L'hidroport de Fornells i l'intent d'establir una connexió aèria amb Pollença

Amb aquest objectiu, el mateix any 1939, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Menorca va impulsar la creació d’una ruta regular amb hidroavions entre Fornells i Pollença, des d’on la companyia Ala Littoria ja oferia rutes amb hidroavions amb altres ciutats, com Barcelona, i per a les quals ja disposava de tota la logística. Aquesta iniciativa queda recollida en la correspondència que es conserva a l’Arxiu Històric de la Universitat de les Illes Balears.

Efectivament, en una carta datada el 13 d’abril de 1939 i signada pel president i el secretari de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Menorca, l’entitat s’adreça a la seva homòloga de Palma, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Palma, perquè intercedeixi davant el Ministeri a favor de l’establiment d’una ruta aèria amb hidroavions entre Pollença i Fornells servida per Ala Littoria. La cambra mallorquina va assumir aquesta petició i la va tramitar en una nova missiva enviada el dia 10 de maig.

Segons la correspondència entre les dues cambres, l’Estat va resoldre favorablement la petició i ho va comunicar a la companyia beneficiària, Ala Littoria. Tot i açò, en data de 17 de maig, la Cambra menorquina es torna a dirigir a la Cambra de Palma demanant explicacions pel retard en la implementació de l’esmentada intercomunicació aèria. Lamentablement, no es conserva la correspondència al respecte. En qualsevol cas, el cert és que l’esmentada connexió aèria regular entre les badies de Fornells i Pollença, gestionada per la companyia italiana, no es va materialitzar mai, fet que va causar gran malestar entre els agents econòmics de Menorca.

En la darrera missiva, la Cambra menorquina es fa ressò d’una carta del Col·legi Oficial d’Agents Comercials en la qual es demana pel retard en la posada en marxa de la ruta aèria i sospita de l’existència de «razones poderosísimas [que] se opondrán al mismo»1 . Quines són aquestes raons «poderosísimas»? No ho sabem.

Antecedents. La ruta Marsella-Alcúdia-Alger

Durant les primeres dècades del segle XX, Fornells ja va actuar de port per a aeronaus. Així, des de l’any 1921 s’hi feren parades tècniques o d’urgència per motius meteorològics o d’avaria per part d’aeronaus de les companyies Ala Littoria i Air France, italiana i francesa respectivament, provinents de la badia de Pollença.

L’activitat puntual i esporàdica d’amarament d’hidroavions a Menorca dels anys vint del segle passat va canviar radicalment l’any 1937, amb la implantació d’una parada tècnica a Fornells en la ruta Marsella-Alger. Aquesta experiència aeroportuària va ser clau perquè, després de la Guerra Civil, Menorca reclamés mantenir l’activitat amb hidroavions a Fornells. Però, com i per què s’implantà la parada tècnica de Fornells en la ruta Marsella-Alger?

Dia 1 de juliol de 1934 Air France va començar a posar en marxa el servei diari de passatgers i turistes en la ruta Marsella-Alger (2), amb escala tècnica a Alcúdia. Fornells també va actuar puntualment d’escala tècnica en la ruta Marsella-Alger (Leo-242 d’Air France). Amb l’inici de la Guerra Civil, emperò, el govern francès i la companyia Air France van acordar, per raons estratègiques, canviar el lloc d’escala tècnica de la ruta que, a partir del 18 de maig de 1937 començaria a ser Fornells, amb un vol diari excepte el dilluns.

Recordem que Menorca va ser l’única illa de les Balears que es va mantenir fidel al Govern del Front Popular. Llavors, Fornells, va funcionar com a principal via de comunicació i d’entrada de l’ajuda internacional. Així és com tenim a la Central Sanitària de París, que participà en el socors a la República espanyola, enviant materials sanitaris par als hospitals de sang que hi havia a l’illa. Entre el maig de 1937 fins al febrer de 1939, la companyia Air France va cooperar en l’enviament de tota mena d’equipament (3), inclòs el correu aeri, en el seu trajecte d’anada i tornada entre Marsella i Alger (4). En les gestions perquè aquesta escala es fes a Fornells, i servís per al proveïment de medicaments i altres productes de primera necessitat, hi van intervenir de manera directa el delegat de la República a Menorca, Francisco Mercadal, el president de l’Agrupació Socialista, Francisco Pons Carreras, i l’agent Enrique Limosner (5).

Aquesta línia aèria regular de la companyia francesa que cobria la línia Marsella-Alger amb escala a Fornells s’ha de considerar la primera línia aèria regular de Menorca. A més, aquesta línia va ser durant la Guerra Civil la quasi única comunicació exterior de l’illa.

