Amb hora vella ara serien les dues - Cartes a n'Eloi (103)

No he entès mai aquesta mesura de canviar l'hora dues vegades a l'any. Avui, per exemple, quan arribin les sis del capvespre, mirarem el cel i veurem que ja és fosc. I llavors direm allò que deim sempre en aquestes dates, que no ens agrada que la fosca ens visiti tant prest. A partir d'ara, quan t'aixequis de fer el xubec els migdies el sol ja s'haurà posat els pijames color taronja i es prepararà per anar a dormir. Val, al matí el dia es deixondirà més prest, i podrem apagar els llums dels carrers més prest, però a la nit els haurem d'encendre més d'hora. Avam si algú m'explica el motiu d'aquest canvi d'hora i ho entenc d'una vegada!

M'han dit coses d'estalvi econòmic i energetic, però sincerament, no ho he acabat d'entendre mai. El que està clar és que aquest canvi d'hora és l'adéu definitiu a l'estiu. Enguany l'estació més calenta de l'any ha volgut estar amb noltros fins molt tard, i la calor d'aquests dies ens ha fet pronunciar més d'una queixa. Diuen que dimarts la cosa refresca, i en tenim ganes. Però ara també arribarà el temps en què enyorarem l'estiu, aquells capvespres llargs i aquells inicis de vespre amb llum natural. Al final, com cada any, ens hi acostumarem.

L'hivern també té el seu encant. L'olor a xemenia, la manteta damunt el sofà, els capvespres de pluja jugant a casa, la rutina... L'home és un animal camaleònic. Som capaços d'adaptar-nos a moltes situacions, també a uns canvis d'hora que no entenem. Tot s'ha de dir, també som animals capaços d'inventar canvis inexplicables i inútils. Moltes vegades optem per modificar allò que funciona, i en canvi ens encaperrutam a canviar coses que funcionen o bé a les que no hem donat ni temps per a comprovar si funcionen. Som així d'especials, a vegades.

Avui matí, quan ens despertem, segur que ta mare canvia l'hora dels rellotges que tenim a casa. El del forn, el del microones... És una de les poques coses que ens agrada d'aquest canvi horari, tocar botonets i pensar que per un moment, podem endarrerir una hora el rellotge i guanyar una hora de temps. Però, com t'he dit, no és més que una il·lusió. El temps, petitó, és indomable!