Cartas de los lectores

Feia dues temporades que entrenava al "Petrus", i ja estava un poc cansat de jugar a l'aranya i fer 3 x 3 amb filletes que s'espantaven i tancaven els ulls quan les passava la pilota, quan de sobte qualque cosa va començar a canviar.Ens van convocar a uns quants a uns entrenaments abans de que comencés la temporada. Noltros en aquell moment no ho sabíem però s'estava definint un nou Alcázar. Hi havia entrenadors per les grades amb llibretes, ens miraven i apuntaven coses, però ni idea de què apuntaven.I de repent vam començar a entrenar amb en Lluís Arbalejo. Qui era en Lluís? D'on sortia? Un ciutadellenc, nascut a Galícia. A vegades ens rallava en castellà, a vegades en menorquí. Era el nou director esportiu de l'Alcázar. Em semblava enorme, altíssim i sabia un munt de "bàsquet". Per fi! ja no jugaríem a l'aranya. Això anava de debò!. Els entrenaments eren exigents. En Lluís tenia un posat molt seriós i marcava el territori. No feia bromes.

Tothom atent, no ens podíem despistar ni un segon. Les ordres eren clares i s'havien d'executar.

I va començar la competició Mini. En Lluís ens va apuntar al grup A. Tots els equips eren de segon any menys noltros. Però noltros no teníem por i sí moltes ganes de jugar a bàsquet. Confiàvem amb en Lluís. Eren com esponges. Volíem saber molt més, millorar cada dia.

Vam començar perdent-ho tot. La nostra meta era competir i que no ens tanquessin el marcador. Els nostres pares i mares sempre allà, animant des de la grada encara que perdéssim. Va ésser increïble!. Perdíem, però com que competíem, sortíem satisfets i ens consideràvem guanyadors perquè ho havíem donat tot. Això és el que tu ens has ensenyat Lluís, a competir sempre, a no davallar els braços , a no rendir-nos, a millorar individualment, a valorar les derrotes, a fer feina en equip.

Els entrenaments d'aquells dos anys van ésser intensos, vam aprendre molt.

"Sigo, sigo , sigo! Linea de pase, linia de pase ! ritme, ritme, ritme!"

Frases molt teves que duim al cap i que sentim a cada partit dins nostre.

L'equip es va anar fent cada dia més fort, l'amistat més bona, fins fer una bona pinya. Ens has fet respirar bàsquet, menjar bàsquet, viure el bàsquet !.

Vam poder disfrutar amb tu i l'EBA. Teníem miralls on mirar-nos. Vam somniar i creure que si un vol, fa feina i lluita, ho pot aconseguir.

El segon any de Minis ho vam guanyar tot i vam anar a Fases Balears, i allà , encara que no vam guanyar, vam competir i disfrutar molt. Quantes anècdotes viscudes, quants records! Recordes que em vaig fer una contractura, i així i tot, amb el cap ben tort, volia continuar jugant?, com un home, tu!. Llàstima, em vaig perdre dos partits. Quina ràbia! , ja saps que m'agrada jugar, la banqueta no és lo meu.

Després ens vas deixar en bona mà quan vam passar a Infantil. Et vas preocupar de que poguéssim continuar amb la nostra formació i sempre t'estarem agraïts.

I aquesta temporada has entrenat l'equip del meu germà mitjà. Jo, en broma, sempre li dic que són mollets i uns "blandengues" (jejeje), però tu dius que aquest equip t'agrada inclús més que el nostre. "Vamos!" Això ho hauran de demostrar! Però, com que si de qualque cosa en saps és de bàsquet, no et faré molt la contra, que segurament tindràs raó i ho demostraran aquests cracks.

Per cert, quasi m'oblid, la filleta que tancava els ulls quan jo li passava la pilota és a la Selecció Espanyola, i això resumeix molt bé la feina que has fet amb tots noltros en aquests anys.

Qualque dia et veuré per la tele dirigint un equip ACB i orgullós pensaré que tu ens vas entrenar també a noltros.

Gràcies Lluís. Tu ets història de l'Alcázar i un record inesborrable per noltros.