Per altra banda, en aquest context de guerra, a Pollença s’hi ubicà la base naval i aèria de la Legión Condor italiana, al servei de les tropes franquistes, base des d’on sis hidroavions Heinkel 59 s’encarregaven d’impedir les comunicacions entre Menorca, València i Barcelona. Posteriorment, l’any 1944, l’Exèrcit de l’Aire creà a la badia de Pollença la Base militar aeronaval.

Infraestructura pròpia d’un hidroport

Els aparells eren hidroavions bimotors (i en alguns casos puntuals també de tres motors) de fabricació francesa. La tripulació estava formada de quatre persones: pilot i copilot, ràdio-mecànic i bàrman (6). El temps de vol era de vuit hores, quatre entre Marsella i Fornells, i quatre entre Fornells i Alger. L’escala era breu, d’uns trenta minuts aproximadament, i s’utilitzava per reposar benzina i descarregar el correu i la càrrega. L’abastiment de combustible es feia amb camions des dels dipòsits de la Campsa a Maó, a cala Figuera. L’hidroavió tenia una capacitat d’ocupació per a catorze passatgers i una mínima càrrega d’equipatge. Els passatgers rarament baixaven a terra, i només en casos molt puntuals es deixava o es recollia alguna persona a Fornells. Com a barca auxiliar, la companyia disposava de la llanxa amb motor Pilote Aviateur Larbonne, amb la qual es transportava tant els passatgers i s’arrossegaven els bidons de combustible. A més de la llança a motor, la base disposava d’un vaixell caça-submarí o destructor propietat de la companyia aèria, cedit per l’Estat francès, per a protegir-lo d’atacs.

Tota aquesta infraestructura obligà la companya a tenir a la mateixa localitat una oficina d’Air France, situada al carrer del Mar (avui Gabriel Gelabert), 1-2. Hi treballaven múltiples empleats, entre els quals hi havia un traductor un operador de ràdio i un meteoròleg. També hi havia els encarregats del transport de combustible i del transport de paquets i mercaderies. La instal·lació de la base aèria obligà les autoritats a concedir, l’any 1936, la consideració d’aeroport a Fornells, amb els respectius serveis de duana i Comissaria. El destacament de la Comissaria d’Investigació i Vigilància s’instal·là les seves oficines a Cas Contramestre, edifici que originàriament s’havia construït per ser estació de salvament de nàufrags (7).

L’activitat de l’aeroport d’hidroavions de Fornells va obligar la companyia a sol·licitar en diverses ocasions autoritzacions l’increment de freqüències en el transport en autobús entre Fornells i Maó i Ciutadella. També se sol·licità la circulació de tres vehicles de la companyia de les marques Ford-25, Opel-12 i Opel-8, i la instal·lació d’un radiogoniòmetre per l’orientació dels avions. Per portar a terme les tasques de subministrament i serveis vinculats a la ruta, es van traslladar a Fornells sis treballadors de nacionalitat francesa, que van anar canviant repetides vegades. L’1 d’abril de 1939, amb la rendició de Menorca, la base de Fornells va ser requisada i els seus treballadors francesos repatriats.

En resum, la badia de Fornells va funcionar des dels anys vint fins a quasi la meitat del segle XX com a principal via de comunicació aèria de caràcter eminentment civil. Els vols entre Pollença i Fornells i la parada tècnica Alcúdia-Fornells en la ruta Marsella-Alger, van ser una experiència, sense cap dubte, molt ben valorada per la població fornellera i pels principals agents econòmics de l’illa, que va incentivar que l’any 1939 Menorca reclamés l’establiment de forma permanent una ruta Pollença-Fornells.

Finalment, l’any 1949, el Ministeri de l’Aire accedia a obrir l’aeròdrom de Sant Lluís al trànsit aeri civil, començat a construir l’any 1936 per a ús militar. Aquesta data marcaria el final de la història de l’aeroport hidroavions de Fornells.

No va ser possible, però val la pena saber-ho. Tanmateix, la lluita d’una illa per no estar aïllada és part de la seva lluita per sobreviure.

1. Correspondència de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Menorca. Arxiu Històric de la Universitat de les Illes Balears (AHUIB)

2. El bien público, 19 de maig de 1934.

4 La Voz de Menorca, 21 de maig de 1937.

3 La Voz de Menorca, de 19 de juny de 1937.

4.La Voz de Menorca, 21 de maig de 1937.

5. La Voz de Menorca, 23 de juny de 1937.

6. Garcia Domingo, Enric; Roselló Riera, C. Montserrat. «Una base d’hidroavions a Fornells: Air France, 1937-1939». Programa de festes de Fornells. Ajuntament des Mercadal, juliol de 1999.

7. Ibidem