Judit Tur i l’artesania contemporània

Qualificar un artista de «creador», el que crea, i un artesà de «faedor», el que fa, pot portar a un cert equívoc, perquè hi ha hagut artesans que han introduït avenços estilístics i artistes que han practicat les arts decoratives. Les ceràmiques de Pablo Picasso o les joies de Salvador Dalí en són un exemple. És per això que la distinció nascuda amb la Il·lustració francesa cada cop té menys adeptes i vivim arreu d’Europa i Amèrica una contínua reformulació de l’artesania i de la seva relació amb l’art.

A Menorca, les arts decoratives gaudiren de gran prestigi al llarg dels segles XVIII, XIX i principi del XX. Des de fa uns anys els artesans de Menorca duen a terme una silenciosa però constant tasca en la qual innovació, creativitat i tradició («la tradició és la transmissió del foc, no de les seves cendres» digué Gustav Mahler) es donen la mà.

Fins al 5 de febrer l’espai Xec Coll de Ciutadella ens descobreix el treball d’una de les artesanes més singulars de l’illa, Judit Tur Portella, a l’exposició «FUSIÓ. Cercant l’equilibri». En la seva llarga trajectòria com a restauradora de paper, han passat per les seves mans llibres com el Tractat de Pasqual Calbó, partitures com una del Messies de Händel, gravats de Goya, Picasso o Miró, o mapes cartogràfics com els del segle XV d’Abraham Ortelius. En la seva determinació per dominar les tècniques i els materials de restauració, sovint duu a terme un treball previ que, lliure de la seva funcionalitat, esdevé purament creatiu.

És el cas de les estructures modulars fetes amb origami, que fa vint anys que explora i que han donat lloc a verdaderes escultures fetes de petits triangles de paper plegats vuit vegades i encaixats els uns amb els altres. La investigació del paper i els seus límits ha derivat en la fabricació de papers i objectes diversos fets amb fibres de coco, cel·lulosa, lli o llana, per exemple, i en l’elaboració de paper maixé fet amb marbre, serradís, caolí, arena, ciment, etc. Recentment l’interès pel paper de llana l’ha duta a investigar les seves possibilitats com a material de conservació, perquè la llana té propietats ignífugues i protegeix de la humitat exterior. Aquest estudi innovador de les aplicacions de la llana ha mobilitzat un grup d’artesans de Menorca, com vam poder veure recentment en l’exposició «Nous horitzons per a la llana» al Centre Artesanal de Menorca.

A banda dels llibres enquadernats que mostra a l’exposició, i que són verdaders llibres d’artista, na Judit exposa un conjunt d’obres de ganxet que ens traslladen al món natural i al de les matemàtiques. A la natura coexisteixen tres models geomètrics: l’euclidià (el pla), l’esfèric (l’esfera) i l’hiperbòlic. Aquest darrer, descobert al segle XIX, ha estat molt estudiat per matemàtics emprant, precisament, models fets amb ganxet. És la geometria dels coralls, per exemple, la que dona lloc a formes extraordinàries com les que es poden veure a l’exposició (vegeu imatge). Partint d’un nucli, les puntades segueixen unes línies en seqüències simètriques que es poden dur a l’infinit, com els fractals. El treball resultant és ple de color, dinamisme i originalitat.

Amb artesans com Judit Tur l’artesania contemporània de Menorca torna a excel·lir com ho feu en temps passats. Gràcies!