La producció de carbó vegetal està pràcticament extingida a Balears. L’ofici només sobreviu a Menorca, on Sebastià Ametller ha agafat el relleu al seu sogre, Vicent Pons, qui fa quatre dècades va recuperar la tradició ancestral de fer sitges per extreure carbó. Açò és el que han descobert el centenar de participants en l’activitat que, aquest cap de setmana, ha organitzat el Parc Natural de l’Albufera des Grau i que s’ha celebrat a la finca pública de s’Arangí, al terme des Mercadal, que gestiona l’Institut Balear de la Natura (Ibanat).
Tant dissabte, com diumenge matí, una cinquantena de persones van conèixer de prop com és l’art de la sitja i la producció del carbó. A s’Arangí, Sebastià Ametller i Vicent Pons van muntar una sitja i van explicar els secrets que envolten aquest món.
Vicent Pons, jubilat fa uns anys, recorda que «fa 60 anys que es va deixar de fer carbó a Menorca» i que ell es va animar a recuperar l’ofici fa devers 40 anys. «Hi va haver un incendi gros a Sa Roca i de llavors ençà faig de carboner», perquè «feia 20 anys que no ho feia ningú i vaig pensar que tenia molta sortida».
Tècnics forestals van complementar l’activitat amb una visita al bosc.
Avui, la demanda de carbó no ha baixat, de fet, en un any, en Sebastià pot fer una desena de sitges i, de cada una, se’n poden extreure uns dos-cents sacs de 10 quilos.
«S’empra molt, sobretot als hotels, restaurants, pizzeries, però amb la producció que es fa a Menorca no n’hi ha prou i també en duen de la Península».
Com es fa la sitja?
«La sitja pot ser de la mida que vulguis», les nostres solen tenir 6.000 quilos de llenya, que apilen amb gran mestria. La muntanya de fusta «va coberta de càrritx». Són les coques, que permeten abocar terra al damunt, sense que caigui a l’interior de la sitja i no ofegui el foc, actuant com un gran forn. Per últim, es col·loquen unes quantes filades de pedres en el perímetre de la sitja, «deixant badalls entre ells», perquè hi passi una mica d’aire.
Fer una sitja duu tot un procés i necessita uns quants dies i s’ha de vetllar contínuament, «sempre hi ha d’haver qualcú que la vigili», per assegurar que no s’apaga. En aquest cas, la sitja es va encendre dissabte dematí i cremarà «fins dimecres o dijous».
«El primer i el segon dia s’ha de destapar per alimentar la sitja de llenya amb bòlids, tionets petits, després ja no» i la llenya s’anirà convertint en carbó, amb un foc controlat de nit i de dia, a través de l’ull de la sitja, per tal que no arribi a fer cendra.
Finalment, s’obté el producte, «de quatre quilos de llenya en surt un de carbó», que s’haurà de triar per mides i llest per ensacar.
Visita al bosc
L’activitat constava d’una segona part. Els tècnics forestals Mireia Vidal i Jorge Casado, van oferir un itinerari per la finca pública, on els assistents van conèixer com ha evolucionat amb el temps la manera d’aprofitar i gestionar els boscos, tenint ben presents les pràctiques sostenibles i les alteracions que provoca el canvi climàtic.
Com expressa Gemma Casas, educadora ambiental del Parc Natural de l’Albufera des Grau, la gestió sostenible esdevé cada vegada més primordial, pel creixement que experimenten els boscos, per la disminució o els canvis que es van produint en l’activitat agrària.
Després de les visites del cap de setmana, de dilluns fins dijous està previst que passin per s’Arangí set grups d’escolars, de 5è i 6è de Primària, que faran una activitat educativa amb l’equip d’Educació Ambiental del parc.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.