Cartas de los lectores

Des de la Federació de AV. de Menorca, denuciam que amb aquestes decisions d'eliminació de serveis i de freqüències, així com d'encariment de les tarifes no es va pel bon camí. El transport públic creiem que ha de ser un servei obligatori que per les seves freqüències com pels seus preus, convidin al seu ús en relació al transport privat, el cotxe. L'augment dels preus, així com la disminució de les freqüències, no afavoreixen en absolut la tendència a l'alça de la utilització de l'autobús.

Possiblement, pot ser cert que algunes freqüències o serveis siguin poc utilitzades. Per açò, creiem que seria convenient que es cerquin nous sistemes per incrementar el transport públic, perquè açò afavoriria la seguretat a les nostres carreteres així com disminuiria els efectes mediambientals del trànsit disminuint les emissions de CO2.

Han fet falta pocs dies per comprovar com la supressió de vuit freqüències del Bus Exprés ha afectat negativament a centenars de ciutadans de Ciutadella i de Maó. Sobre tot a les hores punta els usuaris s'acumulaven a les aturades i molts s'han vist obligats de nou a l'ús del cotxe privat.

Aquestes retallades no són en absolut ben rebudes a la nostra Illa, de nou estem davant d'una altra discriminació pressupostària. El servei del transport públic a la nostra illa germana (Mallorca), és subvencionat per les arques públiques cinc vegades més (6,40€/persona) que a la nostra Illa (1,40€/persona). Aquí està el gran desequilibri de subvenció que reben per mobilitat una illa i una altra.

Se sap que el transport públic és deficitari en totes les Illes, però el de Mallorca és molt menys rendible que el de Menorca.

No obstant això, el nostre Consell Insular s'ha afanyat a reduir freqüències i línies d'autobús i a pujat el preu de l'únic transport públic que tenim.

Per tant, des de la Federació l'únic que demanem en justícia, és que Menorca es pugui equiparar amb el mateix tracte financer que rep Mallorca. El Consell Insular de Menorca haurà de treballar en aquest sentit perquè els menorquins no ens sentim agreujats en relació a la resta de ciutadans/es de la mateixa Comunitat Autònoma.

Federació d'associacions
de Veïns i Veïnes de Menorca

Sobre la proposta del canvi de nom de Maó
El Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears, davant la proposta de la batlessa de l'Ajuntament de Maó de canviar el nom del seu municipi, vol fer constar que:

Els noms oficials dels municipis, territoris, nuclis de població, vies de comunicació interurbanes en general i topònims de la Comunitat Autònoma són competència del Govern de les Illes Balears, d'acord amb l'assessorament de la Universitat de les Illes Balears, tal com assenyala la Llei de Normalització Lingüística, aprovada per unanimitat pel Parlament de les Illes Balears el 29 d'abril de 1986. Per tant, segons la legislació vigent, en cap cas són els ajuntaments els que determinen la forma dels topònims.

Les formes oficials i correctes dels noms dels municipis de les Balears ja varen ser establides pel Govern de les Illes Balears, segons els informes tècnics fets per la Universitat de les Illes Balears (Decret 36/1988, 14 d'abril). A hores d'ara no hi ha cap raó científica o acadèmica que en justifiqui un canvi o modificació.

Introduir canvis en la toponímia de les Balears que no hagin estat prèviament estudiats i aprovats per l'única autoritat lingüística competent a les Balears (la Universitat de les Illes Balears) crearia confusió i podria tornar a una situació semblant a l'existent abans de l'establiment dels topònims oficials de la Comunitat (Decret 36/1988).

D'acord amb la Llei de Normalització de les Illes Balears, l'única forma oficial és la catalana i l'única forma correcta en català és MAÓ. La forma MAHÓ no s'avé amb la grafia catalana, pel fet de no existir en català la H en posició hiàtica, com a senya de la desaparició d'un so antic, en aquest cas la G (MAGONE). Molt menys justificada resulta la forma MAHÓN, amb la N final, que de fet ha desaparegut de la pronúncia ja fa segles.

L'ús, en castellà, de Mahón només es pot justificar en usos no oficials, talment com els catalanoparlants podem usar, en usos no oficials, formes amb tradició en la nostra llengua com Nàpols, Milà, Osca, Saragossa, etc., sense que això impliqui que tals formes siguin també oficials en el territori respectiu.

Un canvi com l'anunciat per l'Ajuntament de Maó implica una discussió sense sentit que crearia una situació innecessària de duplicació d'un topònim que la tradició d'ús ja ha solucionat.
Departament de Filologia
Catalana i Lingüística General de la UIB