Cartas de los lectores

Arran de la notícia apareguda en el seu diari sobre la pròrroga del conveni entre Serveis Educatius de Menorca i el Consell Insular de Menorca conjuntament amb tots els ajuntaments de l'illa, vull manifestar la meva opinió al respecte ja que som una professora que treballo, des d'un bon començament, en aquest projecte insular al poble d'Alaior i veig qüestionada la tasca socioeducativa que aquesta escola ha realitzat durant 27 anys.Des del curs 1986/87 van començar a tenir tots els pobles de Menorca l'oferta educativa a través d'un programa d'alfabetització de l'INEM. Amb aquest programa a Alaior no només s'oferia alfabetització sinó que també va permetre la possibilitat d'obtenir el Graduat Escolar.Amb el temps, el programa de l'INEM es va acabar i va ser quan els diferents consistoris de l'illa i el Consell Insular es van posar d'acord per poder continuar la tasca educativa que s'ha portat a terme fins dia d'avui a tots i cadascun dels pobles.

Això es va aconseguir amb un conveni, que després de sortir a concurs públic, es va atorgar a Serveis Educatius de Menorca, i que aquest any s'hauria d'haver prorrogat per quatre cursos i no només un com s'ha acordat en la darrera reunió de les institucions.
Tot i els diferents colors polítics que han anat passat al llarg d'aquest temps, l'escola ha pogut progressar i millorar. L'oferta s'ha anat adaptant a les noves reformes educatives i a les noves titulacions. Això permet que, per exemple, a Alaior, amb dues jornades i mitja de professors, a part de donar Alfabetització, Castellà per a Estrangers i Ensenyances Inicials, també oferim des de primer fins a quart de l'Ensenyament Secundari Obligatori. Enguany tenim la possibilitat que 15 persones obtinguin el Graduat en Secundària, ja que el nostre Centre, administrativament, és una aula del CEPA Joan Mir i Mir de Maó i, com a mestres, pertanyem al seu claustre de professors. A més, durant aquest curs també hem pogut oferir, per primera vegada, les assignatures comunes per accedir a les Proves d'Accés a Grau Superior i les d'Accés a la Universitat per a Majors de 25 i 45 anys. Tota aquesta oferta ha estat possible amb les dues jornades i mitja de l'Ajuntament i el Consell i mitja jornada d'un funcionari de Maó, més un conveni compartit entre els centres de Maó-Alaior i Ciutadella amb el Govern Balear, conveni que s'ha desdit a mig curs.

A part l'Escola d'Adults d'Alaior ofereix molts més cursos que es fan a través d'un conveni directe amb l'ajuntament o bé per autofinançament dels alumnes.
L'Escola d'Adults d'Alaior, després de 27 anys de funcionament, és una escola consolidada, que els darrers cursos acadèmics ens ha permès superar els 400 alumnes matriculats per curs (450 i 426 alumnes matriculats els dos últims cursos- davallada deguda principalment als cursos autofinançats pels alumnes de Llengua Catalana).

L'Escola de Persones Adultes, en no ésser una escola obligatòria, requereix per part del professorat passió, il·lusió i dedicació. És important poder transmetre aquests valors i la constància del treball als alumnes per tal que aquests no defalleixin i animar-los en l'assoliment dels seus objectius de formació. Per descomptat tots els professors que imparteixen les assignatures d'ESPA són llicenciats en la matèria que donen i inclús la majoria donen classes a diferents Instituts.

És per això que a l'Escola de Persones Adultes de tots els pobles hi ha per part dels professors una dedicació entusiasta amb moltes ganes i il·lusió que sobrepassa els horaris estipulats, ja que tots formem part d'un projecte educatiu conjunt, col·lectiu i comú.
Tornant a la notícia d'aquest dijous sobre la pròrroga d'un any del conveni, veig enfonsar-se i perillar el futur proper de les escoles de persones adultes de Menorca, que es malmeten tants anys de goig, d'esforços entusiastes, lluites, afanys i il·lusions que han involucrat a tantes persones i que en un moment o altre han fet partícip a tot el poble.

Isabel Ferrer i Agulled
professora Escola Adults
Alaior

L'educació
a Menorca

L'Associació de Mares i Pares d'Alumnes del IES Josep Miquel Guàrdia d'Alaior vol fer públic el seu suport a la comunitat educativa del centre davant les retallades i els canvis que vol introduir el Govern Balear pel que fa al tractament de la llengua catalana.

