Cartas de los lectores

Ha sol·licitat en el Jutjat nº 2 de Ciutadella, per escrit, que es solucioni aquest problema, però sembla que en aquest jutjat això no és important, no hi ha solució.

Des de l'Associació pensem que sí es pot solucionar aquest problema, per això volem demanar:

Primer: Que s'acceptin les nostres demandes que priven als nostres fills de veure el seu pare.

Segon: Que en els jutjats entenguin que això és un problema molt greu, i que pensem que sí té solució.

Tercer: Demanar a totes les persones implicades, que entenguin que nosaltres volem el millor per als nostres fills, no volem cap enfrontament ni cap mal per a ningú.

Associació d'Homes Separats
de Menorca

El general sí té
qui l'escolti
El divendres 28 de maig, Alaior era una festa amb els diferents actes que s'hi estaven fent, Però el cas és que no sé per quins motius, com moltes altres vegades eren tots a la mateixa hora.

El Fòrum Tercer Mil·lenni havia convidat amb molta antelació al general Luis Alejandre per parlar d'iniciativa social i havia reservat una sala a l'Ajuntament. Tot estava en marxa, però dos dies abans, un regidor telefona al Fòrum per dir-los que havien organitzat un homenatge al mateix ajuntament , al Sr. Gelabert, metge molt apreciat a Alaior. La contestació del receptor de la cridada va ser que a l'Ajuntament hi ha dues sales, però tampoc era possible perquè a més a més ells necessitaven l'altra sala per fer la convidada de l'homenatge. Finalment es va decidir posar un cartell a l'entrada de la casa gran, avisant que la xerrada del Sr. Alejandre es faria a la Biblioteca.

A pesar de tots aquests intríngulis, que van fer patir els organitzadors, la conferència fou seguida per una trentena de persones, que van sortir molt contents de tant que havien disfrutat d'escoltar l'apreciat general. Estic segura que molts dels que van anar a l'Ajuntament també hi haurien assistit si els dos actes no s'haguessin fet a la mateixa hora.

Inspirada en l'obra de Gabriel García Márquez, "El coronel no tiene quien le escriba", he posat el títol al meu escrit, per la relació suggerida, i també per fer evident una vegada més que els esforços de les persones que organitzen actes i dinamitzen la vida cultural del poble, sempre té fruit, tant si es fa bé com d'aquella manera que no ens agrada a ningú. Seria interessant que a partir d'aquest cas real i recent, els coordinadors d'actes del poble es posessin a fer una graella més grossa per apuntar les coses amb prou antelació i que tots ells fossin els primers a consultar-la, perquè no s'hagin de fer canvis de darrera hora que desencanten i fan patir les associacions que els agrada quedar bé amb els convidats i organitzar les activitats de forma ben pensada, no perquè al final ho hagin de canviar tot.

I el general va tenir qui el va escoltar i qui li va escriure, no l'esperada carta del protagonista de García Márquez, però sí unes retxes d'agraïment per tot allò que va dir i sobretot per la manera com ho va fer, és a dir, pel seu gran optimisme enganxadís, fins i tot dins uns moments de crisis en molts d'aspectes i amb una gran preparació del tema i un bagatge d'experiències personals que el recolzen.

I fent broma, podem afegir que el conferenciant també havia estat convidat a l'acte del doctor i s'estava perdent un partit de bàsquet del Vive Menorca, del qual és un gran seguidor. Però la paraula donada sembla que va ser la prioritat i les persones assistents li vam agrair molt.
Va xerrar de moltes coses, però el resum de tot és que la societat civil pot fer quantitat de coses per millorar el que no es fa des de l'oficialitat. Fan falta líders amb intel·ligència i idees molt clares per proposar nous camins d'actuació. Fa falta gent que empengui, que tengui il·lusió. Però què passa que la societat no floreix?
Es va parlar de la iniciativa de l'IIla del Rei, explicant que quan s'harmonitzen esforços, el rendiment és enorme, encara que la societat menorquina en general està un poc apagada, falta d'idees.

La paraula clau és "harmonitzar", per la qual cosa fa falta tenir un gran sentit de la responsabilitat, donar valor a l'excel·lència (fer les coses al màxim de bé), respecte a la paraula donada, puntualitat horària i rescatar maneres antigues de fer les coses.

Va dir que la por és una constant en la vida humana i és molt cruel. La gent amb pors no permet una societat equilibrada. La gent ens hauríem de demanar què podem fer cada un de nosaltres per ajudar a la nostra societat i totes les mesures que adoptem per posar-nos en la pell dels altres són molt importants, és un esforç de reflexió, de respecte a les cultures. I quan tenim incapacitat de preveure és perquè no ens posam en la pell dels altres i tothom fa falta per millorar la societat.

Va acabar dient que les crisis no són necessàriament dolentes i va concloure amb una frase cèlebre molt il·lustrativa: "No hay viento favorable para quien no sabe el rumbo que lleva".

Fins una altra, senyor Alejandre, ja que és segur que es pot seguir insistint en aquest tema, i escoltar-lo parlar és un autèntic plaer.

Maca Ramos Pons
Alaior

Lo mejor
de la semana
El martes el presidente del Consell explicaba que se contrataban a empresas externas para realizar trabajos porque no hay profesionales en el Consell. El mismo martes, una página más adelante, podemos leer al conseller de movilidad"nos lo vamos a tener que mirar con detenimiento" refiriéndose al estudio del vial de enlace entre el hospital y el aeropuerto, encargado a una empresa externa, y que pasa por encima de una naveta talaiótica de interés cultural protegida, catalogada y cartografiada. Quin desastre!

También ha estado fantástica la noticia de que GESA es la encargada de estudiar la contaminación del aire de Menorca. Es como poner a la zorra a cuidar del gallinero, ¿no les parece?

Ayer fue mi último día de trabajo y este lunes a primera hora iré a la plaza Miranda a apuntarme.

PD: siguen el PSOE y PSM-Els Verds sin explicar en qué nos beneficia a los menorquines el ninguneo al Tribunal Superior de Justicia de las Islas Baleares (el caso Binibeca-club). Y eso que los menorquines mantenemos unos portavoces con un buen sueldo para que puedan explicarnos todo lo que están haciendo. A lo mejor se equivoca Tuni Allés y no crece la abstención, sino el voto en blanco computable y regenerador. Todo es posibe, visto el ninguneo al que nos someten a los ciudadanos de Menorca.

Guillermo Alonso de
Armiño y Erce
Maó