L´ànima de l´Illa del Rei

Un breu compendi històric que només per damunt permet entreveure la quantitat de vivències luctuoses, esdeveniments feliços, anècdotes vitals, episodis triomfals que l'illa ha presenciat i segueixen impregnant tot el seu espai.

Aquesta seria l'ànima de l'illa que en cada plàtica dominical, des de fa anys, un entusiasta Lluís Alejandre ens anima a recuperar, cal dir que amb la benedicció de les tapes d'una perserverant Marga Escandell i companyia, i de les begudes espirituoses que un dinàmic Toni Barber aboca a discreció...Aquesta ànima històrica, dimensió europea de la qual un apassionat Mario Cappa no se cansa de destacar, gravita omnipresent en totes les seves dependències, en els seu molls, les seves terres i racons i empeny a tots els voluntaris cada diumenge a descobrir...i a mantenir.

Aquesta ànima que ens arriba del passat, en el present se transfigura i creix, en un esperit de cooperació que aspira a l'excel·lència. La suma sinèrgica de totes les aportacions individuals, encara que de mides i tonalitats diferents, les eleva a un estat de rang superior, i fa que tothom senti que hi forma part sense distincions. Segurament sigui aquest esperit de comunitat la veritable ànima de l´Illa del Rei, que ha estat aquí des de sempre, ara recuperada i renovada, gràcies a aquest procés de participació conjunta i que se fa sentir com una alegre efervescència.

Alegre efervescència que abunda en especial en els trajectes de la barca a l'illa, a on un guirigall de converses espontànies alimenta un sentiment de fraternitat tot flotant per damunt la làmina d'aigua de transparència desigual..

Sense la prodigiosa memòria d'en Lluís Alejandre, i sense ànim de ser exhaustiu, voldria posar cara i nom a alguns dels què ens acompanyen en aquesta navegació fraternal, un suspicaç Toni Olives, un elegant Toni Casasnoves, un inquisidor Jaume Roca, una perfeccionista Mª Gràcia Segui, una angelical Lorena Muñoz, un esgotador Vicenç Marí, un espiritual Miquel Mont, una recordada Isabel Espiau, un pletòric Joan Cubas, un savi Josep Vilafranca, una glamurosa Susi Clement, una somrient Beverly Ward, un entranyable Jordi Rossinyol i en Gonçal, en Paco, en Sema, en Rotger, Ian, Mike i més, tot demanant disculpes per la meva manca d'adjectius..

I potser sigui en aquestes travesses damunt de l'aigua a on amb més força l'ànima de l'illa del Rei se pot sentir, dons en essència aquesta ànima només és la il·lusió que tots plegats podríem millorar un món tan desigual i amenaçat.

Els amics de l'illa del Rei són la veritable apoteosis de la història d'aquest petit illot.

Un agraït Anton Soler

Metge jubilat