Cartas de los lectores

Mentre els dos grans, que tenim instal·lats en els glutis institucionals del poder, no es deixin de passar la pilota financera amb esportivitat llagotera, no tindrem massa clar on ens tenim que rascar quan ens piqui la curiositat de preguntar que han fet tots aquests anys d'esgarrapar comissions descomptables del pressupost general i on són els calerons evadits en invisibles transaccions de capitals. Amb els amiguets, invitats a les grades dels confrontaments, manipulats amb correcció higiènica constitucional i per irresponsables de dubtosa moralitat i ètica, fan aplaudiments desganats de complicitat desfalcadora, al temps que els elogis es reparteixen en sobre, sota mà.Sense voler desprestigiar un esport que considero molt noble i divertit, el voleibol polític d'aquest país resulta, de un costat, avorridor, ensopidor i depressiu; per altra banda, adulterat, ofensiu i molt perillós. Aquests lliberals cuinats en el nacionalsocialisme falangista, són més falsos que un euro de xocolata. Les seves cares reflecteixen vicis amagats, emparats per unes legalitats de jutges ancorats en lleis romanes i arrebossats, a foc lent, de burocràcia i pergamins egipcis per desxifrar.A les tribunes del poliesportiu, finançat per fons provinents de banquers europeus, i que encara hem de pagar, les personalitats van de copes i de cacera de talents imprudents o elefants africans. Personatges indolents que ensenyen les dents quan riuen les gràcies nobiliàries i escanyen els somriures paralítics dels paperines rentacares, administradors de dosis de desengany, misèria i mentides, en els resultats dels seus comptes de fortunes incontrolades, per justificar l'empobriment de les classes més baixes.

Mentrestant els nois i les noies es van passant la pilota política, en uns partits amanyats, amb els protagonistes dopats d'ego indetectable per la tecnologia mèdica, per falta de metges. Pilota va, vot, pilota ve. La llei electoral arbitra amb imparcialitat germànica un partit en els suburbis legals de la barra, que sovint ens deixa la cara d'idiota, quan la pilota surt del camp i contradiu el pronòstic dels rotatius, que singloten enquestes i deixen anar prediccions amb les pobres opinions que recapten.

Tothom es pregunta a on anirem a parar, però em demano, si això es pot parar, o millor encara, si això va enlloc, o encara pitjor, si quelcom s'ha posat en marxa, amb rigor i finalitats nobles, després de tants anys d'aquesta vilipendiada democràcia. Pilota va, vot, pilota ve. El euro ens té fora de joc, hem perdut la independència com a nació, encadenats a velles consignes que rancis polítics, lloros de les grans fortunes, no paren de repetir.
No hem de permetre mai més que aquesta gent tan totxana faci el que els doni la gana. Aquest partit, pilota va, vot, pilota ve, dels administradors professionals de la política dictada per Brussel·les, és un repartiment dels guanys extrets de l'espoli i les guerres. La indiferència d'avui deixarà la seva herència d'esclaus en les futures generacions. Senyors: Visca la pesseta!, recuperem identitat, personalitat i independència. És temps de desaprendre tot el que no és d'utilitat i deslliurar-nos del que no es sa, perquè hi hagi un demà.

Gabriel Cardona Prunera
Es Castell

Agraïment del R.C. Mahón-Mô

El concert de gospel celebrat dissabte a benefici d'ASPANOB va ser un èxit i per tant una gran satisfacció pels qui l'hem estat preparant durant un any.Donam la nostra enhorabona a la directora Anna Ilari i els seus col.laboradors en el muntatge i a tot el cor de Som Gospel perquè ens van oferir una actuació esplèndida, ens sentim molt orgullosos d'haver comptat amb ells per aquest projecte.A la presentació que vaig fer al Teatre Principal, per allò del pànic escènic i de no voler cansar el públic espectant, vaig fer una nota reduïda del que en el pensament duia setmanes planificant.

