El comerciant Alberto Fortuny i la curiosa anècdota amb un jugador del Reial Madrid

Alberto, on vares estudiar el batxiller?
—A l'institut anomenat llavores Instituto Nacional de Enseñanza Media de Mahón. Actual claustre de Sant Francesc al pla des Monestir de Maó.

Què vares fer acabat el Batxiller?
—Un cop acabat el batxiller superior, mon pare em va enviar a Barcelona, a fer aprenentatge a un important establiment de teixits. Allà hi vaig aprendre molt sobre el món dels teixits i de la moda.

Explica’m l’origen de la botiga.
—La botiga la va fundar mon pare José Fortuny i ma mare Antonia Previ l’any 1943 amb el nom d’Almacenes Fortuny hi havia un poc de tot: roba de casa, roba de davall, teixits amb peça i merceria. En aquella època la gent comprava les teles i duien a confeccionar les prendes al sastre o la modista. A partir dels anys 60 ens vàrem especialitzar en roba d’home, de dona, de fillet i filleta. En aquella època, vàrem tenir durant uns anys tres sucursals. Una a Alaior, una a Sant Lluís i una as Mercadal, per donar millor servei als clients. Per donar a conèixer la novetat, vàrem organitzar tres desfilades una dins la mateixa botiga, les altres dues al Club Marítim per disposar de més espai. Me va ajudar molt en Nito Camps que era un artista, amb la decoració i muntatge. A la botiga de Maó amb els
anys, hi vaig fer vàries reformes.

Com van ser aquelles reformes?
— Varen ser reformes importants passant de tenir una botiga de quaranta-cinc metres a tenir-ne dos-cents. Amb una façana amb xamfrà i sis aparadors, donant més visibilitat als productes. Una altra millora va ser, renovar el mobiliari. Quan es va jubilar mon pare, vàrem anar tancant paulatinament les sucursals i continuàrem amb la botiga de Maó. Uns anys després, ens especialitzàrem exclusivament
en roba d’home. Un altre esdeveniment important va ser l’11 de maig de 2018 en què vam celebrar el 75 aniversari amb assistència de molts clients.

Quin perfil de clientela teníeu?
—Clients de tota l’Illa, la botiga nostra estava orientada a una clientela de nivell mitjà-alt i clients en teníem de tots els pobles.

Alguna anècdota?
—Una de molt curiosa va ser quan es va casar en Sergi Llull i va venir convidat tot l'equip del Madrid i hi havia un jugador que havia perdut l'equipatge. Aquest home de més de dos metres, es presentà a la botiga damunt les dotze, perquè necessitava roba per al casament que era a les quatre. Resultava difícil trobar roba per la seva talla, però vàrem trobar americana calçons i camisa que fets uns arranjaments va poder assistir al casament.

Quants anys heu estat servint els vostres clients?
—Durant 77 anys. Arribat aquest moment vaig considerar que era el moment de tancar, tot i que Fortuny continua obert en mans d’un inquilí que continua oferint la mateixa línia de moda de sempre.

Xerrant de bàsquet, tu vares practicar aquest esport no?
—Sí, jo vaig anar a escola a La Salle, i vaig començar de petit a jugar, després a juvenil, continuant amb el primer equip. Hi vaig jugar fins els 30 anys, que vaig tenir la mala sort de patir una lesió, i vaig haver de deixar de jugar. Però vaig continuar vinculat al bàsquet, fent d’entrenador a l’equip de Sant Lluís. El primer any no vàrem guanyar cap partit, jo vaig intentar inculcar el que jo sabia, però els jugadors no es van adaptar al sistema de joc que jo volia. Vaig estar a punt de deixar-ho però me varen insistir que continués. Vaig acceptar, però recuperat de la lesió, fent d’entrenador i jugador
a la vegada. Jo el que volia era jugar. Al cap de tres anys d’haver quedat els darrers, vàrem quedar els primers i vam poder participar en el campionat de Balears.

D'ençà estàs jubilat en què passes el temps?
—Cada dia faig una estona de piscina, vaig a caminar, també em dedic a dibuixar, una afició que tenia de quan anava a l'institut. Vaig començar dibuixant a llapis i ara fa un parell d’anys que dibuix amb tintes pastís. M’agrada escoltar música, sobretot clàssica i òpera.

Com veu la societat actual?
—La veig com que esteim vivint unes circumstàncies difícils, alguns polítics a nivell mundial estan jugant amb la pau, el que fa que resulti molt perillós i preocupant. Per altra banda, veig que la joventut d’avui en dia, té un futur incert...