Considerem que el model actual ens ha proporcionat uns nivells de integració dels nouvinguts difícilment superables. Amb un baixíssim grau de conflictivitat a les aules, malgrat la diversitat cultural dels alumnes.El català és la llengua de les Balears, tal i com diu el nostre Estatut, i creiem que ha de seguir sent la llengua vehicular a l'ensenyament, tant a primària com a secundària. L'ensenyament del castellà està garantit tant per la seva assignatura, com pels mitjanats de comunicació. En canvi, la nostra llengua és cada dia més minoritària a les Balears ja que la majoria dels nouvinguts son castellanoparlants o estrangers. Pel que creiem que l'únic model possible per conservar la nostra llengua és el de la immersió a les escoles, tal i com s'ha fet fins ara.Avui, qualsevol alumne del centre, quan ha acabat el cicle, domina perfectament tant el català com el castellà.

Després de les retallades previstes, especialment pel que fa al professorat, que ens durà ràtios superiors als 35 alumnes per classe, com es poden plantejar desdoblar les aules separant als alumnes segons la llengua vehicular escollida?
Les mesures que proposa el Govern Balear son totalment arbitràries ja que es prenen en contra de la opinió de la comunitat educativa, sense cap motivació tècnica ni jurídica, i únicament per raons ideològiques.
Creiem que la llengua s'hauria de mantenir al marge de confrontacions polítiques. No existeix cap problema de convivència entre les dues llengües, l'una la pròpia de Menorca, i l'altre l'oficial de l'Estat i de molts dels vinguts de fora.
També considerem que no es pot retallar en educació ja que és un suïcidi cultural. L'educació d'ara és una inversió per tal de créixer com a país. Retallant en educació hipotequem el nostre futur, condemnant-nos a ser un país de segona línia, o fins i tot tercermundista.

A.M.P.A del IES J. M. Guàrdia
Alaior

A los alcaldes
de Menorca:
ha vuelto el vandalismo

Estamos en crisis, lo cual lleva a la miseria y, a su vez, se presta al conflicto. Eso es un hecho. Mucha gente lo pasamos mal y el horizonte es de color gris. Pero de ninguna manera podemos aceptar que el tamaño y número de las dificultades nos sobrepasen hasta el punto de descuidar las normas más básicas de convivencia. Desde hace pocos años los sucesos de vandalismo han aumentado en progresión geométrica en las playas, monumentos arqueológicos y otros parajes rurales de Menorca. Gente desaprensiva que desprecia a los ciudadanos normales y corrientes destruyendo y arruinando sus pertenencias, y ¡la isla!, aprovechando la absoluta sensación de impunidad que existe. O bien no existe un estamento superior (ayuntamientos) que ordene lo que debe hacer la autoridad competente (agentes del orden), o bien esa autoridad está demasiado ocupada en otras cosas (¿cuáles?), o simplemente eso es tierra de nadie y por tanto a nadie le importa lo que pasa en esas playas, también las vírgenes, y sus alrededores o incluso en Monte Toro. ¿Qué de qué estoy hablando? De irrupciones violentas en coches con palancas, o rompiendo las lunas, o manipulando las cerraduras, de hurtos del contenido de los coches, de acampadas con hogueras que destrozan el lugar (cuevas, sobre todo). Si hemos perdido turistas por la crisis, si hemos perdido más turistas por falta de vuelos, no quiero ni pensar la cantidad de turistas que acabaremos perdiendo cuando cunda la noticia del aumento de vandalismo, aunque tal vez de eso se alegran algunos… Y mientras, hay montones de agentes del orden, seguramente bien pagados por todos nosotros, que están muy preocupados por recaudar aquí y allá a través de infracciones: que si pisas la raya amarilla, que si te has excedido unos minutos aparcado en la zona azul, y otros. La seguridad no parece ser tan importante, a fin de cuentas los daños del vandalismo los pagamos las víctimas. Señores alcaldes, pongan en movimiento a sus agentes del orden: en las playas, en los lugares públicos campestres, en los aparcamientos (supervisen las tareas de los guardas), y demás destinos de visitas turísticas. Si en un lugar del tamaño de Menorca no son capaces de controlar a los irresponsables, mejor se dediquen a otra cosa. Lo mínimo a lo que deberíamos aspirar en una isla como la nuestra es a vivir en paz. La crisis la llevaríamos mejor, y las esperanzas de superarla serían muchas más.

Damià de Vicente Coll
Es Mercadal