Cartas de los lectores

M'agradaria expressar amb aquestes paraules, el caramull de sentiments que m'han envaït el cor, aquests darrers dos mesos.

Em sento privilegiada pel fet d'haver pogut compartir amb l'escola infantil Xipell de Ciutadella la meva tasca, sentint-me una companya més de les mestres i per què no, un infant més al costat de tants infants.

Des d'aquí els vull agrair tot el caliu humà que m'han fet sentir, i els seus consells els tindré sempre presents.

He descobert que educar no és fàcil, ni pels pares ni pels mestres, però quin goig més gran poder aportar el meu granet en aquesta feina que tant m'ha meravellat. Sé que ha estat una gran sort poder haver estat contractada per l'Ajuntament de Ciutadella a través del SOIB, i d'això n'estic completament agraïda.

M'agradaria resumir amb poques lletres tot allò que em vessa del cor, i és que, encara que sembli difícil de creure, he nascut com a persona, com a mare i com a monitora. El meu matí s'alegrava amb els somriures dels infants, les seves mirades m'han transmès pau, i les seves paraules m'han encoratjat a seguir endavant i lluitar pel que un vol i creu.

És per açò, que després d'aquesta breu però intensa experiència jo em deman, cap on ha de tirar ara la meva vida?

No puc entendre com una tasca tant important per l'escola pot trencar-se i acabar-se, tan aviat.

Vull solidaritzar-me amb totes aquelles persones que com jo, han estat contractades pel SOIB, i que ara, en tan sols dos mesos, veuen com el seu contracte arriba al final. Desig que cap d'elles es deixi endur pel desànim i la desorientació, i trobin forces i il·lusió per seguir cercant una feina que els faci viure amb passió la vida.

Aquest fet repercuteix a les escoles, perquè han de reorganitzar-se, i seguir endavant sense el suport humà que els ha possibilitat moltes més dinàmiques de treball durant aquest temps. Hi haurà dificultats per poder desdoblar grups, fer activitats en petit grup, fer la psicomotricitat entre dues educadores, i aquelles activitats que requereixen més atenció i preparació (com poden ser experimentacions, tallers, racons...) suposaran un doble esforç pel tutor.

No ens hem d'oblidar dels infants, que són les víctimes d'aquesta situació econòmica tan lamentable que vivim.

Només deman, als qui governen i posen les bases per a una educació de qualitat, que treballin i pensin pel bé del fillets/es. Perquè educar no sigui fer passes endarrere, sinó al contrari, mirar junts, pares/mares/mestres/institució cap a un mateix horitzó.

ANTONIA SALORD CAULES

El PSOE proposa "más de lo mismo"

El Grup socialista de l'Ajuntament de Maó ens ha dit, en una carta, que uns altres pressuposts són possibles. El títol no atreu per l'originalitat, inspirat en el lema de moviments alternatius, de tant en tant recorden que un altre món és possible, una altra democràcia és possible i així fins a l'infinit, fins i tot es pot aplicar a un altre govern és possible i una altra oposició també. Açò mateix defensàvem nosaltres mateixos no fa massa: que un altre Maó és possible.El sr. Tur i els seus companys parlen del pressupost que ells haurien fet, treball gratuït i efectista a la caça d'un titular. Fa 28 anys que hem patit l'administració socialista dels recursos municipals, ara ens haurien donat "más de lo mismo", tot i que respectam el seu paper, fins ara desconegut, d'exercir la crítica del que fan els altres. Han d'entendre i s'han d'acostumar a assumir que les maoneses i maonesos han dit prou, cansats de les receptes socialistes, han optat pel canvi.L'equip popular reitera que la dotació dels serveis socials és suficient, no hi ha retallada, i no llevam recursos. Entenem que una bona política social no és patrimoni d'una facció política determinada sinó d'una gestió pública sensata, malgrat la repetició del seu discurs impregnat de tendència propagandística. Reconeixem, sí, una redistribució de les subvencions a grups i entitats, encara què sembla més important mantenir aquest capítol, el qual, com vostès saben, ha desaparegut ja dels comptes de moltes administracions públiques. I no enganem ningú recordant que la nostra política no és partidària de mantenir una societat subsidiada; treballem, en canvi, per estimular la iniciativa privada i col·laborar, és clar, amb projectes de transcendència pública.

Ens ha molestat la relació d'exemples de subvencions que apareixen a la seva carta, perquè de la breu experiència de govern que duim hem après que és més important complir que prometre. Ens hem trobat amb nombrosos casos de subvencions i ajudes promeses per vostès, sense pagar. Pot servir de recordatori el cas del Fons Menorquí de Cooperació que citen. No pagaren ni un duro del que se'ls hi devia.

Finalment, el què per vostès és despesa, l'ambientació nadalenca, és per nosaltres una acció necessària. Només una dada comparativa per frenar el seu abús demagògic: el cost de l'ambientació urbana d'aquest dies és similar al preu que durant el mandat passat van pagar per un estudi del Geriàtric Municipal, que va quedar desprès sense seguiment ni aplicació, i del qual, el document definitiu, no apareix per enlloc. La inversió nadalenca arriba a tots; el benefici de l'informe es va concentrar en poques mans. La dinamització comercial i ciutadana és una aposta d'aquest equip i creim sincerament que l'acceptació i acollida ciutadana ens dóna la raó. A més, vostè sap que estàvem obligats a canviar els llums per normativa, no es podien tornar a posar els de sempre. Ja n'hi ha prou de demagògia.

