Cartas de los lectores

La senyora Rita s'ha atrevit inclòs a dubtar de l' informació contrastada donada per "alguns" mitjans de comunicació que van informar de la normalitat viscuda en el principi de curs en el centres escolars.

La senyora Cristina Rita fa bona aquella màxima que diu: "quant pitjor, millor". Quan pitjor els hi va als ciutadans, millor els hi va als partits de l'oposició. I, per això, esperaven un inici de curs calent per poder utilitzar-lo políticament per desgastar al Govern.

La sorpresa dels partits d'esquerres ha estat que l'activitat escolar s'hagi reanudat amb total normalitat. Una normalitat que ve acompanyada, a la nostra illa de Menorca, amb la inauguració d'una escola, el CP Maria Lluïsa Serra a Maó i l'obertura del CEIP Albert Camus a Sant Lluís que implicarà l'eliminació dels quatre barracons existents al CEIP Sant Lluís. Curiosament, a pesar dels mals auguris de la diputada Cristina Rita, en només un any, el nombre de barracons s'haurà reduït en 10, passant a Menorca, de 23 a 13. Tot un èxit si tenim en compte les restriccions pressupostàries actuals.

Per altra banda, s'ha de destacar una altre bona notícia en aquest inici de curs. És el cas de sis col·legis de Menorca que s'han acollit a un pla pilot d'educació plurilingüe impulsat pel Govern. Un pla d'implantació i normalització de la llengua estrangera entre els nostres alumnes. Una iniciativa molt ben rebuda pels pares i que significa la recuperació del model educatiu trilingüe que s'havia començat a implantar durant la legislatura 2003-2007 i que el govern del Pacte de Progrés incomprensiblement va eliminar.

Menorca ha començat aquest curs amb 14.474 alumnes i 1.816 professors. Una xifra que voldríem fos millor, però que és més que suficient per poder donar un servei educatiu de qualitat. Ja ho deia la pedagoga Pilar Benejam en una recent entrevista, la qualitat educativa i, per tant, els resultats acadèmics, no són conseqüència d'un augment de la despesa educativa sinó més bé per la implicació del professorat.

És curiós veure com ara, la senyora Cristina Rita es preocupi per les restriccions pressupostàries que afecten a l'educació i, en canvi, no digués res quan el govern del Pacte, a qui donava suport, feia créixer el dèficit en més de 1.000 milions d'euros anuals i quadruplicava en una legislatura l'endeutament. A l'anterior legislatura, amb l'aplaudiment de la diputada Cristina Rita, es va iniciar una esvalotada carrera d'increment de la despesa que, a partir de 2010, va provocar fortes tensions de tresoreria i com a conseqüència d'això, l' impagament d'uns 1.400 milions d'euros a petits empresaris i autònoms i a altres institucions públiques. Que fàcil és per la senyora Rita demanar més despesa en educació quan mai s'ha preocupat de com pagar-la.

La situació de, en la pràctica, suspensió de pagaments de la comunitat autònoma fa inevitable haver de racionalitzar la despesa i que aquesta racionalització hagi d'afectar a la sanitat i a l'educació, donat que ambdues partides representen aproximadament el 80% de la despesa no financera de la comunitat.

A cap polític agrada haver de dir que no i haver de retallar, però aquestes mesures d'austeritat són imprescindibles si es vol fer sostenible i viable l'actual estat de benestar. Després de quatre anys de disbauxa on no es va mirar el futur sinó la instantaneïtat del moment, ara són moments de responsabilitat i de gestionar amb seny.

En aquests moments s'estan posant les bases per tenir una educació viable, una educació que es pugui pagar. Lògicament, tots voldríem, com la senyora Rita, uns ratis d'alumnes per aula menors, augmentar els grups de suport, augmentar les ajudes per llibres de text, per transport escolar o per menjador. Tots volem una educació millor, però ara són temps de posar els peus en terra i pensar amb quina educació ens podem pagar.

No cal dir que estem convençuts de la voluntat i professionalitat del professorat i de la comprensió de la majoria de mares i pares dels nostres alumnes davant d'aquestes mesures i que apostem tots junts en circumstancies especials per una educació pública, sostenible, de qualitat i de igualtat.

L'actitud alarmista de la diputada Cristina Rita demostra que, enfora de voler que el sector educatiu funcioni, el que pretén és tot el contrari, la seva desestabilització. De fet, la seva actitud alarmista la deixa en evidència i posa de manifest una forma de fer política inelegant i partidista que no vol resoldre problemes sinó crear-ne.
Manuel Monerris Barberà
diputat del Grup
Parlamentari Popular
membre de la Comissió
d'Educació, Cultura i Esports.

