Cartas de los lectores

1) En primer lloc, gestionin el pressupost d'ingressos de 2011.

A dia d'avui, l'Ajuntament té a cobrament, publicats tots en el BOIB (núms 104 i 114), un total de 4.600.000 euros per diferents conceptes (IBI, fems, IAE,, etc.) corresponents a l'exercici 2011. A més a més, hem d'afegir els ingressos de les llicències d'obres ordinàries, les concessions a les platges, les plusvàlues i les diferents taxes i preus públics que sumen més de 400.000 euros d'aquí a final d'any. També han de rebre l'aportació del fons municipal de l'Estat i de la CAIB per valor de 700.000 euros. I ara disposaran d'un préstec-ICO del Govern d'Espanya per valor de 300.000 euros. En total 6 milions d'euros.

2) En segon lloc, gestionin els recursos patrimonials i urbanístics.
L'equip de govern anterior va deixar un inventari municipal valorat en més de 26 milions d'euros, quan l'any 1995 era només de 5 milions d'euros. I encara hi falta sumar un any i mig d'inversions. A més a més, l'Ajuntament disposa de les següents parcel.les i aprofitaments urbanístics que incrementen encara més el patrimoni municipal:
- 2 parcel.les industrials en la darrera ampliació del polígon.
- 1 parcel.la residencial en la unitat d'actuació des Banyer.
- 16 parcel.les unifamiliars a Torre-Solí (de més de 600 m2 cadascuna), i 2 parcel.les per habitatges en condomini de 3.275m2 i 10.320m2 respectivament; més la zona comercial i altres equipaments.
- 15 % d'aprofitament urbanístic de la unitat d'actuació des Banyer.
- La llicència urbanística del nou hotel de luxe a Torre-Solí.
- Aprofitament urbanístic de les unitats d'actuació UA 10 (en tramitació actualment) i UA 8B (on l'Ajuntament a més a més és propietari d'una part important de terreny qualificat com a residencial davant l'escola Mestre Duran i ja s'havien iniciat els contactes amb el promotor).

En total, uns 5 milions d'euros que va generar l'anterior equip de govern gràcies a la correcta gestió urbanística en defensa dels interessos generals dels ciutadans i ciutadanes d'Alaior. Gestionin aquests recursos amb els promotors, amb la venda o permuta, amb els bancs, amb les juntes de compensació, com havia fet fins ara l'Ajuntament.

3) En tercer lloc, gestionin els impagats.
A final de maig hi havia per part de l'Ajuntament 5 milions d'euros pendents de cobrar d'anys anteriors (descomptant ja els deutes que poden haver prescrit) i d'altres administracions. Per tant, posarem avui només tres exemples perquè els ciutadans i ciutadanes ho entenguin:
a) En quina situació de cobrament es troben els 1.200.000 euros corresponents a 12.765 rebuts d'imposts i taxes diversos (IBI, fems, vehicles, etc.) dels anys 2004 a 2010 i que es troben en procés d'executiva.
b) En quina situació es troben els 300.000 euros corresponents a 6 concessionaris de platges i altres activitats que també tenen en tràmit els seus expedients per impagament a l'Ajuntament.
c) En quina situació es troba el deute de prop de 200.000 euros d'un establiment hoteler del municipi que és deutor municipal, i també tenia una proposta efectiva i en executiva de pagament del seu deute.

A més a més el Govern Balear i el CIM ens deuen més de 6 mesos de l'aplicació de la Llei de la Dependència entre d'altres convenis, subvencions i ajudes pendents, que d'aquí a final d'any pugen uns 1.5 milions d'euros d'acord amb els pressuposts aprovats i els convenis signats.

Per tant, d'aquí surten els 15 milions d'euros que l'anterior equip de govern va posar a la seva disposició i que es troben en tota la documentació que els hi va ser facilitada en el procés de canvi de govern.

No es posin tan nerviosos, com la nova regidora d'hisenda, na Juana Maria Pons que va dir, i està escrit, que cada alaiorenc i alaiorenca devia 5.000 euros. Si ho multiplicam pels més de 9.000 habitants que hi ha a Alaior ens surt un deute de 45 milions d'euros. Quina animalada. Una mentida que quedarà descoberta amb la mini auditoria a mida que han encarregat.

I la Sra. Sugrañes després de 20 anys "d'experiència" municipal no hauria de fer aquests paperots, amenaçant i insultant els 15 regidors socialistes que han fet i fan feina honestament per Alaior.

S'apliquin a la seva acció política les declaracions que va fer en José Ramón Bauzá als mitjans informatius: "... ha indicado que los proveedores no se merecen que no se les pague y que mientras las familias estén apretándose el cinturón, los políticos no hagan nada más que quejarse y llorar".

Finalment, després de 16 anys de govern i una crisi econòmica tan complicada, entrava dins les possibilitats rebre un suspens. Però allò que no és normal, és que abans dels 100 primers dies de govern vostès hagin tingut la poca habilitat de posar-se ja a mig poble en contra.

Agrupació local PSOE-Alaior

El PP vol rompre amb
la cultura pròpia
Quan des de fa només unes dècades que la llengua i cultura pròpia de les Illes han pogut expressar-se amb normalitat, després d'anys de repressió i humiliació de la dictadura, ara els pitjors temors tornen novament a planar, en plena democràcia, sobre la nostra llengua i cultura.

