Cartas de los lectores

En aquests darrers dies s'ha obert la caixa dels trons, dins l'esquerra política i social, quan des del Partit Popular s'ha exposat la necessitat de modificar la normativa actual envers el model lingüístic que s'ha anat imposant en els darrers anys a les Illes Balears. Som molts els que esteim convençuts que la política lingüística extremada que s'ha desenvolupat a Menorca, i a Balears en el seu conjunt, s'ha de reconduir, s'ha de modificar i s'ha de racionalitzar. La tensió lingüística que es viu en el món polític on s'intenta convertir la llengua en una bandera de lluita contra l'altre, no té raó de ser.

De fet, Menorca i Balears som una comunitat on haurien de poder conviure sense estridències les dues llengües oficials. I les dues llengües s'haurien de poder utilitzar lliurement sense cap entrebanc. Precisament, el que en aquests moments està en perill i permanentment qüestionat és el concepte mateix de llibertat. Ja en tenim prou d'obligacions, de limitacions i de restriccions! No és bo, crec jo, que també ara se'ns privi de la nostra llibertat de poder-nos expressar en la llengua que millor ens convengui. En aquesta línia, el Partit Popular fa el que el sentit comú dicta: intentar posar fre a aquest procés involutiu i apostar per la llibertat individual de les persones, fugint de tota imposició i prohibició. Tanmateix, el problema sorgeix quan els partits d'esquerres (PSOE i PSM) no tenen clar que Menorca i Balears formen part d'una nació que es diu Espanya i s'escuden en la llengua per anar en contra d'aquesta unitat nacional. En el fons, el problema no és la llengua sinó la pertinença a Espanya. D'aquesta manera imposen barreres lingüístiques per evitar que metges que no tinguin coneixements de català no puguin treballar a Balears, o que no puguis presentar instàncies a determinades institucions que estiguin escrites en castellà o que no puguis tenir un rètol d'una botiga en castellà. Intenten eliminar de la nostra vida ordinària qualsevol referència que ens pugui donar a entendre i identificar-nos com una part més d'Espanya.

I aquesta pressió catalanista exacerbada ha arribat amb tota la seva virulència a les escoles, on la llengua castellana, oficial a la nostra comunitat, pràcticament ha desaparegut de les aules i és tractada com una llengua estrangera. I molts ens demanam: si això és així, no seria més lògic modificar el Decret de mínims a fi de trobar a les escoles un millor equilibri entre les dues llengües oficials?

És evident que aquesta situació s'ha de normalitzar. S'han d'anar fent les correccions normatives necessàries per anar posant ordre en aquest tema.
El darrer episodi que demostra el que estic dient, és a dir, aquesta fòbia a tot el que pugui tenir un sabor espanyol, és la negativa de l'esquerra a tocar la Marxa Reial el dia de Sant Antoni. Ja en el seu dia, es van negar també a que es pogués organitzar la Feria de Abril a Ciutadella.
Són petites anècdotes que demostren que, en el fons, el que els repugna és la nostra espanyolitat. De fet, tot això posa de manifest que els partits d'esquerres utilitzen el discurs de la defensa de la llengua amb l'únic objectiu de procurar la ruptura territorial i la divisió d'Espanya. Un objectiu que, lògicament, molta gent no esteim disposats a tolerar.

Antoni Camps Casasnovas
Ciutadella

Anímeles a que aprendan el menorquín

Señora Dulce, escribo en su lengua, porque veo que seis años no le han bastado para aprender el idioma del lugar donde ha ido a vivir.En cuanto a sus nietos, no se preocupe, los niños suelen ser listos y aprenden rápido.

Solo hablando el idioma del país en el que viven, no serán en el futuro ciudadanos de segunda. O sea que anímelos a aprender, más que a quejarse porque les hablan en menorquín.

Gina Vergés Farreró
Maó

Atent a les peticions ciutadanes?

Al senyor batle de Maó en relació al C.P. Sa Graduada i a l'entrevista del passat 10 d'octubre a on afirma que " ha impulsado una nueva forma de hacer política, próxima, conversar con la gente, estar atento a las peticiones ciudadanas...". Benvolgut Sr. Tur, pensa vostè que realment està atent a les peticions ciutadanes de la nostra ciutat quan ignora 5.000 signatures en contra del trasllat, el 81 % del pares de l'escola que van votar en contra del trasllat, el Col·legi d'Arquitectes de Menorca, el GOB, totes les APIMES de les escoles públiques de Maó, la Plataforma per a la Mobilitat Alternativa, l'Associació de Comerciants de Maó, i ara, a més a més, fins i tot el Parlament Balear?

Vol dir que no n'hi ha cap més, de solució, per a l'Escola d'Adults de Maó?Les Nacions Unides han definit les característiques d'una bona governança com: la participació, entesa com donar a les persones, la possibilitat de participar en els processos de decisions; la transparència i la lliure circul·lació de la informació, la qual cosa té a veure amb la rendició de comptes dels poders públics i privats; la sensibilitat de les institucions i dels processos en front dels quals els actors intervenen; el consens dels diferents interessos que permetin arribar a una concil·liació, i pert tant assolir l'interès general; l'equitat, entesa com a possibilitat que tenen les persones de millorar i conservar el seu benestar; el millor ús dels recursos, que fa que els processos i les institucions produeixin resultats (eficaços i eficients) que permetin satisfer les necessitats de tots. En reconeix cap vostè, d'aquestes característiques d' una bona governança, en la decisió del trasllat de la nostra escola, tot i conèixer el nombre de barracons que hi ha a totes les escoles públiques de Maó, i que Sa Graduada és l' única que hi resta al nucli antic de la ciutat?

Comissió Centre Viu de l' AMPA Sa Graduada
Maó