Cartas de los Lectores

Ara, en una edat prou adulta i madura, i amb la lògica popularitat que reporta una dedicació artística d'anys, he sentit la necessitat de posicionar-me, no tant políticament com anímicament, al costat de qui, jo entenc, és el millor per a la meva entranyable terra.

Des de sempre he basat la meva vida en lo emocional més que en lo pragmàtic, m'he deixat portar pels desitjos vocacionals de la sang i del cor. Si un dia vaig ser atrevit en volar cap a altres horitzons, ara no puc estar-ne més que content, he corregut món, he obert un ventall ampli diversificant la meva activitat en distintes rames, no tan sols de la música sinó també de la cultura en general en tota l'amplitud del concepte. I ara ho miro amb la satisfacció de qui se sent reconegut per l'esforç i el treball.

Si la vida té etapes i l'etapa més llarga de la meva ha estat la de recórrer, viure, conèixer, experimentar i aprendre, ara en podria venir una d'altament interessant i engrescadora, una etapa d'aportació a la meva Menorca de tot allò que he anat atresorant dins el sac de les meves vivències. Crec que la meva humilitat personal m'ha fet anar per la vida amb la curiositat del rodamón embadalit davant la diversitat, i he pogut tenir la visió alliçonadora de la meva terreta des de la llunyania.

Una terreta senzilla i vulnerable, amb les seves tradicions, amb la seva vàlua emprenedora i bellesa natural, que cal cuidar i preservar, tal com varen fer els nostres antecessors, per molt que aquesta maleïda crisi mundial ens faci, a vegades, pensar que és possible comprar duros a quatre pessetes. Ara més que mai s'han de cercar i trobar sistemes que, alhora que ens facin caminar endavant, no ens suposin un empobriment patrimonial irreversible.

Menorca té un envejable nivell cultural fruit d'un passat ric en esdeveniments, en aquesta illa surt cultura fins i tot de les pedres, cal saber gestionar aquest fet des d'un criteri professional en uns moments d'austeritat econòmica i pensant que, el fet de mostrar al món el que som i el que tenim, amb la sinceritat de qui vol compartir el que té, aconseguirem que els atractius de la nostra terra no siguin comparables als de cap altre lloc del món.

Si es dóna el cas de la meva entrada al Consell ho faré convençut de poder aportar la meva innata fal.lera en defensar i potenciar la nostra cultura menorquina, aquella que forma part important i imprescindible del global de la cultura catalana. Amb l'autoestima que ens pertoca i la seguretat que el cor i el sentiment sempre acaben guanyant.

És per a mi un orgull poder formar part d'una candidatura, en el meu cas, recolzant a un home jove i dinàmic que vol portar la nau pel camí natural de les energies renovables, del just equilibri entre progrés i naturalesa, que no vol reinventar Menorca quan aquesta, ja per ella mateixa, ens brinda molts tresors que senzillament hem de saber escoltar, redescobrir i donar a conèixer. Tots els ciutadans compromesos amb la pròpia comunitat som susceptibles de poder ser-hi, i jo no vull ser menys. En cada partit, en cada ideologia, unes llistes suposen un grapat de gent que vol i desitja, des del seu punt de vista, el millor per Menorca, i això ens honra i dignifica a tots per igual.

Només amb aquesta mirada positiva de les coses, sense retrets, sense desautoritzar-nos mútuament, serem capaços de fer de la democràcia un joc net i necessari que, indefectiblement, redundarà en el bé de la nostra petita societat menorquina.

Lluís Sintes Mercadal
Maó

Solidaridad con el pueblo japonés
Quisiera dar las gracias a todas las personas que el pasado sábado, dia26, acudieron al claustre del carme participando en "Menorca con Japón" que sirvió para recaudar fondos destinados a los damnificados.

Para mí fue precioso ver y sentir a todas las personas unidas trabajando al máximo para el bien de los demás. Ésta es la única esperanza de este mundo tan destrozado por el egoísmo. Las personas están hechas para sentir felicidad cuando hacen el bien al prójimo. Creo que ésta es la verdadera riqueza de la vida como ser humano.

Siento que los organizadores no trataban simplemente de ayudar a la gente de un país concreto, sino que trataban de ayudar a otros seres humanos. Mi más profundo agradecimiento a estos corazones.

Cuando le contaba lo que estábamos haciendo a una amiga de Miyagi, afectada por esta catástrofe, me dijo: Creo que vamos por buen camino, porque mucha gente del mundo se une, está rezando y ayudando a Japón. Muchas gracias"

Kaori Ishihara
Sant Lluís

La cárcel de Menorca
Supongo, que todos sabemos a estas alturas, que se va a inaugurar en poco tiempo una cárcel en la Isla, de la cual desde hace meses, hemos oído tanto hablar. Pues bien, iré al grano: la razón por la que escribo esta carta, es que si hemos hecho bien en mandar construirla ha sido un grave error. Desde mi punto de vista, una cárcel parece perfecta, pues allí quedarán encerrados los individuos incapaces de convivir en paz con la sociedad, como por ejemplo delincuentes y asesinos.

Es decir, la cárcel parece a simple vista una bendición. Pero quizás, con el tiempo nos demos cuenta de que puede llegar a ser peligrosa, por la simple razón de que la cárcel se verá rodeada por nosotros, es decir, ¿qué pasará si escapara un pedófilo o un asesino, que esté encerrado en ella? Pues que él estará, desde ese momento, entre nosotros y podríamos sufrir un riesgo.

Sergio Cereceda
alumno de 3º del IES Joan Ramis
Maó