L’ullastre, un objecte de museu

A la nova Menorca de camps plens de ceps i oliveres que darrerament ocupen considerables extensions de terreny, fan molt bé deixar-hi, entre estaques i vinyes algun ullastre envoltat de paret seca, un tronc indultat que, a més de regalar un poc d’ombra, sempre ajudarà a recordar o imaginar la vegetació que havia poblat bona part del territori en altre temps. En peu queda una icona, l’arbre acotat que ja no conforma boscarrons i, amb ell, el record del vent, d’aquella tramuntana feréstec d’antany, quan el seu esclat enfollit durava dies i tantes històries sobre l’Illa va ajudar a contar.