TW
0

S'any que vam posar es dos vints,
un virus que du corona
va infectar tota persona
en trescar per mil camins,
va començar molt endins
per ses terres de la Xina
i va fotre escabatxina,
que entrava i s'obria pas
per sa boca, es ulls i es nas
de forma fina.
Es van vendre mascaretes
en senyal de prevenció,
p'rò es virus era un corcó
que no anava de punyetes,
enc que dugués ses mans netes
va sortir prest de Wuhan,
per Corea i per l'Iran,
i amb molta parafernàlia
infectava tota Itàlia
de contraban.
Entre una i altra cosa
arribava a Madrid
i va esser com fer un esquit
que es virus no estava en posa,
"Açò és pitjor que sa rosa
i tenir un atac de cor!".
ja començava a fer por
perquè augmentava es seu radi
per Catalunya i Euskadi
amb gran ressò.
És així com 'rribà a s'illa
i a totes ses Balears,
p'rò posats en es cas
ningú agafava sa brilla,
la cosa no fou senzilla,
que hi prengués part es govern,
va ser igual que estrènyer es pern
i mos vam arribar a entèmer
perquè es temps de corema
no es fes etern.
Va afectar tot es turisme
de l'Imserso i de creuers,
com que gana hi 'via més
hi va haver un cataclisme,
es va perdre es civisme
i es supers van quedar buits,
per no provocar perjuis
i evitar més caramboles
es van tancar ses escoles,
sense fer embulls.
No vam poder fer concerts,
ni activitats esportives,
ni tampoc recreatives,
ni cultura ni comerç,
afegien es experts
d'evitar amb sa gent contacte,
d'estar enfora un metro exacte
sense donar-se sa mà
i feien, per saludar,
un altre acte.
i van confinar sa gent
perquè era s'única arma,
i es decretà estat d'alarma
per boca des president,
sa mesura era exigent,
convenia no dar vasa,
si es virus alçava espasa
es poble va ser precís
i amb un gran compromís
va quedar a casa...

I segons com anirà

es vers continuarà