Cartas de los lectores

No ho amagaré, a jo m'agrada Mahó, només Mahó. Ni Maó, ni tampoc Mahón. Simplement m'agrada més, jo no seguesc el patró lingüístic que me marquen, ni tampoc hi estic en contra. Però darrerament s'ha generat una guerra, perquè ho hem de dir així, que està fregant el ridícul. En part té la seva lògica, perquè l'Ajuntament ha convocat una consulta per poder decidir el nom de la ciutat de manera democràtica, ja que l'anterior govern no ho va fer d'aquesta manera. Però no ha resultat ser tan democràtic, perquè només s'han inclòs opcions bilingües, i açò no ha agradat, lògicament. Just es va saber la notícia, va començar aquet circ, primer de tot a les xarxes socials, i després amb cartes al diari.

El millor del Facebook és la seva repercussió, amb un dia ja hi havia un grup amb 500 persones (que ja són 1.800) que demanaven el topònim actual, i no volien ni sentir el nom en castellà. Entre tanta gent, n'hi ha molts que en la seva vida no han estat a Menorca, però que per la defensa del català, el que sigui. I com no, també hi ha polítics que fan la seva oposició entrant dins aquets grups per fer pinya. Igual passa al grup dels qui defensen la 'h', que s'hi han ajuntat persones d'altres illes, i que aprofiten per fer exactament el contrari, expulsar tot símbol català de les illes.

Ara la gent escriu cartes al diari, i escriu articles d'opinió per mostrar la seva indignació, per demostrar la ignorància que tenen tots aquells que no combreguen amb les seves idees, i criticar una possible maniobra de l'Ajuntament, per desviar l'atenció en una època tan difícil com aquesta, perquè no saben com ho han d'aclarir. Però el mal de cap més gran és que no respecten la llei de normalització lingüística. Senyors, coneixen algun polític que respecti les lleis? Rompran la llei, i quan hi hagi canvi de govern, la tornaran a posar. Per altra banda, altres donen lliçons de història i recalquen que la primera ortografia catalana (1913) no va incloure la norma de la 'h' en noms propis geogràfics. Probablement el diccionari general de 1932 sí la va incloure, però açò no ho diuen.

En general, tenim uns polítics venjatius (per allò de "en su dia no me preguntaron") i a estones radicals. Una oposició barata, amb manca d'estil, que van al que és fàcil, a fer el màxim de renou. I després, el poble respon saturant les xarxes socials i amb l'aparició de historiadors i filòlegs de "Sant Google". Tothom ho sap tot, però arribats a aquest punt, ningú té en compte que no s'ha de perdre mai el respecte, ni per les persones, ni per les seves idees.

Amb tot açò, no vull fer canviar de idea a ningú, perquè dins la nostra naturalesa hi entra el ser "caparruts". Però sí que s'ha de reflexionar sobre aquet espectacle tant esperpèntic, i no passar tanta pena pel que fan a la Sala (per açò tenim les eleccions d'aquí a quatre anys), perquè se li està fent mal a la ciutat, així que "duim ses de perdre". La consulta sembla tenir poca importància amb aquests temps tan durs, però la veritat, té la que cadascun li vol donar. Així el que hem de fer és votar cadascun l'opció que més ens agradi, i deixar anar polèmiques lingüístiques o anticatalanistes. Hi ha gent que està acostumada a escriure Maó, i li agrada. No és prou raó? A altres no lis agrada el nom de totxo, o simplement els agrada escriure el nom tradicional (Mahó), perquè té molts segles de història.

Tampoc és prou raó? Ens hem de seguir barallant per escrit?

Per acabar, vull fer especial menció a l'únic article interessant que he llegit, "Maó, Mahón, Mahó: Mô". Va aparèixer a "La Vanguardia", aquet divendres, i està escrit per una maonesa, na Susana Quadrado. Molt bé per ella.

Daniel Sintes
Maó

El pisotón
en la cola del gato
El pasado día 8 de noviembre, los dos rotativos insulares publicaban sendos artículos destacando las manifestaciones del departamento de Filología Catalana y Lingüística general de la Universidad Islas Baleares rechazando la oficialidad del topónimo "Mahón".

Resulta cuanto menos curioso este desmesurado interés para que nuestra ciudad no recupere el nombre por el que es conocida en medio mundo, incluidos numerosísimos mahoneses, y que la representa, como una marca, en productos comerciales y turísticos cuya publicidad cubre la geografía hispana. ¿A qué viene esta extremada querencia por el nombre Maó, tan popular en China como ignorado en el resto de países de nuestro entorno?.

Pero es que, además, parece que la UIB es como un gato al que le pisan la cola cuando alguien se atreve a nombrar la "h" intervocálica y salta hecho una fiera en defensa de sus hipótesis. ¿Tanto les aterroriza a nuestros catedráticos que se dude de sus sabias opiniones?. En una época en que se discuten, razonable y pausadamente todo tipo de cuestiones, llegándose incluso a poner en duda las teorías de Einstein, no soportan que persona alguna intente, desde un plano privado y modesto, introducir la posibilidad de celebrar un plebiscito para que sean los mahoneses, el pueblo llano, el que decida cómo ha de llamarse su propia ciudad.

Los titulares, numerosos y reiterativos, destacan la sentencia de los eruditos filólogos: "Maó es la forma que se ajusta a la ley", "La UIB reitera que el único topónimo válido es Maó y rechaza que Mahón sea oficial", "Mahó no tiene una grafía válida", "Mahón carece de oficialidad". "¡Vade retro, Satanás!". Bueno, tal vez tengan ustedes razón, desde un punto legalista, no dudo de sus doctas conclusiones en base a una gramática que nació hace menos de cien años, pero, amigos, ¡es que Mahó tiene ocho siglos!. ¿No les parece hilarante que pretendan ustedes discutir con la Historia?.

Hay numerosos ejemplos de ciudades y pueblos de Cataluña que no aceptaron cambiar su nombre de siempre, el conocido, por uno nuevo más acorde con las recientes reglas de esta nueva gramática catalana, inventada por los modernos filólogos remunerados por la Generalidad. Estamos en Baleares, no en Cataluña.

¿Por qué manifiesta la UIB tan exagerado interés en eliminar una letra que gran parte de los mahoneses la considera suya y quieren mantener?. Y ya que la Comunidad es bilingüe (así lo establece el Estatut), ¿por qué no ha de poderse utilizar el nombre castellano?. ¿Porqué lo dice una Ley? ¡Pues que la cambien!.

La "h" del nombre de Mahón es parte de nuestro legado, y al eliminarla se hiere la sensibilidad de mucha gente que sufre al ver desmembrado un topónimo que siempre han respetado cuantos, de manera esporádica o permanente han residido en nuestra ciudad. No tiene sentido herirlos. Ni tampoco realizar cambios que pueden afectar negativamente nuestra economía, piénsenlo. Es de sentido común.

Francisco Pons Montanari
Sant Lluís