Aprofitaré l'oportunitat que ens ofereix el diari per fer-lo arribar als lectors.
El nostre agraïment a tots els assistents que van omplir el Teatre d'un ambient de solidaritat que tots vam respirar, com també a tots els que van fer la seva aportació a la Fila-0. La mantindrem disponible mentre esperam que el Teatre ens faci la liquidació de la recaptació, per si algú encara s'hi vol afegir (2100-9614-91-0200062455).

Vaig començar amb els agraïments:

-A na Marita Llorca per donar-me la idea del taller i concert i per anar juntes de la mà durant quasi un any.

-A n'Anna Ilari, directora de Som Gospel per dur la direcció artística de tot el projecte.

-Als components de Som Gospel pel seu l'entusiasme i entrega

-Als 50 participants del taller per cantar i solidaritzar-se amb ASPANOB

-A en Moisés Sala, que ha estat l'estrella per animar a la participació i per millorar el nivell dels cantants de Menorca.

-A l'Ajuntament de Maó i a la Fundació del Teatre Principal per oferir-nos aquest meravellós espai.

En aquest punt volia afegir: especialment a n'Agueda Reynés que, quan era candidata a l'alcaldia, va assistir a la festa de canvi de presidents del meu club i que va escoltar l'exposició dels projectes que presentava per al meu any, i pel del concert de Gospel es va comprometre a que si sortia elegida batlesa ens deixaria el Teatre de franc. Cosa que ha complert.

Continuava. - A l'Ajuntament d'Alaior per cedir-nos Sant Diego per fer el taller de gospel.
I també, com que he demanat i demanat ajudes per aquest projecte, (per a la contractació d'en Moisés Sala i de Sonostudi) i ens han col.laborat, don les gràcies a les empreses Jaume Mascaró, A. Palliser, Barber-Coll, Intersport, Millennium Travel, Model Gràfic, Mármoles Sirerol, Owners-cars, Restaurant la Minerva, Restaurant Jeni, Floristería Es Bri, Coca Cola i Onda Cero.
A tots gràcies.

Havia de parlar un poc de Rotary i vaig seguir…I com que quan parlam de Rotary quasi ningú sap que és i els que contesten moltes vegades solen tenir una idea equivocada, aprofitaré per donar-lis només una pinzellada i si qualcú en vol saber més que ens ho demani, ens reunim cada dimecres de 14 a 16 h. al restaurant la Minerva, perquè després d'avui, m'encantaria que vingués algú dient: Jo també vull ser rotari.

Al món som devers 1.200.000 rotaris repartits en 34.000 clubs. Tots tenim les mateixes normes però cada club és sobirà per decidir què vol fer i els 34.000 presidents preparen els projectes del seu any, tots amb la voluntat de servei per promoure la Pau al Món. El Projecte més internacional és el de la lluita per erradicar la polio i també el dels intercanvis de joves, beques d'estudi, etc. Diuen, on hi ha una necessitat, allà està rotary.
Rotary espera de noltros que els dediquem temps i la nostra experiència, per poder contribuir a viure en un món millor.

El símbol de la roda entre d'altres significats té el de que cada any rotam als càrrecs, i feim el "canvi de collar" entre el president que surt i el que entra.

Avui el duc per sentir el recolzament dels meus presidents anteriors, Arturo Sintes, Xavi Moliner i Xisco Mascaró. Sense ells avui no seria aquí dalt, presentant aquest acte.
Tots els clubs celebren aquest canvi entre final de juny i principi de juliol i el nostre proper serà en Germán Sintes.
En el nostre club vam establir que passaríem de secretari a president, per açò quan era secretària ja era conscient que seria la següent i per tant tenia temps de planificar el que voldria fer.

Potser perquè som mare estigui més sensibilitzada en la labor d'ASPANOB, que cuida de les famílies dels fiets malalts de càncer, i per açò vaig decidir fer-los destinataris del meu projecte principal.

