Explica l’expresident de la ‘Martí i Bella’ que és «difícil resumir en un llibre» quatre mil·lennis. Precisament, açò l’ha motivat a publicar el llibre, ja que «faltava una visió general» en un únic volum, més enllà de les obres que tracten períodes concrets.
Per tipologies
Aquest volum s’ha editat en quatre llengües (català, castellà, anglès i francès), per arribar al públic local, però també al forà que té interès per les qüestions patrimonials, i que troben uns textos rigorosos i científics, acompanyats d’unes 200 fotografies, totes elles realitzades durant l’any passat.
Roca estructura el seu treball per tipologies d’ús de la pedra. Comença l’estudi fent una descripció del paisatge menorquí i la seva geologia, que esdevé «important per als usos posteriors» que li donaran els illencs en cada etapa històrica.
A partir d’aquí, l’autor dedica capítols a l’època prehistòrica, incidint en la riquesa patrimonial, amb «1.500 restes arqueològiques, és una densitat impressionant», encara més tenint en compte les petites dimensions de Menorca. «Açò converteix l’Illa en un lloc molt singular», perquè s’ha sabut conservar de forma bastant «immutable» al llarg dels segles, amb exemples notables com els jaciments de Talatí, Son Catlar, Torelló, Torre d’en Galmés, o les navetes des Tudons o de Rafal Rubí.
El llibre se centra, igualment, en el món de la pedra en sec, «hi ha grans extensions de murs d’una qualitat i una quantitat que no es troba en cap altre indret de la Mediterrània». Es refereix a la riquesa etnològica de grans quantitats de ponts de bestiar o barraques, com les que es poden contemplar «principalment a Punta Nati i al sud del terme de Ciutadella, però també en indrets d’Alaior». Unes construccions fetes amb pedres de menors dimensions si es compara en l’època talaiòtica, i que, tot i ser més sensibles i fàcils d’alterar (precisament perquè són petites), han superat el pas del temps gràcies a la consciència dels pobladors illencs.
Les pedreres i el marès que s’hi extreu també són motiu d’anàlisi per part del voluntari del grup Gibet [que treballa en la recuperació etnològica], fent referència a l’arquitectura basada en aquest material. Aquí, es fixa en les construccions d’ús o amb finalitats militars, les religioses i també les civils i els centres urbans, amb la diversitat d’edificacions.
Difusió i conservació
Ángel Roca insisteix en la importància de donar a conèixer la riquesa patrimonial de Menorca que està directament relacionada amb la pedra, ja que esdevé el puntal sobre el qual gira tota la història de l’Illa. «El llibre no vol ser una guia», sinó una eina «per donar a conèixer el patrimoni que moltes vegades roman ocult, perquè sovint estan en propietats privades, per tal que la gent ho pugui apreciar». Perquè, només així, conclou l’autor, «aquest patrimoni podrà rebre l’atenció i la conservació que requereix».
El Cercle Artístic acollí la primera presentació del treball editorial
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
I si algún centre de formació impartís un cicle formatiu de treballador de “pedre en sec “?
"Perquè només així, conclou Àngel Roca: “aquest patrimoni pot rebre l'atenció i conservació que necessita”. Com he comentat abans, cal iniciar una formació oficial, la de paredador.