben currat. Fins i tot la sonorització va ser més bona del que semblava.

Només un però... Som ciutadellenc i em fa pena no poder viure açò a Ciutadella. Hem d'anar a la part de llevant a xalar del bon rock. "Aces High", "Motorbreath", "Dark Kiss" (i tants d'altres) son grups menorquins, crec que tots de la banda de Maó. Els concerts: Els dos de Barón Rojo, el de Rosendo i Miguel Rios, el de Mägo de Oz... tot a Maó. Què passa, no sabem organitzar res aquí que no sigui líric o havaneres? Alguna cosa haurem de fer, ni tan sols els camps de futbol són aptes per fer concerts!!!

Ja acabo. Sa, ambient sa. Aquesta és la impressió que me'n vaig emportar d'ahir. Han passat a la història els lligams entre el rock dur, la droga i la marginació. Si fins i tot el programa estrella de la tele l'ha guanyat un heavy!!!
Senyors: "Esta es la Voz". Enhorabona "Aces High" i gràcies.

Jaume Anglada Bagur
Ciutadella