Pere i Toni Saura Gomáriz
Maó

-----------------------------------

Neoliberalismo, no gracias

No hay mejor defensa que un buen ataque. Esta parece ser la táctica seguida por el neoliberalismo, a la vista de los acontecimientos, después de haber sido sus tesis, protagonistas indiscutibles de las directrices que han llevado al mundo al desastre económico. Tras haber superado, al comienzo de la crisis en el invierno del 2008-2009, unos primeros instantes de bochorno mundial, todos aquellos poderes y personajes que lo ensalzaron, propugnaron y aplicaron, decidieron ante el escándalo, morir matando para evitar ser juzgados y condenados por la opinión pública. Con la temeridad desesperada de aquellos que han visto la posibilidad de perder todo su poder, se echaron al monte con desfachatez, descaradamente, intentando alargar hasta donde sea posible el expolio en que se hallan comprometidos. Mediante la incertidumbre y la desinformación se han lanzado a desmantelar estados de bienestar que han costado la sangre, sudor y lágrimas de nuestros padres, de nuestros abuelos, de nuestros bisabuelos. Su objetivo es hacernos más vulnerables y dependientes, más dóciles, más temerosos y por lo tanto así, menos peligrosos para sus intereses.Esto no es un sueño, ni un video-juego, ni una telenovela, ni una mala película de ficción. Generaciones enteras de luchas, de sacrificios, de esperanza en la construcción de un mundo mejor quieren enviarlas a tomar viento antes que los ciudadanos se levanten y sea demasiado tarde, para poder seguir con sus prácticas neoliberales de acaparamiento de la riqueza,. Esta es la realidad social, del año doce del siglo veintiuno d. JC, en que vivimos. ¿Quién de Uds. quiere permitirlo y ser cómplice de tal desmán?De tanto repetirlo se cansa hasta el lenguaje. Se están agotando adjetivos y sinónimos para denunciar los hechos y acontecimientos. Antes de que sea inevitable, por favor, tomemos las riendas de nuestro destino con dignidad. Ocurra lo que ocurra, evitemos acabar como esclavos económicos. Démosles una lección que no olviden. Exijamos llevar ante la justicia a aquellos políticos y financieros que nos han traído ante estos lares. Legislemos para desactivar a los poderes fácticos. Impregnémonos de valores humanistas. Investiguemos el origen de nuestra deuda externa y rechacemos toda aquella que sea ilegitima. Denunciemos el servilismo neoliberal del actual gobierno español. Exijámosle actuar ante los mercados con justicia, valentía e imaginación al servicio exclusivamente de la población.

Prepárese, infórmese para que no vuelva a ser engañado ni vuelvan a intentar reírse impunemente ante sus narices. Desenmascare a los embaucadores. Muestre, cívica y firmemente, su desacuerdo. Pida responsabilidades, y ante la imposición de políticas económicas neoliberales rechácelas y diga en consecuencia, no gracias. Despierte. No se engañe. No desfallezca. . Podemos, somos el 99% de la población. En nosotros, va a recaer la responsabilidad histórica de reverter la situación y construir el futuro.

Mantengamos los principios morales que nos dignifican como seres humanos. Acabemos con esta crisis de valores para poder reconstruir una economía justa.

¿Qué piensa Ud. hacer?

Jordi Viola
Maó

-----------------------------------

Descontent

Des de l'Escola Infantil Sant Josep, l'equip educatiu davant els rumors existents de la desaparició de l'EAP volem mostrar el nostre desacord i preocupació amb les mesures que vol prendre la Conselleria d'Educació a la franja 0-3 anys.Pensem que la feina d'acompanyament que fa l'equip tant per donar suport a les aules on hi ha infants amb necessitats educatives especials, com d'escolta i ajuda a les famílies afectades, és molt important i veritablement necessària , si parlem d'integració sempre hem de parlar de suport especialitzat. Aquests infants no es mereixen que se'ls oblidi!Per la qual cosa exigim la continuïtat de l'equip d'Atenció Primerenca dins l'etapa 0-3 anys .

Equip educatiu Escola Infantil Sant Josep
Maó

-----------------------------------

Preocupant desaparició d'un servei bàsic

Si arran de les retallades ja acabàvem es curs amb molta preocupació per totes les incerteses de com afrontarem la feina el proper curs, la notícia rebuda a finals de la setmana passada sobre els rumors de la desaparició del servei de l'EAP (Equip d'Atenció Primerenca) ens va acabar d'esfondrar.Som conscients dels moments difícils que estem vivim però no podem entendre que tot ho haguem de pagar els més vulnerables. El nostre col·lectiu ha fet feina de valent convençut de la importància del caire educatiu d'aquesta etapa (0-3), tot i que històricament hem navegat a la deriva ja que cap administració s'ha fet càrrec plenament de nosaltres.I si després de molts d'anys de reivindicacions, formació i esforços havíem aconseguit que mínimament se'ns reconegués la feina, ara des del ministeri d'educació ens diuen que l'ensenyament fins els tres anys és sobre tot assistencial.

Malgrat les paraules dels polítics, la comunitat científica ja ha deixat ben clar que l'educació infantil (0-6) és cabdal pel desenvolupament físic, psicològic, per a la formació de la personalitat i les facultats intel·lectuals dels infants.

Per això des del coneixement de les necessitats dels l'infants i de la feina rigorosa i sistemàtica que el servei de l'EAP ha vingut realitzant al llarg d'aquests darrers anys, volem fer sentir el nostre malestar cap als comentaris sorgits a la Mesa Sectorial del passat 13 de juny.

