Cartas de los lectores

Aquesta era la frase que en J. Xavier Ll. G. repetia una i altra vegada, cada dia. Treballava com a auxiliar administratiu des de feia cinc anys atenent les cridades, orientant el públic, gestionant el correu... No va tenir mai una mala paraula, ni un mal gest, ni va arribar tard, ni va fer mala feina...

El dimecres 18 de juliol el Consell de Direcció d'ENB (entitat que gestiona els espais naturals protegits de les Illes Balears i depenent de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient i Territori) va decidir acomiadar-lo, junt amb altres treballadors i treballadores, en la 1ª Fase del Pla de reestructuració de personal.L'entitat ENB és una empresa pública que en cap moment ha patit dèficit econòmic, el seu pressupost s'ha reduït dràsticament els darrers anys i actualment és quasi ridícul; té una plantilla curta, notablement per sota de les seves necessitats, i els sous són dels més baixos de tota l'Administració pública, motius pels quals no entenem de cap manera una retallada del poc personal que tenim...
Però dins del desànim, el cas d'en Xavier és especialment colpidor: té 62 anys i pateix una minusvàlua física reconeguda oficialment d'un 66%. Ocupava una plaça especialment concebuda per aquesta situació, que a l'Administració li sortia molt poc costosa... i, a més, sols li mancaven uns mesos de cotització per poder-se acollir a la reducció de vida laboral per qüestions de minusvàlua severa i accedir a la jubilació anticipada amb el 100% de sou.
Des del Consell de Direcció d'ENB no ens han donat cap casta d'explicació coherent ni cap fonament concret sobre els motius de la determinació de quines places s'havien d'amortitzar i de quines persones s'havien d'acomiadar. Voldria que no hi tingués res a veure, però en Xavier (com una tercera part de les persones acomiadades) va anar a la llista de CCOO a les darreres eleccions sindicals...

Ara en Xavier està a l'atur, esperant que algú el contracti per acabar de cotitzar i poder retirar-se amb dignitat... i totes les persones que el coneixem ens demanem el mateix: per què a ell...?, qui el contractarà...?, quan...?

Pere Vicens Siquier
Delegat sindical de CCOO a ENB.
Inca

Gràcies pel vostre servei i testimoni

Després de llargs anys de presència a Maó, les Missioneres dels Sagrats Cors de Jesús i de Maria, tanquen la seva casa.

Durant aquest anys la seva presència i la seva dedicació a diverses tasques pastorals i assistencials han enriquit el nostre poble amb el testimoni d'un servei fet des de i per l'amor que expressa el seu carisma inspirat en els Sagrats Cors de Jesús i de Maria.Servei als malalts, posant injeccions i visitant-los. Servei pastoral a diverses comunitats parroquials. Servei missioner al costat dels qui treballen per a la promoció humana i cristiana.

I servei fraternal atenent la casa sacerdotal, a la qual han aportat el to familiar i càlid que tant valoren i agraeixen els capellans que resideixen a aquella casa. És d'aquesta presència seva maternal, de la que en aquestes línies, com a arxipreste i com a director de la Casa Sacerdotal volem deixar constància.

Les germanes Jerònia, Magdalena, Merche, Rosa, Mariàngels, Maria, Magdalena Subirats, Isabel, i Peana, entre altres, han fet de la casa un lloc familiar, amb la seva presència discreta però certament activa. Capellans com el Sr. Miquel Petrus, Enrique Cardona, Jaume Cots o Vicente Macián no haurien tingut una vellesa en un ambient ple de caliu humà i cristià sense l'atenció, en alguns casos abnegada, de les germanes.
L'Església de Maó en particular, i de Menorca en general, ha de fer públic el seu agraïment pel carisma d'aquesta Congregació, concretat en les germanes que han servit la casa.

Sempre és dolorós posar fi a una presència i a un servei; però és propi dels cristians, més si són consagrats, estar disponibles per anar allà on la Providència ens envia i necessita. Bé ho saben les germanes que han de tancar la casa. A elles els sap molt greu; tant com el greu que ens sap als capellans de Maó.

En les nostres pregàries hi seran presents, demanant a Déu que en les seves noves destinacions hi gastin tota la delicadesa i el bon fer que han tingut amb nosaltres.
Fins sempre, Magdalena, Isabel i Peana.
Maó, 29 de juliol de 2012.

Llorenç Vidal
Director de la Casa Sacerdotal
Ntra. Sra. de Gràcia
Rafel Portella
Arxipreste de Maó