Cartas de los lectores

En compañía de un grupo de amigos, militares en su mayoría, asistí la semana pasada a una Concentración de Veteranos en la Escuela de Guardias Jóvenes de Valdemoro, de la Academia de la Guardia Civil.

Hubo discursos, desfiles, exhibición de banderas, toques de corneta, entrega de medallas, uniformes, caballos, color y bandas de música, y el público asistente se lo pasó pipa; se palpaba un ambiente de alegre disciplina, de complicidad y camaradería, de complejos sentimientos de orgullo y complacencia.

Y sentí nostalgia, pena, tristeza. ¿Por qué hemos perdido la ancestral arrogancia de sabernos españoles? Porque no es políticamente correcto… Porque ya no está de moda… ¡Pues valiente política! ¡Vaya moda! Porque… ¿es que hay algo más hermoso que sentir satisfacción de ser quienes somos, por la herencia que hemos recibido, por nuestra historia, por nuestra tradición?

Acuden a mi mente los versos de Núñez de Arce y me invade el orgullo de saberme español y este día, en Valdemoro, fui feliz de ver las caras de los Guardias Jóvenes, desfilando inmaculados en sus uniformes nuevos, con un sentimiento de contento mezcla de altivez y esperanza, y el nombre de España en sus labios, radiantes de alegría y júbilo mientras cantaban su himno, el himno de la Guardia Civil.

FRANCISCO PONS MONTANARI
Sant Lluís

Un saig prepotent... perdó! un policia

Amb aquesta carta, vull fer públic un cas que me va passar l'altre dia a Maó, amb un saig... perdó! un policia municipal.Idò bé, vaig aparcar un moment a un lloc on segons aquest saig estava prohibit (no hi havia cap disc, ni senyal de tràfic que ho indiqués) és un pas obert entre pilones al carrer Vives Llull cap de cantó amb la carretera de Ciutadella, un lloc on entren i aparquen tant particulars com furgonetes que subministren un comerç que hi ha allà, (en el plec de descàrrec hi adjunt fotos que ho demostren), jo també hi vaig aparcar per entrar a aquest comerç, però açò ara no ve al cas... Me va multar, i si he de pagar ho faré, encara que molt a pesar meu, perquè crec que no és just, a més a més, tenc el dubte de si me va multar per infracció o per dir-li saig, cosa que no li va agradar gens tal com ara explicaré.Ja estava pagant el que havia comprat i de repent m'avisen de què s'atura un saig, així que vaig sortir, i en el mateix moment arribava aquest "senyor".
Quina va ser la meva sorpresa quan veig que amb rapidesa treu bloc i boli i me demana el carnet de conduir, li dic... "però saig, me multarà? si ja me'n vaig", ell mostrant-me l'escut que duia a la màniga, diu... policia municipal! .Incrèdula dic... "però és que aquí tota la vida ho hem dit així, me torna assenyalar bruscament l'escut i repeteix... "policia municipal i estic fent la meva feina, si jo no m'atur, vostè no el lleva d'aquí", – però si açò no és ni un carrer, el cotxe està ben arraconat i no fa nosa a ningú, ja li he dit que me'n vaig"; és igual, vagi a pagar i torni!; molt bé, però me cregui que una cosa així no m'havia passat mai". Vaig entrar i me van demanar... "però li ha posat la multa igualment? I tant! –No hi ha dret, aquest sempre fa igual".

En sortir me diu: "signarà la sanció?; –la signaré, quin remei!; Idò, són 200 euros i si la paga dins tal termini seran 100; –menys mal que no tots es saixos actuen de la mateixa manera; –senyora... està xerrant demés! –pot ser, però no me cregui que no li dic tot el que pens, açò és una discussió sense cap sentit, ja m'han dit que el coneixen per la manera de fer i actuar, deu ser que és molt jove i nou per aquí; –fa temps que control aquesta barriada. Vaig signar (si arrib a sebre que m'hi podia negar...) i així va acabar tot.

Han passat dos dies, hi he ben pensat, i he decidit que vull dir-li a aquest saig amb nº d'identificació M050072 unitat UPB (segons posa la multa) que es miri al diccionari de Francesc de B. Moll, el significat de la paraula saig, una paraula ben nostra.

Diu (entre moltes altres coses) Saig 2. Funcionari encarregat de fer les citacions, les crides i altres manifestacions de l'autoritat municipal.

Així que ja ho veu, li agradi o no li agradi, vostè per a molts de menorquins, sobre tot per els qui ja tenim uns anys, segueix sent un saig, per tant, no puc entendre com aquesta paraula l'ofèn tant; certament me podia multar per cometre qualque infracció, però el que no pot fer mai és prohibir-me xerrar amb la meva llengua, que és la mateixa que vostè rallava, tal volta mallorquí.

Després he sabut, que encara es va permetre entrar a aquell comerç per reprendre a les persones que m'havien advertit de la seva arribada i manera d'actuar, no troba que amb aquesta arrogància i prepotència no va enlloc? Aquí no hi esteim acostumats.

De totes maneres, estaria bé, que al punt on va passar tot açò, hi posassin un disc de prohibit el pas, de càrrega i descàrrega, etc, així evitarien situacions tan desagradables com aquesta, almanco, que la gent no hi entrés ni aparqués. Sé que les administracions no passen pel millor moment econòmic, tampoc noltros els pobres i soferts contribuents.
Aquestes coses donen molt que pensar, quina llàstima!

ANA PONS PONS
Sant Lluís

Sobre la reapertura de la discoteca Tonic

Me di cuenta en su encuesta que el 80 por ciento votó a favor de la apertura de nuevo. Estoy seguro de que estos 80 por ciento no viven cerca de la discoteca como nosotros!Recuerdo con tristeza la última vez que abrió "tónicos" que mi esposo y yo no pudimos dormir por las vibraciones que sentimos en nuestra casa de la música y el ruido excesivo de los coches y juerguistas tarde por la noche.En mi opinión, una urbanización no es un lugar propicio para tener una discoteca que automáticamente causa muchos problemas a la gente que vive cerca.

Nos reservamos el derecho a estar tranquilos en nuestras propias casas!

MRS PATRICIA BAILISS
Son Vilar (Es Castell)