El Fons Menorquí de Cooperació,
una necessitat
La trajectòria del Fons Menorquí de Cooperació és l'expressió de la voluntat solidària del poble de Menorca, la manifestació més sincera d'un poble compromès amb la salvaguarda dels drets humans i amb la solidaritat amb les persones més necessitades.

Perquè pensam que es important que aquesta trajectòria continuï donant servei als qui més ho necessiten, volem, des de l'Estalvi Ètic de Colonya Caixa Pollença, donar tot el nostre suport i reconeixement al Fons Menorquí de Cooperació, i vos animam a tots a aportar la vostra flama de llum per continuar demostrant que el Fons Menorquí de Cooperació és ara més necessari que mai.

Antoni Amengual
Pel Comitè ètic de Colonya
Caixa Pollença

Caritas també encén una espelma
n Som un bon grup d'entitats i de ONGs les que formam part del Fons Menorquí de Cooperació, i que creiem en la cooperació internacional i treballam amb les persones i a favor de les persones en les comunitats del sud.

Cooperam a través de projectes sobre el terreny, sensibilitzam sobre les múltiples causes que generen pobresa i desigualtats socials i, al mateix temps, ens posicionam davant aquells organismes que incompleixen les seves responsabilitats i compromisos.

Caritas Diocesana de Menorca, des de fa anys, també és membre de la junta del Fons Menorquí de Cooperació i vol dedicar aquest espai per encendre una espelma. Una espelma que reafirma la nostra solidaritat i que es vol sumar dissabte 22 de setembre a la resta d'espelmes compromeses en l'acte que organitza el Fons en el Recinte Firal des Mercadal.

El diàleg, la transparència i l'ètica són, entre moltes altres, actituds que caracteritzen la gestió acurada i eficient que el Fons fa dels recursos anuals públics amb la finalitat d'executar projectes de cooperació o de sensibilització que responen a les necessitats de les persones amb les que treballam i que contribueixen a un creixement integral i autosostenible de les persones i comunitats del Sud.

Caritas, com acció social de l'Església, creiem amb la cooperació internacional perquè, actuam front a tota situació d'injustícia que provoca fam, set, mort, sofriment... a les persones. I, treballam a tot el món, perquè des de l'Evangeli, la visió de l'amor i la solidaritat són universals. Un exercici de la justícia que traspassa totes les fronteres.

Mai abans havia hagut tantes persones passant fam en el món. Mai com ara, l'increment de l'extrema pobresa ens interpel·la i ens exigeix actuar, perquè un vertader desenvolupament només és possible si té en compte el desenvolupament de tots els éssers humans en qualsevol lloc del món.

Al mateix temps, el treball de les ONGs i del Fons vol ser una manifestació de la ciutadania responsable i un canal de participació per tal de promoure un model de desenvolupament enfocat a la distribució equitativa i a la reducció de la pobresa i les desigualtats.

Per açò, per poder generar canvis en la societat, realitzam accions de sensibilització, aquí, en el nostre entorn. Molts dels temes que hem treballat i denunciat ens volen recordar que en som responsables, nosaltres, els del nord: des del deute extern a l'especulació financera, el comerç internacional, l'abús del poder per part d'empreses transnacionals, la sobreexplotació dels recursos naturals o els interessos que amaguen governs i institucions internament. Ens volen recordar que aquestes problemàtiques afecten a tothom i tenen unes causes comunes. Mecanismes d'anticooperació que generen i mantenen pobresa, destrucció ecològica i la violació dels drets humans, posant en perill la seva subsistència i la seva identitat com a poble.

Les retallades en la cooperació espanyola, una de les més dràstiques (47,6% del pressupost 2012) pot significar que l'ajuda deixi d'arribar a milions de persones de les comunitats locals dels països empobrits, i que tingui un efecte directe en forma d'increment de desigualtats, ja que es deixen d'atendre a milers de persones a casa nostra i arreu. Persones que no són responsables d'aquesta crisi que ara tant durament els copeja.

La cooperació no es pot veure com un problema, sinó com un compromís ètic i polític que emana de la justícia global, que garanteix els drets de les persones més vulnerables i que correspon a tots els que ens representen. Així ho diu el Pacte d'Estat contra la Pobresa que tots els governants van signar el 2010.

El 22 de setembre en el Recinte des Mercadal, les persones de Caritas també encendrem una espelma per estalonar el treball constant i compromès en cooperació, justícia, pau i drets humans de tots els que formam part del Fons; perquè volem continuar junts per a construir un món més pacífic i just arreu del món.
Caritas Diocesana de Menorca