Equip de govern de l'Ajuntament de Maó

Carlos Gallego Lázaro, mestre de mestres: A la seva memòria

Carlos Gallego, professor de la facultat de Psicologia i Ciències de l'Educació a Blanquerna (Universitat Ramon Llull) i coordinador del seminari "La cultura matemàtica de les persones" de l'ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona, ens ha deixat el passat divendres 25 de novembre.Amb aquestes línies, els membres del seminari permanent "Repensar l'aprenentatge de les matemàtiques" volem fer pública la manifestació d'enuig, tristesa, buidor i orfandat que sentim per aquesta pèrdua irreparable. Desapareix qui durant els darrers divuit anys ha estat el Mestre, guia, animador... en la nostra feina i en el que representen les matemàtiques per entendre i explicar el món.Podríem recordar una llarga llista d'iniciatives des del ja llunyà any escolar 1993-1994 en què, a partir d'un curs de formació, s'encetà la seva relació amb Menorca: impuls de les trobades de seminaris de matemàtiques de l'illa al llarg de tots aquests anys; elaboració, entre ell i els mestres del seminari, del llibre "Repensar l'aprenentatge de les matemàtiques; ensenyar a compartir la visió del món" (2000); edició del disc compacte de Jocs Col·lectius – contextos matemàtics a l'aula (2002); celebració aquí a Menorca de les II Jornades d'àmbit estatal "La cultura matemàtica i el valor de l'aula; la dimensió ètica de la tasca educativa" (2004); edició de l'altre llibre, per part d'ell i els membres del seminari, "Repensar el aprendizaje de las matemàticas; matemáticas para convivir comprendiendo el mundo" (2005); cursos de 'formació en centre' a molts col·legis menorquins... i cursos diversos al centre de professors de Menorca en la línia de la construcció del coneixement matemàtic en relació al projecte col·lectiu d'aula.

En definitiva, igual que molts altres llocs, ara Menorca roman orfe d'aquest gran Mestre de mestres. Al seu impuls sostingut, durant tots aquests anys, devem gran part de la innovació en la manera de treballar les matemàtiques a les aules i escoles de l'illa.
En Carlos Gallego no era un professor d'universitat allunyat de la realitat quotidiana dels centres d'educació infantil i primària. Estava sempre en la primera línia de treball: junt amb els mestres de base, volia veure, escoltar i entendre tots els mecanismes i processos d'aprenentatge del protagonista, l'infant.

En cada curs, seminari o trobada de treball, es mostrava summament interessat que els mestres li expliquéssim les nostres experiències d'aprenentatges dels alumnes: tot petit recull d'una o altra activitat matemàtica a l'aula era convertida en font de coneixement per als altres participants, ja que ell de manera invariable la sabia incardinar dins el marc teòric, li donava sentit, la fonamentava i en mostrava les diferents potencialitats.

Tota la vida haurem d'agrair a en Carlos el seu gran optimisme i el seu entusiasme contagiós: qualsevol mínima innovació feta per un o altre mestre o equip de mestres a les aules, als seus ulls esdevenia una gran fita en el quefer didàctic: ens feia sentir importants i escoltats; es feia palès el seu convenciment de la gran importància de la feina del mestre.
Volem també incidir en la segona part del nom del seminari, "i el projecte col·lectiu d'aula", ja que el professor Gallego no entenia la matemàtica com quelcom a assolir i interioritzar de manera individual i solitària, sinó un projecte que hem de viure i compartir, aprenent junts. D'aquesta manera, tenien ple sentit moltes de les activitats desenvolupades a l'aula: per exemple, una conversa en gran grup de tots els fillets i el mestre per explicar-nos, uns grups als altres, com ho havíem fet per resoldre una concreta situació matemàtica, de tal forma que es posaven en comú diferents i variades estratègies, constatant la validesa de distints camins. La seva obsessió era 'fer visible' el pensament en general i 'el pensament matemàtic' en particular del fillet.

La matemàtica era molt per a ell, però no ho era tot: en la seva titànica activitat, desplegada pet tot arreu, hi havia la idea subjacent que aquesta disciplina havia de ser una eina, clau, al servei de l'infant per millor entendre el món, interpretar-lo, i per transformar-lo... cap a bé! Valgui, idò, per acabar, aquest apunt extret de la contraportada del darrer llibre citat: "Al realizar acciones matemáticas no solamente hacemos, sino que también somos (...) Tenemos que repensar el aprendizaje de las matemáticas preocupados por el potencial de significado que tiene la experiencia real que los niños y niñas viven en el aula cuando conviven usando la matemática para hablar sobre el mundo... también por el potencial global que adquieren como personas, personas capaces de pensar por ellas mismas en entornos complejos..."

Ha mort una persona d'una gran humanitat. Ha mort un mestre les ensenyances del qual ens convé seguir. El millor tribut que podem oferir a Carlos Gallego Lázaro és dir ben fort que continuarem la seva tasca i que ens esforçarem perquè la seva llavor segueixi fructificant. Que així sigui.

Seminari Repensar l'aprenentatge de les matemàtiques - Centre de Professors Menorca