La desaparició d'aquest servei afecta directament l'atenció dels més menuts (0-3) i per aquelles persones que no coneguin la tasca realitzada per aquests professionals (orientadors, mestres d'audició i llenguatge i mestres de pedagogia terapèutica) dins les nostres aules, ens remetem a les estadístiques que ens mostren que cada curs es detecten dins la franja 0-3 uns 100 casos d'infants amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE). D'ara endavant les necessitats d'aquests 100 infants passaran desapercebudes o si són detectades per les docents, no podran comptar amb el suport especialitzat d'aquests professionals.

I tornant a les incerteses, com els direm als pares d'aquest infants, que ens confien el més preuat que tenen a la seva vida, que l'escola no pot donar resposta a les necessitats dels seus fills...

I que hipòcrita és aquesta societat alhora ens omplim la boca de paraules, quan convé, sembla que ens "desvivim" pels nostres petits; i al mateix temps no els donem el suport que es mereixen.

Claustre EI Sant Climent
EI Sant Climent
1r i 2n cicle Educació Infantil

-----------------------------------

Un bon Sant Joan

Ara sí que si Sant Joan es viu així, un 10 per les persones i autoritats i entitats, que han fet possible que les festes passassin en cordialitat i tranquil·litat en tots els aspectes. Si anam per aquí, hi ha Sant Joan per estona. Enhorabona Ciutadella i visca Sant Joan.

Pedro Salord Segui
Ciutadella

-----------------------------------

Subvenciones
Sr. Camps: Referente a su carta al director del día 9-06-2012, estoy completamente de acuerdo con Ud en la primera parte: no dar ninguna subvención a las actividades deportivas profesionales. Ya es hora de que entendamos que la situación económica no permite el uso de dinero público para mantener equipos deficitarios.Le doy mi más sincera felicitación por la valentía de su carta, por defender su criterio en contra del de su partido habida cuenta de lo que le ha pasado al alcalde de Manacor.Creo que los dineros públicos han de ser prioritariamente para Sanidad, Educación y mantenimiento de salarios básicos de las pensiones y si algunos colectivos quieren baloncesto o voleibol profesional, que inviertan su propio dinero.Es posible que si sus directivos no lo encuentran, será porque los aficionados o las empresas privadas no tienen suficiente interés. En este caso, como ya han hecho los canarios, se da de baja el club.
Antentamente.

Roberto
Victory Manent
Es Castell

-----------------------------------

Un gran espectáculo y un gran futuro

Al ponerme a escribir estas líneas me ha sido muy complicado, cómo empezar las mismas, ya que durante estos cinco años que he sido presidente del Club Atlético Villacarlos, he vivido una gran cantidad de vivencias y sentimientos.Por ello empezaré agradeciendo a mi familia la paciencia y comprensión que han tenido conmigo, ya que han sido muchas las horas que les he quitado de mi compañía, para dedicarlas al Club.

Agradecer a mi Junta Directiva su apoyo, trabajo y dedicación siempre han estado a mi lado y nunca han regateado esfuerzo alguno, para nuestro Club.Al empezar estas líneas, decía que durante estos cinco años había vivido infinidad de vivencias y sentimientos, os puedo asegurar que es una gran verdad, me llevo muchos recuerdos unos buenos y otros no tanto, pero que el bagaje ha sido positivo y gratificante.

Cuando salí presidente del Club, entraba en un mundo desconocido para mí, el del fútbol menorquín y la verdad es que ha sido una grata sorpresa, ya que he conocido a muchas personas, en los distintos estamentos Clubs, Junta Insular, Colegio de Árbitros y de Entrenadores, y Asociaciones que me han demostrado, que quieren lo mejor para nuestro fútbol y que seguirán como siempre trabajando en la formación humana y deportiva de esta numerosa Juventud Menorquina que practica el futbol. Os doy las gracias por cómo me recibisteis y el trato que he me habéis dado todos vosotros durante estos cinco años.

El pasado viernes celebramos la Asamblea extraordinaria de socios, donde salió elegida una nueva Junta, encabezada por mi amigo Conde y un grupo de gente joven y algún que otro veterano. Estoy seguro que el Villacarlos está en buenas manos, vi en sus caras mucha ilusión y ganas de trabajar. Auguro un gran futuro y una nueva etapa llena de éxitos. Os deseo mucha suerte.

Y para despedirme de todos, sepáis que quedo a vuestra disposición, por si necesitáis algo de mí. Quiero agradecer al coordinador (Ramón Moreno), Entrenadores Delegados, y Jugadores del Club, estos años que hemos pasado juntos, que serán inolvidables para mí. Siguiendo vuestras costumbres me despido diciendo el Villacarlos es un sentimiento.

Mario Wollstein Sbert
Es Castell