En una de les primeres mesures polítiques preses pel nou govern autonòmic, liderat pel Sr. José Ramón Bauzá amb un Partit Popular amb majoria absoluta, -en un temps en què els grans problemes socials tot indica que són uns altres-, ha decidit modificar la Llei de la Funció Pública per tal que la llengua catalana no s'hagi de conèixer per accedir a l'Administració. A partir d'ara, qualsevol persona que necessiti un servei de la comunitat i s'hi adreci en català l'administració no tindrà perquè entendre-la, ni en la sanitat, ni als serveis socials... perquè no serà necessari que el funcionariat la conegui. La llengua pròpia que has aprés des de la teva infantesa, i amb la qual més recentment hem aprés a viure-la amb més normalitat, no ho serà de normal a partir d'ara a l'administració; una administració que es suposa al servei de tots els ciutadans i que al mateix temps entre tots feim possible. De fet, el govern autonòmic del Partit Popular pretén que la nostra llengua materna pugui ser només entesa a les escoles. Tal vegada és la primera passa per més endavant dir-nos que tampoc hi entenen els documents que s'hi presentin en català i que aquests hagin de ser només en castellà... Deu ser que la llengua catalana en llenguatge administratiu no queda prou bé o que açò de conèixer la llengua pròpia de la terra no és prou global...

Si l'economia no viu una bona època, als drets culturals i lingüístics algú no els hi vol el bé, perquè ara els drets lingüístics es vesteixen només de castellà. La nostra identitat cultural, amb el pes imprescindible que hi té la llengua pròpia, passa a ser de segona divisió o, més ben dit, passa a no ser necessària, és a dir, ja no val res per l'administració. Aquesta decisió em genera, a part d'indignació, diverses preguntes: Per què un govern s'atreveix a posar en joc la identitat cultural d'un poble? Quina por hi té el govern del Partit Popular a la llengua catalana? Quins misteriosos motius (polítics -?-) s'amaguen davall aquesta decisió? El govern ha posat les cartes sobre la taula, en un gest amb el qual no ha tingut cap contemplació, sense adonar-se del retrocés social i cultural que vol imposar al futur d'un poble que ja n'ha tingut prou de batallar per la seva cultura.

La llengua és viva quan es parla, quan la xerram, quan s'empra i es gasta, quan la posam en diàleg i també sobre el paper. No es pot permetre que un govern d'una comunitat -encara que sigui recolzat per les urnes- menyspreï una llengua, que a més té consideració d'oficial a la nostra comunitat autònoma, per convertir-la en una llengua per bastir-ne diplomes, per convertir-la en una llengua de mèrits. No es poden trepitjar els drets identitaris d'un poble, la identitat no es pot esmicolar.

Magí Muñoz Gener
Ciutadella

La greu irresponsabilitat de la batlessa de Maó
Que el PP estava en contra del Centre Penitenciari, ja ho sabíem. Que estant a l'oposició van arribar a dir (en boca de l'actual conseller d'Administracions Publiques) que aquest centre acolliria centenars d'etarres, també ho vam escoltar.

Però el que vam escoltar a la inauguració del Centre Penitenciari per part de la batlessa ja no té nom. O sí que en té: irresponsabilitat.

La secretària general d'Institucions Penitenciàries va dir que "la política penitenciària era una política de responsabilitat social", per tant la nostra batlessa va actuar de forma socialment irresponsable.

Com, la màxima autoritat de la ciutat, pot pensar que l'acte de posada en marxa d'un centre com aquest és l'escenari perfecte per seguir fent proclames polítiques?.

No se n'ha adonat que ja no està a l'oposició? Que ara li toca prendre decisions?

Més del 90 % del seu discurs per defensar el seu posicionament contrari a aquesta obra, sense pensar amb el caràcter social, menyspreant a famílies que han de desplaçar-se amb viatges eterns per poder veure el seu fill, el pare, la germana...

Quin poc respecte a totes les persones que han treballat des de la convicció de fer un bé per a molta gent. Per poder clausurar definitivament uns calabossos amb poca consonància amb el nostre temps. Perquè pensaven que qualsevol persona es mereix un perdó i una nova oportunitat (sentiment cristià) , devora la seva gent, devora de la seva terra i amb unes condicions millors.

Tanta gent que creu que per ser acceptats aquests equipaments i per tant les realitats socials inherents a ells, no han de ser amagats, exclosos de la realitat quotidiana.

No sap la nostra batlessa (com em deia un dels responsables del Centre) que qualsevol ciutadà, sense voler-ho ni premeditar-ho té un accident amb el cotxe i s'emporta per davant una moto i hi ha una desgracia gran, pot acabar-hi?. Es mereix aquesta persona està exclosa, separada socialment, enfora de la seva gent?

Pel grup socialista no, ni aquesta persona ni cap altra que hagi comès qualsevol error, per greu que sigui. Perquè tothom mereix una nova oportunitat. Una oportunitat que la batlessa amb el seu discurs va negar completament.

A la nostra batlessa li demanam que defensi la nostra ciutat, els equipaments públics, i els nostres vesins i vesines, a tots i totes, també aquells que han pogut cometre un delicte i que ningú té el dret a jutjar-lo, més allà dels propis tribunals.

Un nou argument per veure que el repetit discurs de la sensibilitat social de la nostra batlessa no és més que açò, discurs.

Grup Municipal del PSOE
Maó