Quan na Marita va organitzar una trobada amb na Marga Pons, delegada d'ASPANOB a Menorca, per tal de comentar-li la meva intenció i que me digués a què podríem destinar els doblers que arrepleguessim, varem xerrar de viatges a Port Aventura i Eurodisney… del gratificant que era per a les famílies i els fiets, per desconnectar de la vida d'hospital … me va semblar un regal preciós.

Avui me sent un poc frustrada perquè la destinació d'aquesta recaptació ja no pot tenir el mateix sentit, avui la necessiten per pura qüestió de supervivència.

Confii que quan les administracions ho tenguin ja tot ben ajustat, puguin establir les prioritats que dóna el sentit comú i subvencionin a ASPANOB perquè pugui continuar en la seva gran labor.

Estic emocionada perquè mai m'hagués pensat viure una cosa així.

Individualment ens trobam molt limitats, però des de les associacions podem fer grans coses, i si a sobre, col.laboram dues associacions com ha estat ara amb Som Gospel, o com vam fer el passat mes de febrer amb el Centre Carles Mir, per organitzar les Jornades d'estudi de les malalties rares -l'Aspartilglucosaminuria-, el resultat es multiplica per mil.
Tanta gent m'ha dit –en pots estar ben contenta– i jo dic –és que no em cab tot lo contenta que estic. Proveu d'ajudar els altres, veureu que bé us sentiu.
Moltes gràcies a tothom per col.laborar per ASPANOB.

