TW
0

La presència, la proximitat de la mort ens confronta amb el sentit de la vida.

Som llançats a l'existència, això sí, amb recursos desiguals i sense que ningú ens demani permís i aquí ens trobem, massa sovint, desorientats intentant trobar un projecte que ens guiï, i anem saltant vacil·lants de projecte en projecte a la recerca d'aquest sentit o potser simplement per intentar escapar del torbador buit de la mort.

Buit que les religions intenten omplir amb l'expectativa d'una altre dimensió més trascendental, més plena i joiosa o que les filosofies cerquen colmar aquí amb la plenitud d'una bona vida.

Però han arribat a alguna conclusió els pensadors de la història de la humanitat sobre en què consistiria una bona vida? A on radicaria la felicitat?

Hi ha el qui ha assegurat que hem arribat a aquesta vida rodejat de somriures i aquí estem per recollir somriures i reconeixements. I és veritat que un bon somriure ens alegra l'existència.

Un altre afirma que la vida està plena de plaers que li donen sentit, i a la recerca de plaers ens hem d'orientar. I segurament sí, sí que hi ha algun moment gloriós en el tràfic sexual o en un trobada gastronòmica entre amics.

Hem vingut en aquest món a desenvolupar les nostres facultats, afirmarà un altre, i segur que també és motiu de satisfacció aprendre a sonar el violí, a rallar el xinès, o a restaurar un moble antic. Però sí, hem vingut en aquesta existència a aprendre, la curiositat és una font inesgotable de gratificació, encara que sigui a aprendre a en què consisteix una bona vida, amb això hi ha bastant de consens.

Un altre assegura que el sentit de l'existència el trobarem en la contemplació de la bellesa, en l'astorament trascendental que provoca la visió del firmament estelat o en la percepció de la glòria de les flors, i també tindrà raó.

I un darrer que proclama que la felicitat només la trobarem en la pràctica del virtud, en l'altruisme, que vol dir, comportar-nos amb els altres i amb l'entorn com si fossin nosaltres mateixos, i tenir cura d'ells com si de nosaltres es tractés. Una mica més difícil, però potser té tota la raó el filòsof Baruch Spinoza.

Probablement una bona vida consisteixi en un compendi de totes aquestes receptes vitals en una proporció harmoniosa. I aquí en el projecte de l'illa del Rei aquesta harmonia vital s'ha encarnat. Aquí recollim somriures, alguna trobada fraternal gastronòmica, potser fins i tot alguna refrega sexual, la contemplació de la bellesa, aquí també desenvolupem les nostres habilitats, aprenem sempre coses i no diguem, tenim cura de nosaltres i del entorn.

Sí, sí, aquí sentim l'orgull de formar part d'un projecte més gran que dóna sentit a la nostra existència. A més ara amb la incorporació de la galeria Hauser and Wirth, aquest projecte altruista i sostenible tindrà una resonancia molt més gran i arribarà a tot el món. Estimats voluntaris ja ens podem morir en pau, ja hem trobat el sentit de la vida, i si a damunt creiem en una altre existència, morir serà un simple tràmit a la felicitat perpètua.

I si encara tinguessim algun dubte sobre si hem ajudat prou als nostres semblants, sempre ens podem oferir a ajudar als vius en la sala de disseccions tal com resa la màxima que acomiada als visitants en la sala d'autòpsies de l'hospital.

Anton Soler i Ferrater, voluntari de l'illa del Rei.