Des de la seva arribada a l’illa de Menorca, un ja llunyà any 2015, la trajectòria artística de Theresia Malaise (Anvers, 1983) no ha fet més que evolucionar i aquesta evolució ha anat molt lligada a les experiències vitals. En l’obra de Theresia Malaise art i vida formen un tot, i en el procés de creació sempre és present la seva història personal. En les seves primeres obres l’interès se centrava en el fet identitari. Les seves pintures monocromes (inspirades en fotografies d’arxiu en blanc i negre) estaven farcides de referències antropomòrfiques pròpies de les llegendes del nord. Més endavant la paleta, amarada de la llum de Menorca, s’il·luminà i enriquí amb colors sovint àcids —verds, blaus, taronges, vermells— aplicats amb mesura i contenció.
«9 meses» és la darrera exposició de la pintora i la primera individual que té lloc a un espai públic, la sala municipal d’exposicions Sant Antoni de Maó en aquest cas. La mostra és la culminació d’un projecte expositiu que neix amb la concessió del primer premi Ciutat de Maó de Pintura, que guanyà l’any 2023 amb l’obra Madona cansada, també coneguda com 16 semanas. L’obra fa referència a la maternitat, un tema recurrent en la seva obra i que defineix bona part de la seva biografia. Escollí Menorca per ser mare i «9 meses» neix de la impossibilitat de tornar a ser-ho, tot i que Theresia Malaise va més enllà i planteja un recorregut per tota experiència vital. Com en el viatge a Ítaca, tots nosaltres hem de fer front al llarg de la vida a estats emocionals i existencials que passen per la determinació, la confiança, el dubte, la consciència de la mateixa vulnerabilitat, el dolor, el coratge o la resiliència.
Els nou quadres que formen l’exposició responen als nou mesos del procés de gestació i als estats emocionals associats als diferents moments d’aquest viatge. Theresia utilitza un llenguatge pictòric proper a un realisme disruptiu en el qual el representat conviu amb una abstracció espontània i un ús agosarat i valent del color, especialment dels colors àcids i vibrants. L’oli es transforma així en un escenari de realitats dissociades que evoquen la complexitat de l’experiència i la dificultat que sovint comporta la seva gestió.
Entre el quadre 4 semanas i el darrer, 36 semanas, l’ús del color i de la textura de la carn dels personatges passa per distints estadis. En els primers i els darrers la carn és corpòria, densa, expressa el coratge i la determinació inicial i la satisfacció de l’anhel assolit. En els personatges restants el cos és representat amb pinzellades clares que el doten de poca fisicitat, més proper a l’aquositat. Són les etapes del viatge en les quals el dubte, la desorientació, el dolor o la contradicció es fan patents. Presidint l’espai trobam una instal·lació interactiva formada per una gran malla ondulada on es convida els visitants a incorporar objectes que responguin a moments d’alegria i esperança (a la cresta de l’onada) i d’altres associats a moments de patiment i dolor (a la vall de l’onada). Al fons de la sala un gran tríptic, entre les 16 i les 24 setmanes, simbolitza aquell moment catàrtic en el qual el sentit de l’experiència és comprès i s’inicia el camí envers la seva resolució.
L’exposició de Theresia Malaise bé mereix una visita (fins al 27 de juliol). Estem davant d’una exposició carregada de significats amb unes pintures complexes en la seva factura, però molt efectives a l’hora de comunicar vivències i desafiaments que ens són propers.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.