Lina Truyol Fiol
Presidenta 2011-12
Rotary Club Mahón-Mô
Agraïment del R.C. Mahón-Mô
n El concert de gospel celebrat dissabte a benefici d'ASPANOB va ser un èxit i per tant una gran satisfacció pels qui l'hem estat preparant durant un any.
Donam la nostra enhorabona a la directora Anna Ilari i els seus col.laboradors en el muntatge i a tot el cor de Som Gospel perquè ens van oferir una actuació esplèndida, ens sentim molt orgullosos d'haver comptat amb ells per aquest projecte.
A la presentació que vaig fer al Teatre Principal, per allò del pànic escènic i de no voler cansar el públic espectant, vaig fer una nota reduïda del que en el pensament duia setmanes planificant.
Aprofitaré l'oportunitat que ens ofereix el diari per fer-lo arribar als lectors.
El nostre agraïment a tots els assistents que van omplir el Teatre d'un ambient de solidaritat que tots vam respirar, com també a tots els que van fer la seva aportació a la Fila-0. La mantindrem disponible mentre esperam que el Teatre ens faci la liquidació de la recaptació, per si algú encara s'hi vol afegir (2100-9614-91-0200062455).
Vaig començar amb els agraïments:
-A na Marita Llorca per donar-me la idea del taller i concert i per anar juntes de la mà durant quasi un any.
-A n'Anna Ilari, directora de Som Gospel per dur la direcció artística de tot el projecte.
-Als components de Som Gospel pel seu l'entusiasme i entrega
-Als 50 participants del taller per cantar i solidaritzar-se amb ASPANOB
-A en Moisés Sala, que ha estat l'estrella per animar a la participació i per millorar el nivell dels cantants de Menorca.
-A l'Ajuntament de Maó i a la Fundació del Teatre Principal per oferir-nos aquest meravellós espai.
En aquest punt volia afegir: especialment a n'Agueda Reynés que, quan era candidata a l'alcaldia, va assistir a la festa de canvi de presidents del meu club i que va escoltar l'exposició dels projectes que presentava per al meu any, i pel del concert de Gospel es va comprometre a que si sortia elegida batlesa ens deixaria el Teatre de franc. Cosa que ha complert.
Continuava. - A l'Ajuntament d'Alaior per cedir-nos Sant Diego per fer el taller de gospel.
I també, com que he demanat i demanat ajudes per aquest projecte, (per a la contractació d'en Moisés Sala i de Sonostudi) i ens han col.laborat, don les gràcies a les empreses Jaume Mascaró, A. Palliser, Barber-Coll, Intersport, Millennium Travel, Model Gràfic, Mármoles Sirerol, Owners-cars, Restaurant la Minerva, Restaurant Jeni, Floristería Es Bri, Coca Cola i Onda Cero.
A tots gràcies.
Havia de parlar un poc de Rotary i vaig seguir…I com que quan parlam de Rotary quasi ningú sap que és i els que contesten moltes vegades solen tenir una idea equivocada, aprofitaré per donar-lis només una pinzellada i si qualcú en vol saber més que ens ho demani, ens reunim cada dimecres de 14 a 16 h. al restaurant la Minerva, perquè després d'avui, m'encantaria que vingués algú dient: Jo també vull ser rotari.
Al món som devers 1.200.000 rotaris repartits en 34.000 clubs. Tots tenim les mateixes normes però cada club és sobirà per decidir què vol fer i els 34.000 presidents preparen els projectes del seu any, tots amb la voluntat de servei per promoure la Pau al Món. El Projecte més internacional és el de la lluita per erradicar la polio i també el dels intercanvis de joves, beques d'estudi, etc. Diuen, on hi ha una necessitat, allà està rotary.
Rotary espera de noltros que els dediquem temps i la nostra experiència, per poder contribuir a viure en un món millor.
El símbol de la roda entre d'altres significats té el de que cada any rotam als càrrecs, i feim el "canvi de collar" entre el president que surt i el que entra.
Avui el duc per sentir el recolzament dels meus presidents anteriors, Arturo Sintes, Xavi Moliner i Xisco Mascaró. Sense ells avui no seria aquí dalt, presentant aquest acte.
Tots els clubs celebren aquest canvi entre final de juny i principi de juliol i el nostre proper serà en Germán Sintes.
En el nostre club vam establir que passaríem de secretari a president, per açò quan era secretària ja era conscient que seria la següent i per tant tenia temps de planificar el que voldria fer.
Potser perquè som mare estigui més sensibilitzada en la labor d'ASPANOB, que cuida de les famílies dels fiets malalts de càncer, i per açò vaig decidir fer-los destinataris del meu projecte principal.
Quan na Marita va organitzar una trobada amb na Marga Pons, delegada d'ASPANOB a Menorca, per tal de comentar-li la meva intenció i que me digués a què podríem destinar els doblers que arrepleguessim, varem xerrar de viatges a Port Aventura i Eurodisney… del gratificant que era per a les famílies i els fiets, per desconnectar de la vida d'hospital … me va semblar un regal preciós.
Avui me sent un poc frustrada perquè la destinació d'aquesta recaptació ja no pot tenir el mateix sentit, avui la necessiten per pura qüestió de supervivència.
Confii que quan les administracions ho tenguin ja tot ben ajustat, puguin establir les prioritats que dóna el sentit comú i subvencionin a ASPANOB perquè pugui continuar en la seva gran labor.
Estic emocionada perquè mai m'hagués pensat viure una cosa així.
Individualment ens trobam molt limitats, però des de les associacions podem fer grans coses, i si a sobre, col.laboram dues associacions com ha estat ara amb Som Gospel, o com vam fer el passat mes de febrer amb el Centre Carles Mir, per organitzar les Jornades d'estudi de les malalties rares -l'Aspartilglucosaminuria-, el resultat es multiplica per mil.
Tanta gent m'ha dit –en pots estar ben contenta– i jo dic –és que no em cab tot lo contenta que estic. Proveu d'ajudar els altres, veureu que bé us sentiu.
Moltes gràcies a tothom per col.laborar per ASPANOB.

Lina Truyol Fiol
Presidenta 2011-12
Rotary Club Mahón-Mô

El lujo de tener coche…

A los señores del Ayuntamiento de Maó: Es triste que a los ciudadanos de Maó ya no se nos ofrezca nada gratis. Pagamos impuesto de circulación, vado… tener coche se ha convertido en un lujo; ahora nos quitan el aparcamiento gratuito, ¡también toca pagar! Pregunto: ¿Vamos a tener que pagar también, para caminar por las calles de nuestra ciudad?

Antoni Olives

Maó